Bartolomeo Pacca (Benevent, 23 de desembre de 1756Roma, 19 d'abril de 1844) va ser un cardenal italià, que serví com a pro Secretari d'Estat del 1808 al 1814.

Infotaula de personaBartolomeo Pacca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1756 Modifica el valor a Wikidata
Benevent (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1844 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Santa Maria in Campitelli 
  Pro-Secretari d'Estat de Sa Santedat
18 de juny de 1808 – 17 de maig de 1814
Dades personals
Nacionalitat Regne de les Dues Sicílies
ReligióCatolicisme
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1785–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà14 d'agost de 1785
Consagració17 d'abril de 1786 pel cardenal Giovanni Carlo Boschi
Proclamació cardenalícia23 de febrer de 1801 pel papa Pius VII, O.S.B.
Participà en
14 desembre 1830conclave de 1830-1831
1829conclave de 1829
2 setembre 1823conclave de 1823 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesOrazio Pacca i Crispina Malaspina.


Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Biografia modifica

Va néixer a Benevent, el 23 de desembre de 1756, fill d'Orazio Pacca, marquès de Matrice, i de Crispina Malaspina.

El papa Pius VII el va elevar al rang de cardenal al consistori del 23 de febrer de 1801. Va ser Pro-secretari d'Estat entre el 1808 i el 1814.

Va ser reclòs per Napoleó Bonaparte a la fortalesa de Fenestrelle del 1809 al 1813.

En el conclave de 1829, el rei de França exercí contra el cardenal Pacca el dret de veto. En 1832, el cardenal. Paccava enviar una carta als tres pelegrins de la llibertat (és a dir, Lacordaire, Montalembert i Lamennais) per a dir que malgrat el seu nom i el de la publicació, "L'Avenir", no havia estat esmentat explícitament en l'encíclica Mirari vos, la intenció del papa Gregori XVI era condemnar la tesi que defensava la revista.[1]

Va morir el 19 d'abril de 1844 a l'edat de 87 anys. Va ser enterrat a l'església de Santa Maria in Campitelli. A l'any següent va arribar a París els dos volums de les seves "Œuvres complètes".

Va participar en els conclaves de 1823, de 1829 i de 1830-31.

Notes modifica

  1. Cf. Martina (2001:199).

Bibliografia modifica

Fitxa a catholic-hierarchy.org


Precedit per:
Bonaventura Prestandrea, O.F.M.Conv.
 
Arquebisbe titular de Damiata

26 de setembre de 1785 - 23 de febrer de 1801
Succeït per:
Giovan Francesco Compagnoni Marefoschi
Precedit per:
Carlo Bellisomi
 
Nunci apostòlic a Colònia

24 d'abril de 1786 - 21 de març de 1794
Succeït per:
Annibale della Genga
Precedit per:
Carlo Bellisomi
 
Nunci apostòlic a Portugal

21 de març de 1794 - 23 de febrer de 1801
Succeït per:
Lorenzo Caleppi
Precedit per:
Carlo Livizzani Forni
 
Cardenal prevere de San Silvestro in Capite

9 d'agost de 1802 - 2 d'octubre de 1818
Succeït per:
Antonio Pallotta
Precedit per:
Ferdinando Maria Saluzzo
Alessandro Spada
 
Camarlenc del Col·legi Cardenalici

1804 - 1805
19 de maig de 1837 - 12 de febrer de 1838
Succeït per:
Giovanni Filippo Gallarati Scotti
Emmanuele De Gregorio
Precedit per:
Filippo Casoni
(Secretari d'Estat)
 
Pro-Secretari d'Estat de Sa Santedat

18 de juny de 1808 - 17 de maig de 1814
Succeït per:
Ercole Consalvi
(Secretari d'Estat)
Precedit per:
Luigi Valenti Gonzaga
 
Prefecte de la Congregació de la Immunitat Eclesiàstica

7 de gener de 1809 - 29 de novembre de 1818
Succeït per:
Emmanuele De Gregorio
Precedit per:
Giuseppe Maria Doria Pamphili
 
Camarlenc de la Santa Església Romana

26 de setembre de 1814 - 20 de desembre de 1824
Succeït per:
Pietro Francesco Galleffi
Precedit per:
Francesco Maria Pignatelli
 
Cardenal protector del'Almo Collegio Capranica

14 d'agost de 1815 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Ludovico Micara, O.F.M.Cap.
Precedit per:
Francesco Carafa della Spina di Traetto
 
Cardenal prevere de San Lorenzo in Lucina

2 d'octubre de - 21 de desembre de 1818
Succeït per:
Giovanni Filippo Gallarati Scotti
Precedit per:
Francesco Carafa della Spina di Traetto
 
Prefecte de la Congregació dels Bisbes i Regulars

29 de novembre de 1818 - 18 de novembre de 1824
Succeït per:
Carlo Odescalchi, S.J.
Precedit per:
Giulio Maria della Somaglia
 
Cardenal bisbe de Frascati

21 de desembre de 1818 - 13 d'agost de 1821
Succeït per:
Francesco Saverio Castiglioni
Precedit per:
Lorenzo Litta
 
Cardenal protector de la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica

1 de maig de 1820 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Charles Januarius Acton
Precedit per:
Michele Di Pietro
 
Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina

13 d'agost de 1821 - 10 de desembre de 1825
Succeït per:
-
Precedit per:
Michele Di Pietro
 
Sotdegà del Col·legi Cardenalici

13 d'agost de 1821 - 5 de setembre de 1830
Succeït per:
Pietro Francesco Galleffi
Precedit per:
Francesco Fontana, B.
 
Prefecte dela Congregació sobre la correcció dels llibres de l'Església oriental

19 de març de 1822 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
-
Precedit per:
-
 
Cardenal bisbe de Porto, Santa Rufina e Civita vecchia

10 de desembre de - 5 de setembre de 1830
Succeït per:
Pietro Francesco Galleffi
Precedit per:
Antonio Gabriele Severoli
 
Pro-Datari de Sa Santedat

31 de març de 1829 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Ugo Pietro Spinola
Precedit per:
Giulio Maria della Somaglia
 
Secretari de la Congregació de la Romana i Universal Inquisició

5 d'abril de 1830 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Vincenzo Macchi
Precedit per:
Giulio Maria della Somaglia
 
Cardenal bisbe d'Òstia i Velletri

5 de juliol de 1830 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Ludovico Micara, O.F.M.Cap.
Precedit per:
Giulio Maria della Somaglia
 
Degà del Col·legi Cardenalici

5 de juliol de 1830 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Ludovico Micara, O.F.M.Cap.
Precedit per:
Giulio Maria della Somaglia
 
Prefecte de la Congregació dels Cerimonials

5 de juliol de 1830 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Ludovico Micara, O.F.M.Cap.
Precedit per:
Giulio Maria Della Somaglia
 
Arxipreste de la basílica de Sant Joan del Laterà

5 de juliol de 1830 - 19 d'abril de 1844
Succeït per:
Benedetto Colonna Barberini di Sciarra