Basílica de San Giorgio Maggiore
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
San Giorgio Maggiore és una església de culte catòlic, amb categoria de basílica, a la petita illa de San Giorgio Maggiore, a Venècia, Itàlia. Forma part del monestir homònim. Tots dos van ser construïts per l'arquitecte de Vicenza, Andrea Palladio, i són una de les seves obres més destacades.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (it) San Giorgio Maggiore  | |||
| Epònim | Sant Jordi | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i basílica menor | |||
| Part de | Monestir de San Giorgio | |||
| Arquitecte | Andrea Palladio: Basílica de San Giorgio Maggiore Vincenzo Scamozzi: Façade of the Basilica di San Giorgio Maggiore (en)  | |||
| Construcció | març 1566 | |||
| Obertura | 1610 | |||
| Cronologia | ||||
| conclave de 1799-1800 | ||||
| Dedicat a | Sant Jordi | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Campanile | | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Venècia (Itàlia) | |||
| Localització | Isola di S.Giorgio Maggiore, 30124, Venezia (italiano) | |||
| Banyat per | Llacuna de Venècia | |||
| ||||
| Format per | Choir of the Basilica of San Giorgio Maggiore (en) | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1987 (11a Sessió) | |||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Choir of the Basilica of San Giorgio Maggiore | ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | patriarcat de Venècia (patriarcat de Venècia) | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Propietat de | Abbey of San Giorgio Maggiore (en) | |||
.jpg)
La façana presenta forma de temple clàssic, amb una sola entrada i quatre columnes compostes sobre alts plints i entaulament per damunt sostenint un timpà clàssic. La solució inventada per Palladio per a aquesta façana és fantasiosa i és una contribució original a la resolució d'un dels problemes més sentits pels arquitectes renaixentistes, això és, trobar la manera de dotar d'un aspecte inspirat en el temple clàssic a un edifici tripartit com l'església cristiana de tres naus. L'interior serè de proporcions perfectes també és típic de Palladio. L'edifici es va acabar l'any 1576, mentre que la façana es va completar l'any 1610 per Vincenzo Scamozzi, trenta anys després de la mort del mestre.
A l'església es conserven els últims quadres que va pintar Tintoretto: L'Últim sopar (1592-1594), La recollida del mannà (1594) i La deposició (1592-94). Les dues primeres es troben en els murs del presbiteri, i l'última a la Capella dels morts.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de San Giorgio Maggiore |
- L'església de S. Giorgio Maggiore (en italià)
- Història de l'illa de S. Giorgio Maggiore Arxivat 2007-08-06 a Wayback Machine. (en italià)