Batalla de Conchas de Arganzón

La batalla de Conchas de Arganzón es va lliurar entre setembre i octubre del 801 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I, dirigit per Muawiya, suposat germà d'al-Hàkam, van intentar creuar el pas de les Conchas, situades prop de la Puebla de Arganzón, província de Burgos, Castella.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Conchas de Arganzón
Conquesta carolíngia de la Marca hispànica
Batalla de Conchas de Arganzón (PI 814)
Batalla de Conchas de Arganzón
Batalla de Conchas de Arganzón
Batalla de Conchas de Arganzón
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data801
Coordenades42° 46′ 00″ N, 2° 50′ 00″ O / 42.76667°N,2.83333°O / 42.76667; -2.83333
LlocArganzón
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria franca
Bàndols
Regne franc Emirat de Còrdova
Comandants
Balaixk al-Jalaixqí Muawiya ibn al-Hàkam

Antecedents modifica

Sulayman i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman, oncles de l'emir Al-Hàkam I li van disputar el tron de l'emirat a la mort d'Hixam I, germà i pare respectivament, però en no tenir prou suport, i amb la mort de Sulayman la revolta va acabar. Aquesta revolta fou aprofitada pel Regne d'Astúries per atacar Lisboa, per Carlemany per conquerir Barcelona i per independitzar Pamplona sota l'òrbita franca.

El 812 Ximenis Llop, germà gran i successor de Sanç I Llop es va revoltar i Lluís I va dirigir una expedició que va arribar a terres del sud i va instal·lar Balaixk al-Jalaixqí (Velasc el Gascó) a Pamplona.

Batalla modifica

Els àrabs, comandats per Muawiya ibn al-Hàkam, fill de l'emir Al-Hàkam I van atacar Àlaba i Castella el 801 travessant l'Ebre i creuant el pas de las Conchas, però foren sorpresos pel vascó profranc Balaixk al-Jalaixqí, que comandava les seves forces, les de Ximeno, els pamplonesos i possiblement un contingent enviat per Sanç I Llop, a Arganzón on van preparar una emboscada.

Conseqüències modifica

Fou tal l'abast de la derrota que Muawiya ibn al-Hàkam es va veure obligat a tornar a Qurtuba havent mort els seus millors oficials, i possiblement molts dels seus homes. Ell mateix moriria de pena, segons relaten les cròniques, pocs mesos més tard.

El 803, tropes vascones i dels Banu Qasi van atacar i prendre Tutila, capturant Yusuf ibn Amrús, que fou alliberat, juntament amb la ciutat, per Amrús ibn Yússuf.[1]

Referències modifica

  1. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.188-189. ISBN 978-84-321-1882-1 [Consulta: 3 desembre 2011].  Arxivat 2014-01-01 a Wayback Machine.

Enllaços externs modifica