Batalla del Catalán
La Batalla del Catalán es va desenvolupar el 4 de gener del 1817 a les costes del rierol homònim entre les forces artiguistes del general Andrés Latorre i els portuguesos del capità general del Rio Grande do Sul, el marquès Luís Teles da Silva Caminha e Meneses i del guerriller José d'Abreu Mena Barreto, amb la victòria d'aquests últims.
| Invasió Portuguesa (1816) | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla i conflicte  | ||
| Data | 4 de gener del 1817 | ||
| Escenari | Arroyo Catalán, actual departament d'Artigas, Uruguai | ||
| Lloc | arroyo Catalán Grande | ||
| Resultat | Victòria portuguesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Antecedents modifica
La invasió luso-brasilera es va iniciar a mitjans del 1816. El general de la Lliga Federal, José Gervasio Artigas va contraatacar a les Misiones Orientales però va ser vençut a Ibirocaí i Carumbé. A finals d'any, el cabdill oriental va decidir acampar a la zona fronterera del riu Cuareim amb un exèrcit d'aproximadament quatre mil combatents preparats per a reiniciar la guerra.[5][6] Mentre ell acampava amb sis-cents o set-cents milicians als turons del riu Arapey en un parc i cavalls de reserva en un poltrer natural, va enviar al major general Andrés Latorre amb uns tres-mil quatre-cents homes cap al rierol de Santa Anna per a prendre la ofensiva.[5] No obstant l'1 de gener del 1817 el marquès creuava el Cuareim pel pas Lajeado situant-se a la rereguarda de Latorre i interposant-se entre aquest i Artigas. Després va avançar dos llegues fins al Arroyo Catalán, afluent del Cuareim on es va atrinxerar amb entre dos mil cinc-cents i dos mil sis-cents soldats .[2]
Coneixent la posició del marquès, Abreu va marxar a marxes forçades per donar-li suport. Comptava amb sis-cents milicians i dues peces d'artillera. El 3 de gener va atacar a Artigas dispersant les seves forces. Es van fer amb tots els equips i cavalls que tenien.[7] Van morir vuitanta orientals i dos portuguesos. A més, cinc portuguesos van resultar ferits.[8] Durant la nit del dia 3, Latorre va iniciar una marxa forçada sobre el campament del marquès amb la intenció d'atacar-lo per sorpresa per un dels flancs o la rereguarda.[7] Al matí del dia 4 de gener Latorre es va presentar davant del campament lusità. Els seus flancs tenien el suport de l'artilleria i cavalleria. Nombrosos llancers Xarrúes, Minuans i Guaycurús figuraven entre les seves files.
Batalla modifica
Les forces artiguistes es van formar a l'oest del campament portuguès. Els seus contrincants van establir la seva línia de la següent forma:
- Part de la cavalleria de l'ala esquerra anava a peu i donant suport al rierol, estenent-se per la dreta fins a arribar al seu campament, on hi havia una bateria de tres peces de calibre sis. Anava sota el comandament del brigadier Mena Barreto.
- L'ala dreta estava al costat de Mena Barreto, començant per una altra bateria de dues peces de calibre 3 i s'estenia davant del campament, composta de dos batallons d'infants de la Legió de San Pablo i el regiment de Dracs.
- Entre ambdues bateries una mica més enrere n'hi havia una altra, formada per quatre obusos.
- Dos destacaments d'infanteria amb alguna cavalleria protegien els punts on el cuareim es podia creuar, a la rereguarda del campament.
- El cos del tinent coronel Abreu estava a menys de quatre quilòmetres del campament, marxant per unir-se al marquès.
Els artiguistes van envestir contra l'ala dreta lusitana amb nombrosa cavalleria i infanteria per a intentar arraconar-la contra el rierol i envoltar-la, amenaçant d'arribar al campament i atacar per la rereguarda. Mentrestant la seva artilleria i fuselleria descarregava el seu foc contra l'ala esquerra i el campament adversari, però aquesta ala va rebutjar als orientals. Finalment els artiguistes es van concentrar a l'ala dreta portuguesa i la van envoltar. Quan les seves càrregues estaven a punt de trencar la línia adversària en aquest sector, la direcció del general Curado ho va impedir. El resultat de la batalla no estava decidit i Latorre s'acostava a la victòria.[9]
No obstant això, en aquells moments les forces d'Abreu van arribar i van atacar per l'esquerra a les forces orientals,[9][7] que van concentrar la seva cavalleria en aquest sector per afrontar la nova amenaça. Va ser llavors quan el marquès va ordenar a la seva infanteria atacar els rivals, que estava mancada del suport vital dels seus genets. La cavalleria de l'esquerra oriental va acabar fugint. Poc després, Curado i Mena Barreto van atacar el centre i dreta artiguista, forçant-les a retirar-se. Els infants artiguistes de l'esquerra, que estava apunt d'atacar el campament i la rereguarda portuguesa, va haver de travessar el rierol cap a un bosc proper, on va resistir feroçment fins a ser aniquilada.
Conseqüències modifica
Els artiguistes, segons l'informe portuguès escrit pel marquès al ministre de guerra el 7 de gener, van tenir nou-cents soldats i vint oficials morts, dos-cents noranta presoners, i van perdre una bandera, 2 canyons, 7 capses de guerra, sis mil cavalls, sis-centes vaques, i un gran nombre de fusells, espases, llances, muntures, bagatges i municions capturades. Els lusitans van tenir setanta-vuit morts (dels quals cinc eren oficials) i cent quaranta-sis ferits.[10][4] Segons l'historiador Eduardo Acevedo Díaz, la Batalla del Catalán va ser un desastre i el principi de la fi de la carrera política i militar d'Artigas [10][4] Segons l'historiador Eduardo Acevedo Díaz, la Batalla del Catalán va ser un desastre i l'inici de la fi de la carrera política i militar d'Artigas. No obstant això, l'historiador militar Enquique Patiño sosté que tot i que els portuguesos van guanyar la batalla campal, no va ser un desastre en retirar-se en relatiu ordre Latorre amb els supervivents.[11]
El campament del rierol va ser aixecat el 6 de gener i es va traslladar a l'esquerra del Cuareim, junt al pas Lajeado, quedant-se allí fins a finals de mes quan el marquès va haver de tornar a Porto Alegre. El general Curado va quedar a càrrec de l'exèrcit i a principis del mes següent va travessar el riu per establir el seu quarter d'hivern. Es donava per acabada la campanya del 1816.[12]
L'escenari d'aquesta batalla, distingida avui amb dues esteles de granit, es troba a cinquanta-sis quilòmetres de la ciutat d'Artigas (cinquanta-un quilòmetres per la Ruta 30 i cinc per camí veïnal que surt a l'esquerra).
Notes modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Acevedo, 1910: 449
- ↑ 2,0 2,1 Mitre, 1887: 39-40
- ↑ Revisionistas Blog Archive » Invasió portuguesa a la Banda Oriental
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Rocca, 1999: 15
- ↑ 5,0 5,1 Mitre, 1887: 39
- ↑ Urriza, 2007: 288
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Mitre, 1887: 40
- ↑ Acevedo, 1910: 443, 454
- ↑ 9,0 9,1 Rocca, 1999: 72
- ↑ 10,0 10,1 Acevedo, 1910: 454
- ↑ Rocca, 1999: 73
- ↑ Acevedo, 1910: 476