Baubo
Baubo (en grec antic Βαυβώ/ Baubố), en la tradició òrfica de la mitologia grega, és una figura femenina lligada als misteris d'Eleusis i a la història de Demèter i Core.
.png) Estatueta que es considera que representa Baubo, trobada a Gela (Sicília) (460-450 aC)  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Dysaules (en)  |
Mite modifica
L'escena mítica on apareix Baubo té lloc mentre Persèfone ha estat raptada per Hades. Demèter, la seva mare, la busca per tota la Terra. A Eleusis, ha estat acollida per Baubo. Submergida en la seva tristesa, ella refusa el ciceó (barreja d'ordi i d'herbes) que li ofereixen. Baubo s'arremanga llavors el seu peple i, «descobrint les seves parts, les mostra a la deessa».[1] El jove Iacus, que es troba allà, agita la mà per sota la sina de Baubo. Alegrada per l'espectacle, Demèter accepta finalment la beguda.
El relat prové del fragment d'un himne òrfic[2] preservat per Climent d'Alexandria en el seu Protrèptic[1] i, sota una forma diferent i probablement corrompuda, per Arnobi en la seva traducció llatina del text de Climent.[3][4] Troba el seu paral·lel en l'himne homèric a Demèter on una certa Iambe, en circumstàncies similars, fa riure la deessa amb bromes grolleres.[5]
Aquests dos relats corresponen a un ritual concret dels misteris d'Eleusis, els Γεφυρισμοί / Gephurismoí, literalment les «burles grolleres».[6] Quan els mistes (els iniciats) arriben en processó al pont a la frontera entre Atenes i Eleusis, a la caiguda de la nit, els acullen figures emmascarades amb bromes i gestos obscens.[6]Quan els primers estels apareixen, seguint l'exemple de Demèter a casa de Baubo els mistes trenquen el dejuni.[6] Hom ha també suggerit que el ritual de l'exposició indecent, l'anasirma (ἀνάσυρμα / anásurma) es remuntava originàriament a les Tesmofòries, festivitats en honor de Demèter.[7]
El nom de Baubo és un doblet del de Iambe; és versemblant que estigui lligat al verb βαυβάω / baubáô, «adormir-se, fer nones».[8][9] Evoca, doncs, naturalment una dida; la paraula designa també el sexe femení.[9]
Representacions artístiques modifica
S'anomenen « Baubos » determinat tipus de figuretes de terracota que representen una dona exposant el seu sexe, i en que sovint el cap és petit i rudimentari.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Clément d'Alexandrie,Exhortation aux Grecs (Protreptique) en línia (II, 20-21).
- ↑ Frag. 52 Kern.
- ↑ Marcovich 1986
- ↑ Contre les Gentils, V, 25-26.
- ↑ Hymne homérique à Déméteren línia, vers 198-205.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Burkert 1977, pàg. 382
- ↑ Graf 1974, pàg. 170 i seg.
- ↑ Diccionari Grec-Català, entrada: βαυβάω
- ↑ 9,0 9,1 Dictionnaire Etymologique Grec, pàg. 170. Entrada: βαυϐάω.
- ↑ Devereux 2011, pàg. 219.
Bibliografia modifica
- Devereux, Georges. Baubo, la vulve mythique (en francès). París: Éditions Payot & Rivages, 2011 (Petite Bibliothèque Payot, 823). ISBN 9782228906944.
- Sanyal, Mithu M. Vulva. La revelación del sexo invisible (en castellà). Barcelona: Ed. Anagrama, 2012 (Col. Argumentos, 437). ISBN 9788433963390.
- Burkert, Walter. «6. Misterios y ascetismo. 1.4- Eleusis». A: Religión griega, arcaica y clásica [Griechische Religion des archaischen und klassichen Epoche (1977)] (en castellà). Madrid: Abada Editores, 2007, pàg. 382. ISBN 9788496775015.
- Graf, F. Eleusis und die orphische Dichtung Athens in vorhellenisticher Zeit (en alemany). Berlín: Gruyter, 1974.
- Olender, Maurice «Aspect de Baubô» (en francès). Revue de l'histoire des religions, Nº 202, 1985, pàgs- 3-55.
- Marcovich, M. «Demeter, Baubo, Iacchus, and a Redactor» (en anglès). Vigiliae Christianae, Volume 40, Issue 3, 1985, pàgs. 294-301 [Consulta: 30 març 2016].
- Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). «Entrades: Βαυβώ i». A: Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223.
- Chantraine, Pierre. Dictionnaire étymologique de la langue grecque (en francès). París: Klinksieck, 1999, pàg. 170.
Enllaços externs modifica
- Ahicart Guillén, Lluís «Del gest de Baubo al «Risus Paschalis»». Blog De Troia a Ítaca, 03-01-2015 [Consulta: 23 març 2016].
- Tobie Nathan, « Baubô » in Psychanalyse païenne, éd. Odile Jacob.
- Salomon Reinach, Le rire rituel Arxivat 2016-04-05 a Wayback Machine., Cultes, Mythes et Religions, t. IV, Éd. E. Leroux, 1912.