Belisama
En la mitologia celta, Belisama (en grec, Bηλησαμα) era una deessa adorada en la Gàl·lia. S'identifica amb Minerva en la interpretatio romana, i també va ser comparada amb Brigid.
| Tipus | deïtat celta  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia celta |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Equivalent | Minerva |
Culte modifica
Belisama s'associa principalment amb el foc de la llar, però també és responsable dels artesans del metall i del vidre i, en particular, de la tècnica metal·lúrgica de la fabricació d'armes. També és responsable de les arts. A través d'aquestes, es va cristianitzar tardanament per Santa Caterina.
També té un paper de sanadora, associada amb les aigües termals.
Etimologia modifica
L'etimologia del seu nom s'ha traduït com a «més brillant», és a dir, que conté un sufix superlatiu «-isama» unit a l'arrel «bel-» (brillant); sobre aquesta base, ella també ha estat especulativament proclamada com la pàredra de Belenus, ja que el nom sembla contenir la mateixa arrel.[1]
Però l'arrel «bel-» també es pot interpretar de forma diferent segons la deïtat, per a exemple «fort».[2]
Inscripcions modifica
.png)
Una inscripció de gala que es va trobar en Vaison-la-Romaine, a la Provença (RIG G-172) mostra que es va dedicar un nemeton a ella:[3]
- СΕΓΟΜΑΡΟС/ ΟΥΙΛΛΟΝΕΟС/ ΤΟΟΥΤΙΟΥС/ ΝΑΜΑΥСΑΤΙС/ ΕΙѠΡΟΥ ΒΗΛΗ/СΑΜΙ СΟСΙΝ/ ΝΕΜΗΤΟΝ
- Segomaros Ouilloneos tooutious Namausatis eiōrou Bēlēsami sosin nemēton
- «Segomaros Uilloneos, ciutadà [tooutius] de Nemausus, dedicat a aquest santuari de Belisama»[4]
.jpg)
La identificació amb Minerva en la religió dels gals es va establir en una inscripció en llatí de Saint-Lizier (antigament Consoranni), del departament d'Arièja (CIL XIII, 8):[5]
- Minervae / Belisamae / sacrum / Q(uintus) Valerius / Montan[us] / [e]x v[oto?]
- «Exvot de Quintus Valerius Montanus a la sagrada Minerva Belisama».
Toponímia modifica
Els topònims francesos Beleymas i Bellême (que es troben en els departaments de Dordongne i Orne, respectivament) provenen d'aquest teònim.
La presència de la deessa en la Britànnia és més difícil d'establir. Ptolemeu parla de l'estuari Belisama,[6] i el riu Ribble sembla que va conegut pel nom de Belisama en l'època romana.[7]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Belisama |
- ↑ Helmut Birkhan, Kelten. Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur p. 613.
- ↑ Delamarre, Xavier, Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, 2003, p. 71.
- ↑ Michel Lejeune. Recueil des Inscriptions Gauloises (RIG) 1: Inscriptions Gallo-Grèques. G-153.
- ↑ Xavier Delamarre (2003). Dictionnaire de la langue gauloise. Éditions Errance, p.299.
- ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) 13: Tres Galliae et Germanae. 0008
- ↑ The identification of Ptolemy's Belisama aest. with River Ribble is due to William Camden's Britannia (1586); see also Bill Thayer's "Ptolemy at Lacus Curtius" page
- ↑ Ronald Hutton (1991). The Pagan Religions of the Ancient British Isles. Oxford: Blackwell. p. 218. Hutton also suggests that the name of Samlesbury may derive from a corruption of the name.