Benedetto Castelli

matemàtic italià

Benedetto Castelli, inicialment Antonio Castelli (Brescia, 1578-Roma, 1643) fou un matemàtic que prengué el nom de "Benedetto" quan ingressà a l'orde dels benedictins l'any 1595.

Infotaula de personaBenedetto Castelli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Antonio Castelli Modifica el valor a Wikidata
1578 aprox.
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1643 Modifica el valor a Wikidata (63/73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua
Director de tesiGalileu Galilei Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perHidràulica
Activitat
Camp de treballMatemàtic, matemàtiques, física, òptica, hidràulica, astronomia i filosofia de la ciència Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pisa Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Pisa
Universitat de Roma La Sapienza
AlumnesStjepan Gradić (en) Tradueix, Niccolò Arrighetti i Eustachio Divini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBonaventura Cavalieri
Giovanni Alfonso Borelli
Evangelista Torricelli

Project Gutenberg: 44749
Risposta alle opposizioni
Risposta alle opposizioni

Estudià a la Universitat de Pàdua - de pensament molt més lliure que d'altres universitats de l'època com, per exemple, Pisa - i es convertí en monjo en el monestir benedictí del Monte Cassino.

Fou amic i ajudant del seu mestre, Galileo Galilei. Va ajudar-lo en l'estudi de les taques solars i en l'examen de les teories de Nicolau Copèrnic. De fet, fou ell qui proposà a Galileu que si les teories de Copèrnic eren certes, s'haurien de distingir diferents fases en un suposat cicle de Venus, de la mateixa manera que s'observaven a la Lluna. Aquestes fases invisibles a ull nu, foren clarament visibles amb el telescopi com va mostrar Galileu al seu Nuncius Sidereus.[1]

També va estar implicat en una important conversa amb la duquessa Cristina de Lorena (mare de Cosme II de Mèdici) sobre la veracitat de l'existència de les llunes de Júpiter o satèl·lits galileans, a les quals Galileu havia posat inicialment el nom de Cosmica Sidera (en català: "estrelles de Cosme"), en honor del seu principal protector i posteriorment Medicea Sidera (en català: estrelles de Mèdici). La duquessa qüestionà la seva autenticitat perquè això suposava donar suport a les idees de Copèrnic -no demostrades del tot en aquell moment- que s'oposaven a una tradició de centenars d'anys i mitja dotzena de passatges bíblics que suggerien que era el Sol que es movia, i no pas la Terra. Com a exemple, la duquessa Cristina recordà el passatge de la batalla de Gideó, quan Déu atura el moviment del Sol (i no del nostre planeta) per proporcionar als israelites una mica més de llum diürna per poder derrotar els seus enemics. En contraposició, Castelli defensà la veracitat de la descoberta de Galileu afegint que, fins i tot, els jesuïtes romans les havien confirmat.

Castelli s'interessà per les matemàtiques i la hidrodinàmica. Ocupà plaça com a matemàtic a la Universitat de Pisa -per recomanació de Galileu- i més tard a la Universitat de Roma La Sapienza. Publicà Della Misura dell'Acque Correnti,[2] un important treball sobre hidrodinàmica de fluids.[3] També feu importants descobriments en els camps de la il·luminació, la visió en els telescopis i fou pioner en l'estudi de l'absorció diferent de la calor per diferents colors.

Un dels seus estudiants fou Evangelista Torricelli, l'inventor del baròmetre.

Referències modifica

  1. Favaro, Antonio «Galileo Galilei, Benedetto Castelli e la scoperta delle fasi di Venere» (en italià). Archeion, Vol. 1, Num. 3, 1920, pàg. 283-296. DOI: 10.1484/J.arch.3.27. ISSN: 0392-7865.[Enllaç no actiu]
  2. Edició de 1660 del llibre de Castelli
  3. Maffioli, Cesare S. «"ACQUA PREMUTA". Benedetto Castelli and the incompressibility of water» (en italià). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 28, Num. 1, 2008, pàg. 9-50. Arxivat de l'original el 2017-09-02. ISSN: 0392-4432 [Consulta: 1r gener 2022]. Arxivat 2017-09-02 a Wayback Machine.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benedetto Castelli