Benimarfull

municipi del País Valencià

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBenimarfull
Imatge
L'ajuntament de la localitat.

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 46′ 59″ N, 0° 22′ 59″ O / 38.783055555556°N,0.38305555555556°O / 38.783055555556; -0.38305555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcael Comtat Modifica el valor a Wikidata
CapitalBenimarfull Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població422 (2023) Modifica el valor a Wikidata (70,33 hab./km²)
Gentilicibenimarfullera, benimarfuller Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud416 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Dades històriques
Festa patronalSant Jaume, Santa Anna i Santíssim Crist
Segona quinzena de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal03827 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03038 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03038 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbenimarfull.es Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga", i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al Regne de Dénia, durant el regnat d'Al-Azraq.

Després de la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertanyé als descendents de l'almirall Roger de Llúria; a la seua mort, passa a la seua vídua, na Saurina d'Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d'Entença. Durant el regnat de Pere II el Cerimoniós (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 és donada a Frederic de Luna, però Alfons I el Magnànim ocupa totes les propietats d'este senyor per haver donat suport als castellans en la guerra de 1429 i dona la població a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, ocupat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle xvii, sota Sanç de Cardona, rep el títol de Marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer en què apareix el topònim Benimarfull.

El 1602 estava habitat per 29 famílies de moriscos i en 1609, a conseqüència de l'expulsió, roman totalment deshabitat i és repoblat per 4 famílies de cristians procedents del veí poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona hi atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa en deixa com a senyor el marqués d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aigües sulfuroses, s'inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna, que va funcionar fins al 1936.

Demografia i economia modifica

La població ha disminuït des de principis del segle xx, i es consignaren 415 benimarfullers en el cens de 2002. L'economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la denominació d'origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la denominació d'origen "Aceite virgen d'oliva Mariola".

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2013
780 797 753 767 739 719 573 532 410 379 410 441 433 423

Geografia modifica

 
Parc Infantil amb il·lustracions de Kukuxumusu a Benimarfull

El terme, que té 5,6 km², està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. Cal destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.

Gastronomia modifica

Els menjars més tradicionals en són la paella i els bescuits de cullera.

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benimarfull

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Carlos Montava Moltó 145 55,34% 4 ( )
Partit Popular   Juan Pedro Salas Arqueros 112 42,75% 3 ( )
Vots en blanc   5 1,91%
Total vots vàlids i regidors 262 100 % 7
Vots nuls 12 4,38%
Participació (vots vàlids més nuls) 274 79,65%**
Abstenció 70* 20,45%**
Total cens electoral 344* 100 %**
Alcalde: Carlos Montava Moltó (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Alcoi,[2][3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia modifica

Des de 2015 l'alcalde de Benimarfull és Carlos Montava Moltó, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Ricardo Mas Garrigós UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Vilaplana Andrés AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Vilaplana Andrés AP 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Vilaplana Andrés PP 17/06/1991 --
1995–1999 José Juan Guillén Blasco PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Jordà Frau
María Rosario Recio Vilaplana
PP
PP
03/07/1999
19/06/2002
Dimissió/renúncia
--
2003–2007 María Rosario Recio Vilaplana PP 14/06/2003 --
2007–2011 María Rosario Recio Vilaplana PP 16/06/2007 --
2011–2015 María Rosario Recio Vilaplana PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carlos Montava Moltó PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Carlos Montava Moltó PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Pare Lluís Fullana modifica

 
Bust de Lluís Fullana als jardins del Real a València

El pare Fullana fou un gramàtic, erudit i religiós nascut a Benimarfull el 1871. Els seus primers estudis lingüístics defensaven la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907). Tanmateix, cap 1914-15 va anar canviant progressivament la seua postura respecte a la consideració del valencià com a part de la mateixa llengua que el català, fins a arribar a publicar una gramàtica pròpia per al valencià diferent a la de Pompeu Fabra. Malgrat tot, va ser el primer erudit a signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians.

En l'àmbit espiritual, el pare Fullana fou triat com a confessor per la reina María Cristina.

Monuments d'interés modifica

  • L'església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb un esvelt campanar de tres cossos i edificada al segle xvi. La construcció de la torre-campanar es va iniciar en l'any 1801, essent rector En Mariano Seguí, i es va concloure el quatre de gener de 1810, exercint de prevere En Joseph Cerdà. El cost d'aquesta obra va ascendir a nou-centes seixanta lliures, sense tindre en compte les despeses de material com la calç, l'arena, la pedra i la fusta, les quals varen ser costejades amb almoines.[6] El Museu Parroquial n'és l'únic monument històric.

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benimarfull