Benzoat de sodi

compost químic

El benzoat de sodi (antigament benzoat sòdic) de fórmula química NaC₆H₅CO₂; és un additiu alimentari molt usat com a conservant dels aliments amb els codi E E211. És la sal de sodi de l'àcid benzoic i existeix en aquesta forma quan es dissol en aigua. Es pot produir per reacció de l'hidròxid de sodi amb l'àcid benzoic.

Infotaula de compost químicBenzoat de sodi

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular144,018724 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolantifúngic Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₇H₅NaO₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=C(C=C1)C(=O)[O-].[Na+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,5 g/cm³ (a 20 °C, sòlid) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat556 g/L (aigua, 20 °C)
714 g/L (aigua, 100 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió436 °C Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat30 g/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata

Usos modifica

És un conservador d'aliments, un agent bacteriostàtic i fungiestàtic sota condicions àcides. Es fa servir molt en aliments àcids com els additius d'amanides, el vinagre, les begudes carbonatades, confitures i codonyats, sucs de fruites, adobs i condiments. També es fa servir com conservant en medicines i cosmètics.[1]

També es fa servir en pirotècnia com a combustible.

El benzoat de sodi es produeix per la reacció química de neutralització entre l'àcid benzoic i hidròxid de sodi.[2] La concentració de benzoat de sodi està limitada per la FDA dels Estats Units a un 0,1% en pes. No té efectes adversos en la salut humana fins a una dosi de 647–825 mg/kg de pes corporal i dia.[3][4]

Els gats tenen un baix nivell de tolerància al benzoat de sodi.[5] Però es permet el seu ús com additiu alimentari per animals a un nivell del 0,1%.[6]

Mecanisme d'acció modifica

El mecanisme s'inicia amb l'absorció per la cèl·lula. Si el pH intracel·lular canvia a 5 o més baix la fermentació anaeròbica de la glucosa a fosfofructoquinasa decreix un 95%.[7]

Seguretat i salut modifica

En combinació amb àcid ascòrbic (vitamina C, E300), el benzoat de sodi i el benzoat de potassi forma benzè que és un carcinogen, tanmateix els nivells de consum formats estan per sota dels considerats perillosos.[8]

Estatus modifica

Referències modifica

  1. Sodium benzoate in Robitussin cough
  2. INTERNATIONAL PROGRAMME ON CHEMICAL SAFETY
  3. Concise International Chemical Assessment Document 26: Benzoic acid and sodium benzoate
  4. Cosmetic Ingredient Review Expert Panel Bindu Nair «Final Report on the Safety Assessment of Benzyl Alcohol, Benzoic Acid, and Sodium Benzoate». Int J Tox, 20, Suppl 3, 2001, pàg. 23–50. DOI: 10.1080/10915810152630729. PMID: 11766131.
  5. Bedford PG, Clarke EG «Experimental benzoic acid poisoning in the cat». Vet. Rec., 90, 3, 1972, p. 53–8. DOI: 10.1136/vr.90.3.53.
  6. AFCO. Official Publication, 2004, p. 262. 
  7. Krebs HA, Wiggins D, Stubbs M, Sols A, Bedoya F «Studies on the mechanism of the antifungal action of benzoate». Biochem. J., 214, 3, setembre 1983, pàg. 657–63. PMC: 1152300. PMID: 6226283.
  8. FDA, 2006. "Data on Benzene in Soft Drinks and Other Beverages, " United States Food and Drug Administration.
  9. 9,0 9,1 9,2 Sigma Aldrich. «Sodium benzoate». [Consulta: 17 juliol 2009].
  10. Therapeutic Goods Administration. «Chemical Substances» (PDF). Arxivat de l'original el 15 de juny 2009. [Consulta: 17 juliol 2009].
  11. British Pharmacopoeia Commission Secretariat. «Index (BP)». Arxivat de l'original el 2009-04-11. [Consulta: 2 març 2010].
  12. «Japanese Pharmacopoeia 15th Edition». Arxivat de l'original el 2008-04-09. [Consulta: 2 març 2010].
  13. The United States Pharmacopeial Convention. «Revisions to USP 29–NF 24». Arxivat de l'original el 4 d’abril 2009. [Consulta: 17 juliol 2009].

Enllaços externs modifica