Berta de França
Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.
| Nom original | (fr) Berthe  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 779 ↔ 780 valor desconegut |
| Mort | Després de 823 valor desconegut |
| Altres | |
| Títol | Princesa Princesa |
| Família | Dinastia carolíngia |
| Parella | Angilbert |
| Fills | Nitard |
| Pares | Carlemany i Hildegarda de Vintzgau |
| Germans | Lluís el Pietós, Carles el Jove, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Drogó de Metz, Hug, Lotari, Teodoric, Rotruda, Teodrada, Gisela, Alpais, Adelaida, Hildegarda, Chrotais, Hiltruda, Rutilda i Adeltruda |
Berta va ser criada amb els seus germans i germanes a la casa reial de Carlemany, qui va tenir tots els seus fills educats per tutors.
Una oferta d'Offa de Mèrcia per arranjar un matrimoni entre Berta i el seu fill, Ecgfrith, va portar Carlemany a trencar relacions diplomàtiques amb Mèrcia l'any 790, prohibint els vaixells anglesos als seus ports. Com les seves germanes, Berta mai es va casar formalment; s'especula que Carlemany no volia que les seves filles es cassessin per raons estratègiques, tement la rivalitat política dels seus possibles marits.[1]
Berta va tenir una llarga relació amb Angilbert, un oficial de tribunal, amb qui va tenir tres fills. Durant els anys 794 i 795, Angilbert va fer un poema, elogiant la bellesa i encants de les filles de Carlemany; Berta era especialment elogiada per tenir opinió crítica i gust per la poesia; el text expressa la preocupació d'Angilbert per com Berta pugui rebre el seu poema.[2]
Els fills de Berta amb Angilbert eren Hartnid, de qui se sap poca cosa però que el 813 ja era mort, l'historiador Nitard, i Berta, qui es va casar amb Helgaud II, comte de Ponthieu. Angilbert va acabar el seu afer amb Berta i va ingressar a un monestir, passant a ser abat de St. Riquier, segons una biografia escrita pel seu fill, Nitard.[3] Angilbert va continuar sent un important conseller de Carlemany. Nitard va ser un soldat i polític distingit, i feia de conseller de Carles el Calb.[4]
Després de la mort de Carlemany, el seu successor, Lluís I el Pietós, va exiliar les seves germanes als convents que l'herència del seu pare els havia llegat.
Referències modifica
- ↑ Becher, Matthias. Charlemagne, Yale University Press, 2005 ISBN 9780300107586
- ↑ Garver, Valerie Louise. Women and Aristocratic Culture in the Carolingian World. Cornell University Press, 2009, p. 42. ISBN 9780801447716.
- ↑ Starr, Brian Daniel. Ascent of the Saints. Brian Daniel Starr, 2009, p. 175. ISBN 9781449995805.
- ↑ Chalmers, Alexander. The General biographical dictionary: containing an historical and critical account of the lives and writings of the most eminent persons in every nation: Vol. 23. University of Wisconsin - Madison. J. Nichols, 1815, p. 199.