Bisbat de Nantes

Bisbat de Nantes
	;
Dades
Tipus	bisbat catòlic
Religió	Església Catòlica i catolicisme
Activitat
Superfície	6.980 km²
Membres	1.045.000 (2019)
Governança corporativa
Seu	Nantes (França);
Presidència	Laurent Percerou (2020–)
Bisbe	Laurent Percerou
Lloc web	nantes.cef.fr
	Localització geogràfica

El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al segle iii, i que subsisteix fins a l'actualitat.

Llista de bisbes modifica

vers 280: sant Clar, primer bisbe
vers 310-330: Ennius, Emius o Emilius
vers 330: sant Similià (ou Sambin)
vers 374: Eumelius, Eumalius o Evhemirus I, participa en el Concili de Valence (374)
vers 383: Martius
vers la fi del segle iv: Arisius
vers 440: Desiderius o Didier, mort vers 444, fou bisbe uns 40 anys.
vers 446: Lleó, participa en el concili d'Angers el 453
vers 455: Euribi o Eusebi, mort el 461 (citat al concili de Tours el 461).
462 - mort vers 472: Nonnechius I (citat al concile de Vannes, vers 465).
vers 472: Cariundus, mort vers 475.
vers 475: Cerunius o Ceraunius
vers 475 o 500: Clematius, Clemens o Climent I, mort vers 502.
511: Epifani o Epiphanios
vers 515 - mort el 541: Eumalius o Evhemirus II, constructor de la primera catedral. Va participar en els concilis d'Orleans del 533, 538 i 541.
abans del 548 - mort el 8 de juny de 582: sant Fèlix I, acaba i consagra la catedral de Saint-Pierre de Nantes el 30 de setembre del 548.
Nonnechius II, mort abans del 596. Citat per Gregori de Tours.
abans del 610-614: Eufronius
vers 614-626: Leobard
vers 630: sant Pasquier o Pascharius
vers 637: Taurinus
vers 640: Haicó
vers 650: Salapius
vers 703: Agateu, comte de Rennes i de Nantes, i bisbe de Nantes i de Rennes.
Amelon, bisbe i guerrer.
vers 725: Emilià, també un guerrer, va lluitar contra els musulmans.
732: Salvius, va lluitar contra els musulmans.
756 - 757: Deomart, va participar en el concili de Compiègne el 757
vers 776 - mort vers 800: Odilard
vers 800: Alan
vers 820 - mort el 833: Ató, participa en el concili de Paris el 829
834 - mort el 835: Drutcaire
835 - 24 de juny de 843: Saint Gohard (ou Gonthard), tué par les Normands.
843-846: Actard
851: Gislard en oposició a Guerandus.
853 - 871: Actard (segona vegada).
872 - 886: Ermengar. Va consagrar a Alan I el Gran, comte de Vannes.
886 - mort el 5 de febrer de 896: Landrain
900 - mort el 906: Foucher, que va restaurar la catedral.
vers 906: Isayas
907: Adalard
primera meitat del segle ix: Hoctron
950 - 958: Herdren
vers 960 - mort vers 980: Gualter I, possible fill d'Alan II Barbitorte.
vers 980 - mort el 988: Guerech I de Bretanya, comte i bisbe de Nantes; fill d'Alan II Barbitorte.
vers 988: Judicael de Nantes, fill d'Hoel I de Bretanya.
990: Hug
992 - mort el 1005: Arveu o Hervé
1005 - mort el 15 d'octubre de 1041: Gualter II
1047-deposat 3 d'octubre de 1049: Budic, fil de Gualter II (mort el 1050).
1049-cessat el 1052: Airard, cardenal i abat de la basílica de Saint-Paul-hors-les-Murs
1052 - mort 31 juliol de 1079: Quiriac o Guerech II de Cornualla, elegit el 1052, consagrat el 1061. Fill d'Alan Canhiart.
1079 - abdica el 1111: Benet de Cornualla, germà de l'anterior, consagrat el 1081.
1112: Robert I
1112 - mort el 29 d'octubre de 1140: Brice
1142 - mort en 1147: Iterius
1147 - mort el 29 de desembre de 1169: Bernat I
El 25 de desembre de 1170 - mort el 15 de gener de 1184?: Robert II
1184 - mort el 1187: Artur ? (no apareix als catàlegs)
1185 - 1197: Maurici de Blaron, elegit el 1185, consagrat el 1186, transferit a Poitiers - 29 de novembre de 1197, mort el 29 de novembre de 1198.
abril 1199 - mort el 1208: Jofré o Geoffroi
Gualter III, mort el 1212: ? (no apareix als catàlegs)
1213 - mort 8 febrer 1227: Esteve de la Bruyère
1227: Climent II (mort 8 de setembre 1227).
1228 - mort 4 de febrer 1235: Enric I
transferit a Nantes l'agost de 1236 - mort maig de 1240: Robert III, patriarca de Jerusalem.
1240 - mort el 21 de setembre de 1263: Galeran
1264 - mort el 7 de febrer de 1267: Jaume I, consagrat el febrer de 1264, l'any del concili de Nantes.
1267 - mort a l'octubre de 1277: Guillem I de Vern
1278 - mort l'11 de maig de 1291: Durand
1292 - va abdicar o morir el 1297: Enric II de Calestrie, consagrat el 1293.
gener 1299 - 1304: Enric III
final de setembre 1304 - mort el 14 de febrer de 1337: Daniel Vigier
el 17 de juliol de 1338: Barnabé
1339 - mort el 24 d'agost 1353?: Olivier Salahadin
1354: Hug de Montrelais, no confirmat
20 desembre 1354 - mort el 23 de febrer de 1366: Robert IV Paynel
16 març 1366-vers 1382: Simon de Langres, permuta el 1381 amb Jean de Montrelais, bisbe de Vannes, efectiva a partir de 1382.
vers 1382 - mort 13 setembre 1391: Joan I de Montrelais (o de Montreslet), abans bisbe de Vannes.
El 4 de setembre de 1392 - mort el 8 d'agost de 1397?: Bonabius de Rochefort
1397 - mort en 1404: Bernat II du Peyron
transferit des de Vannes el 1404 - mort el 17 d'abril de 1419: Enric IV el Barbut
transferit des de Saint-Brieuc el 24 d'agost de 1419 - mort el 14 de setembre de 1443: Jean de Malestroit (Châteaugiron)
1443-final de 1461: Guillem II de Malestroit. Va abdicar al final de 1461 i va esdevenir arquebisbe de Tessalònica. Mort el 1491
19 de març de 1462-mort 23 de febrer de 1477 : Amauri d'Acigné
1477 (mort als quatre mesos) : Jaume II d'Elbiest
1477 - mort 12 de novembre de 1487 : Pere I du Chaffault
1 d'octubre de 1489 (?)- mort l'agost de 1493: Robert V d'Espinay
- Cèsar Borja 9 d'agost al 4 de novembre de 1493ː Cèsar Borja com administrador apostòlic
transferit el juliol de 1495 - mort el 25 de setembre de 1500: Joan III d'Espinay
L'1 novembre 1500 - mort el 29 de novembre de 1506: Guillem III Guéguen, prior comanditari de l'abadia de Saint-Magloire de Léhon de 1483 a 1498
transferit des de Rennes el 24 de gener de 1507 - abdica el 1511: Robert VI Guibé
1511 - mort el 7 de gener de 1532: François Hamon, prior comandatari de l'Abbaye Saint-Magloire de Léhon el 1527.
El 31 de maig de 1532 - el 23 de febrer de 1542: Lluís I d'Acigné, prior comanditari de l'abadia de Saint-Magloire de Léhon el 1542
- El 18 d'agost de 1542 - mort el 19 de maig de 1550: cardenal Joan IV de Lorena com administrador apostòlic, igualment bisbe o arquebisbe d'altres diòcesis. A
- 1550 - 1554: Carles I de Borbó com administrador apostòlic, cardenal de Vendôme; abans bisne de Nevers (1540-1545); igualment arquebisbe de Rouen (1550-1590).
El 22 d'abril de 1544 - transferit a Amiens el 1562: Antoni I de Créquy. Pere d'Acigné fou canonge de Nantes de 1543 a 1551 i prior comanditari de l'abadia de Saint-Magloire de Léhon
El 29 de juny de 1562 - El 13 de març de 1566: Antoni II de Créquy
El 13 de març de 1566 - transferit a Reims el 1594: Philippe I du Bec, abans bisbe de Vannes.
1596: Jean V du Bec, no va prendre possessió i la va permutar amb Charles de Bourgneuf de Cucé, bisbe de Saint-Malo.
30 octubre 1598 - mort 17 juliol 1617: Carles II de Bourgneuf de Cucé
1621-1622: Enric V de Bourgneuf d'Orgères
17 març 1622-transferit a Lisieux el 1636: Philippe II Cospéau
11 juny 1636 - mort en 1667: Gabriel de Beauvau
12 juny 1668 - abdica el 1677: Gilles de La Baume Le Blanc de La Vallière
1 de juliol de 1677 - mort 6 de setembre 1717: Jean-François I de Beauvau du Rivau
2 octobre 1717-transferit a Rouen 17 d'octubre 1723: Lluís II de La Vergne de Tressan, consagrat el 10 juliol de 1718.
transferit des de Rennes el 17 d'octubre de 1723 - mort el 29 maç 1746: Christophe-Louis Turpin de Crissé de Sanzay (exerceix des de l'11 desembre de 1724).
nomenat 17 abril 1746 - mort 1 abril 1775: Pere II Mauclerc de La Mousanchère
11 setembre 1775 - mort 20 setembre 1783: Jean-Augustin Frétat de Sarra
10 gener 1784-1801: Charles-Eutrope de La Laurencie, reemplaçat a la revolució en ser refractari a aquesta
27 març 1791-1802: Julien Minée, bisbe constitucional de Loire-inférieure
5 juliol 1802 - mort 9 juliol 1813: Jean-Baptiste Duvoisin, primer bisbe concordatari
8 agost 1817 - mort 2 de febrer de 1822: Louis-Jules-François-Joseph d'Andigné de Mayneuf, consagrat 1 octubre 1817.
15 febrer 1822 - mort 12 maig 1838: Joseph-Michel-Jean-Baptiste-Paul-Augustin Micolon de Guérines, consagrat 17 novembre 1822.
12 maig 1838-renuncia el 29 novembre 1848: Jean-François de Hercé, mort 31 gener 1849.
6 desembre 1848 - mort 9 desembre 1869: Antoine-Mathieu-Alexandre Jaquemet, consagrat 29 juliol 1849.
17 maig 1870 - mort 9 juny 1877: Félix II Fournier
30 juliol 1877 - mort 25 desembre 1892: Jules-François Le Coq, transferit des de Luçon.
3 gener 1893 - mort 18 desembre 1895: Auguste-Léopold Laroche
30 maig 1896 - mort 19 febrer 1914: Pierre-Emile Rouard
28 maig 1914-dimiteix 8 juliol 1935: Eugène Le Fer de La Motte
20 agost 1936-retirat 2 juliol 1966: Jean-Joseph-Léonce Villepelet
2 juliol 1966- 15 abril 1982: Michel-Louis Vial
15 abril 1982-transferit a Tolosa de Llanguedoc el 7 maig 1996: Emile Marcus
14 octubre 1996-retirat 8 juliol 2009: Georges Soubrier
8 juliol 2009-transferit a Bordeus el 14 novembre 2019: Jean-Paul James
des de 11 agost 2020: Laurent Percerou

Fonts modifica

La grande encyclopédie inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts - volum XXIV, pag. 730 - París (1885-1902).
L'Annuaire pontifical, a www.catholic-hierarchy.org, a la pàgina www.catholic-hierarchy.org/diocese/dnant.html
Lliste de bisbes de Nantes fins a 1836

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Nantes