Bisbat de Paderborn

Bisbat de Paderborn
	;
Dades
Tipus	Hochstift
Història
Creació	1281
Data de dissolució o abolició	1802
Activitat
Superfície	1.700 km²
Governança corporativa
Seu	Lower Rhenish–Westphalian Circle (Sacre Imperi Romanogermànic);
Lloc web	erzbistum-paderborn.de
	Localització geogràfica

El Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.

Història modifica

Catedral de Paderborn vers 1891

La Diòcesi de Paderborn fou fundada el 799 pel papa Lleó III. En els primers anys va estar subordinada al bisbat de Würzburg. Des de 855 el clergat tenia el dret d'elegir el bisbe. La diòcesi incloïa la part més gran de Lippe, Waldeck, i gairebé la meitat del comtat de Ravensberg.

El 1180 quan el Ducat de Saxònia deixava d'existir, els drets que l'antic ducat havia exercit sobre Paderborn es transferiren a l'Arquebisbat de Colònia. Les reclamacions dels arquebisbes de Colònia es resolgueren al segle xiii, gairebé completament a favor de Paderborn. Sota Bernhard II d'Ibbenbüren (1198-1204) el domini de la diòcesi, que des del mig de l'11è segle s'havia considerat com a feu dels comtes d'Arnsberg, retornava als bisbes. Això era un avenç important en el desenvolupament de la posició dels bisbes com a sobirans temporals. Des de llavors els bisbes no concediren la senyoria com a feu, i la van governar directament, i es van fer representar en el govern per un membre del seu clergat. S'esforçaren reeixidament a obtenir el domini sobre les abadies i monestirs situats a la seva diòcesi.

El bisbe Otto de Rietberg va haver de competir amb Colònia; el 1281, quan només era bisbe electe, va rebre les insígnies de Rodolf I d'Alemanya, i ple poder judicial (excepte judicatura penal). Després de la derrota de l'arquebisbe de Colònia a la Batalla de Worringen el 1288, els bisbes de Paderborn esdevingueren cada vegada més uns sobirans, tanmateix, no sobre la totalitat de la seva diòcesi. Bernhard V de Lippe (1321-41) establia una primera constitució territorial ("Privilegium Bernhardi"). Tanmateix, havia d'admetre la ciutat de Paderborn com ciutat lliure de la seva supremacia judicial. Enric III de Spiegel Zum Desenberg (1361-80), també abat de Corvey, deixava les seves funcions espirituals a un sufragani; el 1371 reconstruïa el Burg Neuhaus a Paderborn. Simó II de Sternberg (1380-89), va implicar el bisbat en conflictes amb la noblesa, que després de la seva mort devastava el país. Guillem I de Ravenberg, elegit el 1399, va buscar corregir els mals que s'havien introduït durant els conflictes, però quan el 1414 s'interessava per la vacant a l'Arquebisbat de Colònia, el capítol de la catedral en la seva absència escollia Dietrich III de Moers (1415-63). Les guerres de Dietrich, també arquebisbe de Colònia, portaren forts deutes al bisbat; durant els conflictes del bisbe amb la ciutat de Soest (1444-49) Paderborn fou devastada.

Sota Eric de Brunswick-Grubenhagen (1502-32), la Reforma Protestant prenia peu a la diòcesi, encara que el bisbe romania lleial a l'Església. Hermann de Wied (1532-47), també arquebisbe de Colònia, procurava introduir el nou ensenyament a Paderborn així com a Colònia, però va tenir l'oposició de totes les classes. Els comtes de Lippe, Waldeck, i Pyrmont, la part de la diòcesi al Comtat de Ravensberg, i la majoria de les parròquies a la dreta del Weser es van convertir al protestantisme.

Enric IV de Saxònia-Lauenburg (1577-85) era un luterà; va permetre l'adopció de la Confessió d'Augsburg pels seus subjectes. A la ciutat de Paderborn només la catedral i el monestir d'Abdinghof romangueren fidels. Per salvar la causa catòlica, el capítol de la catedral va convocar als Jesuïtes a Paderborn el 1580. Dietrich IV de Fürstenberg (1585-1618) va restaurar la pràctica de la religió catòlica, va construir un gimnàs (escola) per jesuïtes, i va fundar la Universitat de Paderborn el 1614.

Durant la secularització i mediatització a Alemanya el 1802, el bisbat va esdevenir part de Prússia (1803-1807); des de 1807 fins a 1813 fou part del Regne de Westfàlia, i llavors part de la província de Westfàlia dins de Prússia.

Bisbes i Prínceps-bisbes modifica

Matthäus Seutter: Mapa del Bisbat, 1750

Bisbes modifica

Nom	des de	fins a	Observacions
Hathumar	806	815
Badurad	815	862
Luithard	862	887
Biso	887	900
Teodoric I de Paderborn	900	917
Unwan de Paderborn	918	935
Dudo de Paderborn	935	959
Volkmar de Paderborn	959	983
Rethar	983	1009
Meinwerk	1009	1036	Immedinger
Rotho	1036	1051
Imad	1051	1076	Billunger
Poppo von Paderborn	1076	1083
Heinrich I von Assel	1083	1090
Heinrich II von Werl	1084	1127
Bernhard I von Oesede	1127	1160
Evergis	1160	1178
Siegfried de Paderborn	1178	1188	von Hallermund?
Bernhard II von Ibbenbüren	1188	1204
Bernhard III von Oesede	1204	1223
Thomas Olivier	1223	1225
Wilbrand von Oldenburg	1225	1228
Bernhard IV zur Lippe	1228	1247
Simó I de Lippe	1247	1277
Otto von Rietberg	1277	1307
Günther I von Schwalenberg	1307	1310
Dietrich II von Itter	1310	1321

Prínceps-bisbes 1321–1802/03 modifica

Nom	des de	fins a	Observacions
Bernhard V zur Lippe	1321	1341
Balduin von Steinfurt	1341	1361
Heinrich III. von Spiegel zum Desenberg	1361	1380
Simon II von Sternberg	1380	1389
Ruprecht von Berg	1389	1394
Johann I von Hoya	1394	1399	1399–1424 Bisbe d'Hildesheim
Bertrando d'Arvazzano	1399	1401	L'únic bisbe de la diòcesi d'origen italià
Guillem I de Berg-Ravensberg	1401	1414
Dietrich III von Moers	1415	1463	1414–1463 Arquebisbe de Colònia
Simó III de Lippe	1463	1498
Hermann I von Hessen	1498	1508	1480–1508 Hermann IV de Colònia
Erich von Braunschweig-Grubenhagen	1508	1532	1508–1532 Bisbe d'Osnabrück, 1532 bisbe de Münster
Hermann II von Wied	1532	1547	1515–1547 Arquebisbe de Colònia
Rembert von Kerssenbrock	1547	1568
Johann II von Hoya	1568	1574	1553–1574 Bisbe d'Osnabrück, 1566–1574 Bisbe de Münster, Administrador
Salentin von Isenburg	1574	1577	1567–1577 Arquebisbe de Colònia, Administrador, mai fou consagrat.
Heinrich IV von Sachsen-Lauenburg	1577	1585	protestant, Administrador
Dietrich IV von Fürstenberg	1585	1616	Bisbe representant de la Contrareforma
Ferdinand I von Bayern	1618	1650
Dietrich Adolf von der Recke	1650	1661
Ferdinand II von Fürstenberg	1661	1683
Hermann Werner von Wolff-Metternich zur Gracht	1683	1704
Franz Arnold von Wolff-Metternich zur Gracht	1704	1718
Clemens August I von Bayern	1719	1761
Wilhelm Anton von der Asseburg	1763	1782
Friedrich Wilhelm von Westphalen	1782	1789
Franz Egon von Fürstenberg	1789	1825

Franz Egon fou el darrer bisbe amb poder temporal; durant el seu govern la diòcesi va perdre el poder temporal

Bisbes 1802/03–1930 modifica

Nom	des de	fins a	Observacions
Franz Egon von Fürstenberg	1789	1825
Friedrich Klemens von Ledebur-Wicheln	1825	1841
Richard Dammers	1841	1844
Franz Drepper	1845	1855
Konrad Martin	1856	1879
Seu vacant	1879	1882	Vacant des de la mort de Konrad Martins.
Franz Kaspar Drobe	1882	1891
Hubert Theophil Simar	1891	1899
Wilhelm II. Schneider	1900	1909
Karl Joseph Kardinal Schulte	1910	1920