Blues de Picolat

intérpret musical

Blues de Picolat és un grup de blues nord-català[1] fundat a Perpinyà el 1992 al voltant de Carles Sarrat. Componien la formació inicial quatre músics, tots quatre treballadors del setmanari El Punt de Perpinyà, una filial del diari gironí El Punt.[2] Després d'alguns assajos en anglès, els músics van decidir utilitzar només el català rossellonès,[3] la seva llengua de comunicació, per al seu recorregut artístic. El nom Blues de Picolat és un joc de paraules a partir d'una plat típic de la cuina del Rosselló, les boles de picolat (mandonguilles amb salsa).

Infotaula d'organitzacióBlues de Picolat
lang=ca
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGrup de música
Història
Creació1992, Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició30 març 2018 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbluesdepicolat.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 95587f47-a078-43a2-9d79-c9bf8a1e0aa4 Viasona: blues-de-picolat Modifica el valor a Wikidata
L'escenari del Teatre Municipal pel 20è aniversari

El grup va celebrar el 22 de novembre del 2013 el seu vintè aniversari amb un concert al Teatre Municipal de Perpinyà[4] amb convidats de prestigi a l'escenari com Pascal Comelade, Joan-Lluís Lluís, Gerard Jacquet i molts dels músics que havien format part, en un moment o un altre, de Blues de Picolat.

Blues de Picolat va acabar la seva carrera de més de vint-i-conc anys el 30 de març 2018 amb un concert de comiat a Perpinyà[5]

Components actuals modifica

  • Carles Sarrat: veu, guitarres, harmònica
  • Benjamin Sarrat: orgue Hammond
  • Frédéric Alazet: baix
  • Mathieu Navajas: bateria

Col·laboracions per als textos modifica

Des del primer àlbum, l'escriptor Joan-Lluís Lluís ha col·laborat en l'escriptura dels textos («Liquidació», «Dama Tramunta» i «Firaire Country Blues», aquest últim coescrit amb Carles Sarrat). El CD va guanyar el premi de la SGAE-Ràdio4 1997 en la categoria "Primer àlbum". La seva contribució creix en el segon àlbum, Carrer de l'Àngel, ja que és autor de les lletres de 6 de les 13 cançons. El periodista i escriptor Aleix Renyé també hi contribueix amb un text. Carles Sarrat escriu els 5 altres, entre ells «Diumenge a la tarda».[6]

En el tercer àlbum, Dona del Camí, aquests dos autors ofereixen dos textos cadascun.

A Fer-li un petó, el quart àlbum, editat pel segell Picap, el grup utilitza lletres d'autors catalans de fora de la Catalunya Nord: Joan Salvat-Papasseit (música de Teresa Rebull), Guillem d'Efak i Miquel Pujadó. Joan-Lluís Lluís contribueix amb un dels textos i Carles Sarrat és l'autor de la resta de les cançons.

 
Carles Sarrat, el 2018.

El sisè àlbum, Àngel de la nit,[7] inclou 12 cançons amb dues lletres de Joan-Lluís Lluís, dues d'Aleix Renyé, dues dels germans Carrera, autors de novel·la negra, una del poeta i cantant Gerard Jacquet, una de l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff i quatre de Carles Sarrat.

Altres col·laboracions modifica

En el primer àlbum, Jean-Laurent Chartron, guitarra acústica, acompanya Carles Sarrat en duo a "País bonic".

A Carrer de l'Àngel, la portada és de l'artista de Niça Ben (Benjamin Vautier). Pascal Comelade toca el piano de joguina i l'acordió de plàstic en un dels temes, així com la coral Ebony & Ivory acompanya el grup en un altre. Diversos escriptors, periodistes i artistes nord i sud catalans van compondre una coral informal a la cançó «Petit manifest del timidisme» (Bringuet Ballester, Gisela Bellsolà, Joan-Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís, Isabel Mencion, Joaquim Vilarnau i Xevi Planas).

A l'àlbum Dona del camí, Pierre-Emmanuel Dumas toca la tenora a l'última cançó («Cançó pelicana»).

Discografia modifica

  • Ah! Perpinyà (1996) CD 11 cançons - Vision
  • Carrer de l'Àngel (1999) CD 13 cançons - Discmedi
  • Dona del camí (2003) CD 12 cançons - Discmedi
  • Fer-li un petó (2007) CD 13 cançons - Picap
  • Soul of Picolat (2008) CD 13 cançons - BlueSoul
  • Àngel de la nit (2012) CD13 títols - BlueSoul
  • Clip: "La noia del Mississippi" (2008)

Referències modifica

  1. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5
  2. «Blues de Picolat celebra els vint anys entre amics». Vilaweb, 22-11-2013 [Consulta: 19 febrer 2014].
  3. Llengua Catalana i Literatura, Antoni Carbonell i Montserrat Cassanyes, ed. Teide, Barcelona, 2003 (Exemple de dialecte rossellonès: Blues de Picolat p.155) ISBN 843-075-141-6
  4. L'Indépendant - Perpinyà. Article de J-M. Collet. http://www.lindependant.fr/2013/11/21/blues-de-picolat-fete-ses-20-ans-de-blues-au-theatre-municipal-de-perpignan,1815061.php
  5. «EL PUNT AVUI -El comiat del grup mític català Blues de Picolat», 25-05-2018.
  6. Menú de degustació. Ramon Sistac. IEBC-Quaderns del single. 2009. ISBN 8488477589 (p.37)
  7. Blues de Picolat, Ferran Amado, Enderrock Nº209, mars 2013

Enllaços externs modifica