Bogomil (Богомил) fou un sacerdot búlgar i heresiarca del segle x que fou patriarca fundador del corrent herètic dels bogomilistes, secta gnosticomaniquea que negava el naixement diví de Crist i eren partidaris de tornar als orígens del cristianisme. El seu nom, en eslau antic, significa 'amat de Déu'.

Infotaula de personaBogomil
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle X Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox i bogomilisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle X Modifica el valor a Wikidata)
Altres
Condemnat perheretgia Modifica el valor a Wikidata
Manuscrit del Sermó contra l'heretgia dels bogomilistes de Cosmas el Sacerdot.

Segons el búlgar Cosmas el Sacerdot, al seu sermó contra l'heretgia dels bogomilistes, Bogomil començà a predicar la seva heretgia a Bulgària durant el regnat de l'emperador Pere I de Bulgària, la qual cosa indica que Cosmas hagué d'haver-lo escrit posteriorment, l'any 969.[1] Així com amb la vida de Cosmas, la vida de Bogomil està envoltada en una boira de misteri i la poca cosa que es coneix d'ell és a través dels sermons escrits en contra seva.[2] Hi ha certa incertesa sobre la seva relació amb el sacerdot búlgar Jeremies o si són la mateixa persona.[3] L'afirmació que Jeremies era "un fill (deixeble) de Bogomil" pot ser una interpolació.[4]

Bibliografia modifica

  • Dmitri Obolensky, The Bogomils: a study in Balkan neo-Manichaeism, Cambridge University Press, 1948, p. 117-120, 271-274.
  • H.-C. Puech, A. Vaillant, Le traité contre les Bogomiles de Cosmas le Prêtre. Lutetiae, 1945.

Referències modifica

  1. Arnold Joseph Toynbee, Constantine Porphyrogenitus and his world, 1973."
  2. Michael Frassetto, Heretic lives: medieval heresy from Bogomil and the Cathars to ... 2007, p. 12."
  3. Emil Ivanov Georgiev, Literatura na izostreni borbi v srednovekovna, 1966, p. 321.
  4. Zdenko Zlatar, The poetics of Slavdom: the mythopoeic foundations of Yugoslavia, 2007, p. 494.