Viquipèdia

Bolet al·lucinogen

fongs que contenen substàncies psicodèliques o psicotròpiques

Els bolets al·lucinògens són fongs que contenen substàncies psicodèliques o psicotròpiques,[1] com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.[2]

Categorització modifica

Els bolets al·lucinògens o psicodèlics poden dividir-se en dos grups: el grup de la psilocibina, que conté fongs que es troben principalment en el gènere Psilocybe, i el dels Muscimol, que conté bolets del gènere Amanita.[3]

Els fongs psilocibis contenen psilocibina i/o psilocina i triptamines psicodèliques, que són estructuralment similars a la serotonina. Són forts reguladors de l'humor, de l'estat de la ment i de la consciència. Algunes espècies de Psilocybe contenen a més l'alcaloide baeocistina, que és un derivat de la psilocibina.

Uns altres gèneres que contenen psilocibina són Conocybe, Copelandia, Gymnopilus, Inocybe i Panaeolus.

Efectes modifica

El Psilocybe cubensis proporciona un viatge molt intens que pot treure a la llum problemes interns i el seu efecte pot prolongar-se fins a 6 hores. Els efectes d'aquests bolets al·lucinògens es perceben en onades; el viatge té períodes intensos i períodes tranquils.

El Stropharia cubensis és el bolet al·lucinògen més conegut i preferit. Aquests bolets contenen psilocina i psilocibina.

Els bolets psicotròpics són potencialment perillosos, ja que unes desenes de minuts després de consumir-los poden provocar un desfasament entre el cervell i els estimuls que li arriben al cos, podent-se perdre la percepció del temps, per exemple.[4]

Però noves línies de recerca, endegades des dels anys 2000s, estan oferint resultats molt prometedors dels seus efectes beneficiosos. En multitud de casos diferents els bolets psicotròpics són adequats per curar des de disfuncions psicològiques fins a constituir tractaments per combatre diferents tipus de càncer, passant per ajudar a deixar l’alcohol o el tabac.[5]

Història modifica

Des d'èpoques remotes hi va haver un vertader culte als fongs al·lucinògens. Prova d'això són les troballes arqueològiques on apareixen figures que representen fongs i les quals s'identificava de vegades com déus. Els indígenes maies, com tants altres indígenes, són, i han sigut, vertaders pioners en el seu ús, i els xamans, de totes cultures, els feien servir per aconseguir trànsits visionaris. També es relacionen amb mites i llegendes, a Galícia o a Mèxic, i altres terres celtes o nòrdiques, de meigues, elfs i gnoms. L'ús d'aquest tipus de fongs va resorgir el 1975 amb la publicació d'un article titulat "A la recerca del fong màgic", per R. Gordon Wasson, a la revista Life, i amb el cultiu al laboratori de Psilocybe mexicana per part del micòleg francès Roger Heim.[6]

Gèneres modifica

Conocybe modifica

Copelandia modifica

Galerina modifica

Gymnopilus modifica

 
Gymnopilus luteofolius

Inocybe modifica

 
Inocybe aeruginascens

La major part de les espècies d'aquest gènere són verinoses.[12]

Mycena modifica

Panaeolopsis modifica

Panaeolus modifica

 
Panaeolus cinctulus

Pluteus modifica

Psilocybe modifica

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V U W X Y Z

A modifica

 
Psilocybe atlantis

B modifica

C modifica

 
Psilocybe cubensis

D modifica

E modifica

F modifica

G modifica

H modifica

I modifica

K modifica

L modifica

M modifica

 
Psilocybe mexicana

N modifica

O modifica

 
Psilocybe ovoideocystidiata

P modifica

Q modifica

R modifica

S modifica

 
Psilocybe semilanceata

T modifica

 
Psilocybe tampanensis

U modifica

V modifica

W modifica

X modifica

Y modifica

Z modifica

 
Psilocybe zapotecorum

Referències modifica

  1. ↑ Kuhn, Cynthia; Swartzwelder, Scott; Wilson, Wilkie Buzzed: The Straight Facts about the Most Used and Abused Drugs from Alcohol to Ecstasy. W.W. Norton & Company, 2003, p. 83. ISBN 0-393-32493-1. 
  2. ↑ Kuhn, C.; Swartzwelder, S., Wilson, W. (1998/2003). Buzzed: The Straight Facts about the Most Used and Abused Drugs from Alcohol to Ecstasy. p. 83. W. W. Norton & Company Inc. ISBN 0-393-32493-1
  3. ↑ López-Muñoz, Francisco. Historia de la psicofarmacología (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 1 de gener de 2007. ISBN 9788479034566 [Consulta: 11 agost 2016]. 
  4. ↑ Wurst, M., Kysilka, R., Flieger M. (2002). Psychoactive tryptamines from Basidiomycetes. Folia Microbiologica, 47(1), 3–27. doi=10.1007/BF02818560. pmid=11980266.
  5. ↑ Sheldrake, Merlin Entangled Life : How Fungi Make Our Worlds, Change Our Minds and Shape Our Future, 2020, pàg. 105-136.
  6. ↑ Heim R. «Notes préliminaires sur les agarics hallucinogènes du Mexique» (en francès). Revue de Mycologie, 22, 1, 1957, pàg. 58–79.
  7. ↑ Ammirati, Joseph. Poisonous mushrooms of the northern United States and Canada, 1986, p. 187. ISBN 978-0-8166-1407-3 [Consulta: 1r setembre 2011]. 
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 8,18 8,19 8,20 8,21 8,22 8,23 8,24 «A Worldwide Geographic Distribution of the Neurotropic Fungi». Arxivat de l'original el 2010-06-26. [Consulta: 18 maig 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Erowid Psilocybin Mushroom Vault : Psilocybin containing Mushrooms». www.erowid.org. [Consulta: 15 gener 2010].
  10. ↑ Gartz J. «Cultivation and analysis of Psilocybe species and an investigation of Galerina steglichi». Annali Museo Civico di Rovereto, 10, 1995, pàg. 297–306. Arxivat de l'original el 2013-07-26 [Consulta: 18 maig 2017]. Arxivat 2013-07-26 a Wayback Machine.
  11. ↑ Besl H. «Galerina steglichii spec. nov, ein halluzinogener Haeubling». Zeitschrift für Mykologie, 59, 1993, pàg. 215–218.
  12. ↑ Psilocybin Mushrooms of the World -- An Identification Guide, Paul Stamets, 1996. ISBN 0-89815-839-7 p.33
  13. ↑ Anastos N, Lewis SW, Barnett NW, Sims DN. «The determination of psilocin and psilocybin in hallucinogenic mushrooms by HPLC utilizing a dual reagent acidic potassium permanganate and tris(2,2′-bipyridyl)ruthenium(II) chemiluminescence detection system». Journal of Forensic Sciences, 51, 1, 2006, pàg. 45–51. DOI: 10.1111/j.1556-4029.2005.00033.x. PMID: 16423222.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Lycaeum > Leda > Psilocybe». www.lycaeum.org. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 20 gener 2010].
  15. ↑ Revue de Mycologie, 22, 1957, p. 77.

Bibliografia modifica

  • Allen, J.W.. Magic Mushrooms of the Pacific Northwest. Seattle: Raver Books and John W. Allen, 1997. ISBN 1-58214-026-X. 
  • Ballesteros, S.; Ramón, M.F.; Iturralde, M.J.; Martínez-Arrieta, R. «Natural Sources of Drugs of Abuse: Magic Mushrooms». A: New Research on Street Drugs. Nova Science Publishers, 2006. ISBN 978-1594549618. 
  • Estrada, A.. Maria Sabina: Her Life and Chants. Ross Erikson, 1981. ISBN 978-0915520329. 
  • Högberg, O.. Flugsvampen och människan (en swedish). ISBN 91-7203-555-2. 
  • Kuhn, C.; Swartzwelder, S; Wilson, W. Buzzed: The Straight Facts about the Most Used and Abused Drugs from Alcohol to Ecstasy. Nova York: W.W. Norton & Company, 2003. ISBN 0-393-32493-1. 
  • Letcher, A.. Shroom: A Cultural History of the Magic Mushroom. Londres: Faber and Faber, 2006. ISBN 978-0571227709. 
  • McKenna, T.. Food of the Gods. Bantam, 1993. ISBN 978-0553371307. 
  • Nicholas, L.G.; Ogame, K. Psilocybin Mushroom Handbook: Easy Indoor and Outdoor Cultivation. Quick American Archives, 2006. ISBN 0-932551-71-8. 
  • Stamets, P.. Growing Gourmet and Medicinal Mushrooms. Berkeley: Ten Speed Press, 1993. ISBN 1-58008-175-4. 
  • Stamets, P.; Chilton, J.S. The Mushroom Cultivator. Olympia: Agarikon Press, 1983. ISBN 0-9610798-0-0. 
  • Stamets, P.. Psilocybin Mushrooms of the World. Berkeley: Ten Speed Press, 1996. ISBN 0-9610798-0-0. 
  • Wasson, G.R.. The Wondrous Mushroom: Mycolatry in Mesoamerica. McGraw-Hill, 1980. ISBN 978-0-07-068443-0. 
  • «Psychoactive tryptamines from Basidiomycetes». Folia Microbiologica, 47, 1, 2002, pàg. 3–27. DOI: 10.1007/BF02818560. PMID: 11980266.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bolet_al·lucinogen&oldid=31555278»