Bonus pater familias

Bonus pater familias o bon pare de família és una locució llatina que eix del dret romà i que fins avui s'utilitza en moltes lleis a arreu del món. Refereix a una persona abstracta del pater familias bo que serveix de referència per a poder jutjar un cert comportament en un litigi, al sentit «Hauria actuat així un bon i diligent cap de família?». Hi ha variants: Sicut bonus pater familias[1] (com un bon cap de família) i bonus ac dilligens pater familias que tenen el mateix sentit. En moltes casos serveix per fer la distinció entre un desgast normal i una manca de precaucions o de manteniment normal.

Al codi civil de les Espanyes sovint es troba la frase: «amb la diligència d'un bon pare de família» per fer referència a la bona fe que sempre ha de regir en el dret. Uns exemples:

  • § 496: L'usufructuari ha de cuidar les coses donades en usdefruit com un bon pare de família[1] quasi textualment el text del codi civil francès del 1804.[2][3]
  • § 1788: El depositari de béns segrestats està obligat a complir, respecte d'aquests, totes les obligacions d'un bon pare de família.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Codi civil Arxivat 2013-10-08 a Wayback Machine. traducció no oficial de la Generalitat de Catalunya
  2. «Hinc 2° cum usufructuarius rei substantiam integram domino conservare debeat, tenetur 1° illa uti sicut bonus pater familias utitur re sua quam sibi et posteris vult integram convervare.» a: J.-B. Bouvier, op.cit.
  3. J.-B. Bouvier, «De usufructu; usu et servitute», Institutiones Theologicæ, tom IV (llatí), París, Mequignon junior, 1834, pàgina 77