Botifarró
El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc. Es tracta d'una botifarra més petita i nugada amb cordills, llesta per tallar del rest que penja del rebost. A Menorca, Occitània, Irlanda i a gran part del domini lingüístic catalanoparlant de fet existeix tant el botifarró negre com el blanc, i aquest darrer no conté sang.[1]
Dins de la cultura occidental, es menja originàriament a Finlàndia, al Regne Unit i la majoria de països del sud d'Europa i posteriorment ha estat exportat a d'altres d'Amèrica. N'hi ha diverses varietats locals segons el país, per exemple a la cuina dels Països Catalans és prou conegut el de Menorca (cuina menorquina). A alguns llocs d'Àsia també existeixen embotits que, tot i ser diferents, també contenen sang com un dels seus ingredients, el que més s'acosta al botifarró és potser el dinuguan o "carn de xocolata" de les Filipines, una antiga colònia espanyola.
En alguns llocs n'existeixen variants que contenen grans d'arròs cuit al seu interior (botifarró amb arròs), també n'hi ha de sang i ceba (botifarró de ceba). A la variant on no predomina ni la ceba, ni l'arròs ni altres ingrediens fora de la carn i la sang se li pot anomenar a València i altres llocs botifarró de carn, per a diferenciar-la de les altres.
No s'ha de confondre amb la botifarra negra (cuita) o la baldana.
Etimologia modifica
El mot català "botifarró" és un derivat diminutiu de botifarra,[2] ja que a la cuina catalana tradicionalment és més prim que les botifarres, tot i que el mot botifarra, actualment, hom empra per a ambdós productes.[1] No obstant això, al País Valencià, en alguns llocs, es confon la denominació, i es coneix com a botifarró la botifarra negra cuita, i anomenen botifarra la curta amb carn, arròs o ceba, lligada en rests amb cordills, encara que no és general.
La paraula en castellà morcilla procedeix del cèltic mukorno que significava "monyó" barrejada amb el significat del basc mukurra , que es refereix a un objecte voluminós i disforme. El botifarró en castellà es diu morcilla, en portuguès morcela, en francès boudin, en alemany Blutwurst, en flamenc bloedworst o beuling, en italià sanguinaccio, en anglès black pudding, etc.[3]
Història modifica
Segons el filòsof grec Plató ( Mithaïcos , 428 aC), el botifarró va ser inventat pel grec Aftónitas.
El botifarró apareix ja esmentat a l'Odissea d'Homer. La primera descripció escrita en català es troba al llibre de cuina catalana medieval anomenat Llibre del Coch, del mestre Robert.[4]
Gastronomia modifica
Se sol menjar cuit a la planxa o fregit, amb pa o en un entrepà. A Menorca es combina sovint amb sobrassada també fregida, un plat molt típic consisteix a fregir ous després amb el mateix oli i servir els ous fregits acompanyats de la sobrassada i el botifarró. També és present a l'arròs de la terra, un plat menorquí a base de blat trencat. Una altra manera habitual d'usar-lo a Europa és com a ingredient de cocidos i de guisats, especialment per a donar gust a plats senzills a base de llegums o patata. A Occitània i per extensió a la resta de França sol acompanyar-se de poma cuita. Als Països Catalans de vegades s'acompanya de pera o poma cuita, i de vegades aquesta combinació s'empra en torrades, panades, coques, etc. A les illes britàniques forma part de l'esmorzar complet típic tradicional.
A Puerto Rico el botifarró es considera típic del país i és tradicional menjar-lo al Nadal. A Amèrica n'existeixen també variants dolces, per exemple a l'Uruguai n'hi ha i poden contenir panses, cacauets, nous o trossets de taronja, per exemple.
Cultura popular modifica
Curiositats modifica
Al poble de Ramsbottom (Lancashire) té lloc anualment la Competició Mundial de Tir de Botifarró, que consisteix a enderrocar la major quantitat possible d'una pila de púdings de Yorkshire (Yorkshire pudding) ubicats a un parell de metres d'altura, emprant com a màxim tres botifarrons, concretament Bury Black Puddings, que són l'especialitat de la regió. Explica la llegenda que l'esdeveniment es remunta a la Guerra de les Dues Roses, quan les forces contràries de la casa de Lancaster i de la casa de York es van quedar sense munició i van començar a llançar-se botifarrons i púdings uns als altres.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Botifarró». Gastroteca. [Consulta: 15 setembre 2030].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Diccionari català valencià balear, Institut d'Estudis Catalans, A. M. Alcover i F. de B. Moll, editorial Moll (català)
- ↑ «Morcilla» (en castellà). Diccionari Etimológico. [Consulta: 15 setembre 2030].
- ↑ Néstor Luján, (1994), "Com pinyons pelats, Conte de Contes de Gastronomia" , Ed Foli, Barcelona (català)
