Boulogne-sur-Mer

municipi francès
Aquest article tracta sobre la comuna francesa. Si cerqueu la ciutat argentina, vegeu «Boulogne Sur Mer».

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França). L'any 2006 tenia 43.700 habitants. La ciutat té dues estacions de tren: Gare de Boulogne-Ville i Gare de Boulogne-Tintelleries i és un dels punts finals de la Línia Boulogne-Lilla-Boulogne del TER En cercles esperantistes és molt famós, perquè aquí va tenir lloc el primer Congrés Mundial d'Esperanto.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBoulogne-sur-Mer
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 43′ 32″ N, 1° 36′ 50″ E / 50.7256°N,1.6139°E / 50.7256; 1.6139
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlts de França
DepartamentPas de Calais Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població40.910 (2021) Modifica el valor a Wikidata (4.858,67 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Boulogne-sur-Mer
unitat urbana de Boulogne-sur-Mer Modifica el valor a Wikidata
Superfície8,42 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLiane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
18 octubre 1492Siege of Boulogne (en) Tradueix
14 setembre 1544Sieges of Boulogne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrédéric Cuvillier Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal62200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Folkestone (1959–)
Zweibrücken (1959–)
Stralsund (1992–)
La Plata (2000–)
Safi (2007–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webville-boulogne-sur-mer.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ville.boulognesurmer Twitter (X): Ville_Boulogne Youtube: UCXHgEdXvrD4I01KxoDrlPyw Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Gesoriacum fou el nom que va portar Boulogne en època romana. Era al nord-oest de la Gàl·lia, després Gàl·lia Belga, al país dels mòrins, al nord dels osismes. L'emperador Claudi es va embarcar en aquest port per la seva expedició a Britànnia i el senat romà va votar dedicar-li un arc triomfal. Claudi Ptolemeu la descriu com a port dels moronis. A l'Itinerari d'Antoní una via passava des Bagacum (Bavay) per Castellum (Cassel) i Teruenna (Therouenne) a Gesoriacum. A la Taula de Peutinger s'esmenta amb el nom de Bononia i es creu que inicialment era un llogaret unit a Gesoriacum per un pont al riu, i modernament identificat amb Portus Itius d'on va sortir Juli Cèsar cap a Britànnia. A una moneda del temps de Constant és anomenada Bononia Oceanensis i en aquest temps probablement ja era l'únic nom utilitzat. Constantí governador de Britànnia i usurpador del tron romà, va passar des l'illa a la Gàl·lia desembarcant en aquest port. Han quedat molt poques restes romanes: una torre, alguna tomba i monedes.

Va passar als francs al segle V essent seu d'un bisbat i en temps de l'Imperi Carolingi va ser governada per comtes. Des d'aquesta població, emulant Juli Cèsar, Napoleó volia envair la Gran Bretanya i per això va fer treballs al port. El 1850 va morir a la ciutat José de San Martín, Libertador sud-americà.

Fills il·lustres modifica

Vegeu també modifica