Boussingaultita
La boussingaultita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom en honor del químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887).
 Boussingaultita | |
|---|---|
| Fórmula química | (NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O |
| Epònim | Jean Baptiste Boussingault  |
| Localitat tipus | Travale, Montieri, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.19 |
| Dana | 29.3.7.2 |
| Heys | 25.3.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,324(7) Å; b = 12,597(9) Å; c = 6,211(5) Å; β = 107,1° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, rosa-groguenc; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {_201} |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,722 g/cm³ (mesurada); 1,722 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,472 nβ = 1,473 nγ = 1,479 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Angle 2V | mesurat: 51° |
| Dispersió òptica | perceptible r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1864 |
| Símbol | Bsg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La boussingaultita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Mg(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Forma una sèrie de solució sòlida amb la mohrita, en la que el magnesi es va substituint per ferro.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boussingaultita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments modifica
Es pot originar com a producte d'alteració, per hidratació, de l'efremovita. Es troba en fumaroles d'àcid bòric. Va ser descoberta a Travale, al municipi de Montieri, situat a la província de Grosseto (Toscana, Itàlia).
Referències modifica
- ↑ «Boussingaultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ «Boussingaultite-Mohrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].