Braquiürs
Els braquiürs (Brachyura, gr. "cua curta") són un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats, l'infraordre més ric en espècies; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs. La seva característica més distintiva es que el seu plèon (abdomen) és molt reduït i amagat sota el perèion (cefalotòrax).
Brachyura  | |
|---|---|
 Liocarcinus vernalis | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Decapoda |
| Infraordre | Brachyura Linnaeus |
Morfologia modifica
.JPG)
.jpg)
Els crancs generalment estan coberts per un exoesquelet gruixut, compost principalment per quitina altament mineralitzada,[1][2] armats amb un parell d'urpes. Els crancs poden medir des d'uns quants mil·límetres fins al cranc gegant del Japó, de quatre metres.[3] Hi ha altres crustacis similars que no són crancs, com els litòdids, que no són autèntics crancs, però han evolucionat fins a tenir característiques semblants als veritables crancs mitjançant un procés conegut com a carcinització.[4][5][6][7]
El cefalotòrax dels braquiürs és generalment més ample que llarg i està deprimit, és a dir, aixafat dorsoventralment. Porta inserits ventralment, com tots els decàpodes, cinc parells de pereiopodis o potes locomotores. El primer d'aquests cinc parells d'apèndix està transformat, com en molts altres decàpodes, en unes pinces que sovint s'han desenvolupat molt i, sovint, de manera asimètrica. Les usen per a la captura de l'aliment, per a la defensa i per a la comunicació social. L'últim parell de pereiopodis també pot estar modificat i tenir la forma d'un parell d'aletes.
El tret més característic, al qual fa referència el seu nom científic, és una extrema reducció de les dimensions de l'abdomen, que és una mica més gros que un apèndix que porten enganxat a la cara ventral del cefalotòrax. S'interpreta aquest tret com una adaptació a una marxa eficaç, traslladant el centre de gravetat damunt les potes. Els apèndixs de l'abdomen també s'han reduït, manquen els uropodis i en els mascles només resten els pleopodis copuladors. Les femelles, que tenen l'abdomen més ample, fan servir els seus quatre parells de pleopodis per subjectar els ous.
La mida dels braquiürs és molt variada, amb espècies que arriben amb prou feines al centímetre i d'altres que passen del mig metre. Entre ells es troben els artròpodes de major massa corporal.
Desplaçament modifica
Els crancs solen desplaçar-se molt àgilment i de manera molt característica, ja que ho poden fer en totes direccions però especialment de costat; aquesta rapidesa afavoreix el desenvolupament d'una existència gairebé amfíbia. Alguns crancs són capaços de nedar amb eficàcia, sobretot els de la família dels portúnids (per ex., Callinectes sapidus), amb les potes posteriors aplanades que fan la funció d'unes aletes amb les quals controlen la natació.
Hàbitat modifica
Els crancs són bentònics, encara que també hi ha espècies que viuen, per exemple, entre els sargassos. Es troben a totes les profunditats, amb algunes estirps pròpies de fons abissals i altres en les aigües superficials, al costat de la costa. Són bastants els que passen una part del temps fora de l'aigua. Encara que la majoria dels braquiürs són marins, també existeixen formes d'aigua dolça i salabrosa, com en aiguamolls i estuaris.
Sistemàtica modifica
Aquest gran infraordre conté 7.609 espècies en 41 superfamílies:[8][9]
- Secció Podotremata de Haan, 1833
- Supefamília Cyclodorippoidea Ortmann, 1892
- Supefamília Dromioidea de Haan, 1833
- Supefamília Homolodromioidea Alcock, 1900
- Supefamília Homoloidea de Haan, 1839
- Supefamília Raninoidea de Haan, 1839
- Secció Eubrachyura de Saint Laurent, 1980
- Subsecció Heterotremata Guinot, 1977
- Supefamília Aethroidea Dana, 1851
- Supefamília Bellioidea Dana, 1852
- Supefamília Bythograeoidea Williams, 1980
- Supefamília Calappoidea Milne Edwards, 1837
- Supefamília Cancroidea Latreille, 1802
- Supefamília Carpilioidea Ortmann, 1893
- Supefamília Cheiragonoidea Ortmann, 1893
- Supefamília Corystoidea Samouelle, 1819
- Supefamília Dairoidea Serène, 1965
- Supefamília Dorippoidea MacLeay, 1838
- Supefamília Eriphioidea MacLeay, 1838
- Supefamília Gecarcinucoidea Rathbun, 1904
- Supefamília Goneplacoidea MacLeay, 1838
- Supefamília Hexapodoidea Miers, 1886
- Supefamília Hymenosomatoidea MacLeay, 1838
- Supefamília Leucosioidea, Samouelle, 1819
- Supefamília Majoidea Samouelle, 1819
- Supefamília Orithyioidea Dana, 1852
- Supefamília Palicoidea Bouvier, 1898
- Supefamília Parthenopoidea MacLeay, 1838
- Supefamília Pilumnoidea Samouelle, 1819
- Supefamília Portunoidea Rafinesque, 1815
- Supefamília Potamoidea Ortmann, 1896
- Supefamília Pseudocarcinoidea P.K.L. Ng & Davie, 2020
- Supefamília Pseudothelphusoidea Ortmann, 1893
- Supefamília Pseudozioidea Alcock, 1898
- Supefamília Retroplumoidea Gill, 1894
- Supefamília Thioidea H. Milne Edwards, 1853
- Supefamília Trapezioidea Miers, 1886
- Supefamília Trichodactyloidea H. Milne Edwards, 1853
- Supefamília Trichopeltarioidea Tavares & Cleva, 2010
- Supefamília Xanthoidea MacLeay, 1838
- Subsecció Thoracotremata Guinot, 1977
- Supefamília Cryptochiroidea Paulson, 1875
- Supefamília Grapsoidea MacLeay, 1838
- Supefamília Ocypodoidea Rafinesque, 1815
- Supefamília Pinnotheroidea de Haan, 1833
Les superfamílies més nombroses són Xanthoidea (11 famílies), Majoidea (8 famílies), Cancroidea (6 famílies) i Grapsoidea (6 famílies).
Gastronomia modifica
Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.[10]
Fotos de crancs modifica
-
Corystes cassivelaunus -
Thia scutellata -
Macrocheira kaempferi -
Atelecyclus rotundatus -
Lyreidus tridentatus
Referències modifica
- ↑ «The composition of the exoskeleton of two crustacea: The American lobster Homarus americanus and the edible crab Cancer pagurus». Thermochimica Acta, 463, 1–2, 25-10-2007, pàg. 65–68. DOI: 10.1016/j.tca.2007.07.018.
- ↑ «Structure and mechanical properties of crab exoskeletons». Acta Biomaterialia, 4, 3, maig 2008, pàg. 587–596. DOI: 10.1016/j.actbio.2007.12.010. PMID: 18299257.
- ↑ «Japanese spider crab Macrocheira kaempferi». Oceana North America. Arxivat de l'original el 2009-11-14. [Consulta: 2 gener 2009].
- ↑ Borradaile LA «Crustacea. Part II. Porcellanopagurus: an instance of carcinization». British Antarctic ("Terra Nova") Expedition, 1910. Natural History Report. Zoology, 3, 1916, pàg. 111–126.
- ↑ «Phylogenetic relationships of the genus Aegla (Decapoda: Anomura: Aeglidae), with comments on anomuran phylogeny». Journal of Crustacean Biology, 6, 1986, pàg. 576–612. DOI: 10.1163/193724086X00406.
- ↑ «Carcinization in the Anomura - fact or fiction? I. Evidence from adult morphology». Contributions to Zoology, 67, 1997, pàg. 79–123. DOI: 10.1163/18759866-06702001.
- ↑ Scholtz G «Evolution of crabs - history and deconstruction of a prime example of convergence». Contributions to Zoology, 83, 2014, pàg. 87–105. DOI: 10.1163/18759866-08302001.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Brachyura». [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species». [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «FIGIS - Fisheries Statistics - Capture». Arxivat de l'original el 2016-01-23. [Consulta: 24 setembre 2021].
