Brassicals
Les brassicals (Brassicales) són un ordre de plantes amb flors. Sota els criteris del sistema APG II pertanyen al grup euròsids II dels dicotiledonis i a més s'inclouen les Capparals.[1][2] Una característica comuna en molts membres d'aquest ordre és la producció de glucosinolat. L'ordre Brassicales conté 17 famílies, 398 gèneres i 4.450 espècies diferents; entre aquestes espècies hom hi troba les tapereres, les cols, la mostassa, el gènere Tropaeolum o les resedes.[1]
Brassicales  | |
|---|---|
 Capparaceae, una família de l'ordre brassical (Capparis spinosa) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Brassicales Bromhead, 1838 |
Sinapomòrfies de l'ordre modifica
L'ordre de les brassicals engloba un gran nombre d'espècies i gèneres de fins a 17 famílies diferents; això fa que la varietat de plantes que hom pugui trobar-hi és molt elevada. Per aquest motiu, hi ha certes sinapomòrfies que caracteritzen els taxons d'aquest ordre; les més importants són: presència de glucosinolats; fulles en espiral; estípules petites; inflorescències en raïm i òvuls en una o dues fileres.[3]
Fulles, flors i desenvolupament general modifica
Les plantes de l'ordre de les brassicals es caracteritzen per la precedència dels sèpals laterals respecte dels mitjans amb un retard en el creixement dels pètals; així mateix, presenten un androginòfor, el nectari fora de estaminiodi i les fulles amb estípules.[4] Les brassicals presenten un androceu característic com a conseqüència d'una certa compressió de les flors que causa, alhora, la pèrdua i desplaçament dels estams mitjans.[4]
Presència de glucosinolats modifica
Les plantes d'aquest ordre presenten múltiples diferències fenotípiques, estructurals i bioquímiques. Com ja s'ha avançat, una característica que comparteixen la gran majoria de brassicals és la presència de glucosinolats, compostos sulfurats, que eviten les afectacions per bacteries i també la ingesta de la planta per organismes més grans com ara mamífers hervívors.[1] Aquests glucosinolats es produeixen a partir de certs aminoàcids primaris en tres etapes:[5] 1) aquests aminoàcids primaris poden créixer mitjançant la inserció de diferents grups metilè a la seva estructura; 2) els aminoàcids, tant els primaris com els ja allargats, es metabolitzen tot formant l'estructura central dels glucosinolats; això es duu a terme per la conversió dels aminoàcids a una aldoxima que posteriorment es convertirà, tot conjugant-se amb glutatió, en S-alquil-tiohidroximat[6] que, al seu torn, es transformarà en tiohidroximat. Aquests compostos intermediaris són altament reactius i se sulfaten per a produir desulfoglucosinolats. 3) Finalment, la cadena que deriva de l'aminoàcid precursor pot afegir grups hidroxil, alquils i metoxis.[7]
Taxonomia modifica
Les següents famílies estan incloses en l'ordre brassicales:[8][9]
- Akaniaceae
- Bataceae
- Brassicaceae (amb inclusió de la família Capparaceae)
- Caricaceae
- Gyrostemonaceae
- Koeberliniaceae
- Limnanthaceae
- Moringaceae
- Pentadiplandraceae
- Resedaceae
- Salvadoraceae
- Setchellanthaceae
- Tovariaceae
- Tropaeolaceae
Seguint els criteris del sistema Cronquist les brassicals eren anomenades Capparales, i incloses dins les Dileniidae; a més de les famílies Brassicaceae i Capparaceae inclou les Tovariaceae, Resedaceae i Moringaceae.
Filogènia i cladogramaç modifica
El següent diagrama mostra la filogènia de la família Brassicales juntament amb les edats estimades, basat en un estudi de 2018 sobre elplasmidi dels membres d'aquesta família; els números en cada branca mostren l'edat aproximada (en milions d'anys); les famílies amb més de 30 espècies es presenten en negreta.[10]
| 36.3 |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 92.2 |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Brassicales» (en anglès). Britannica. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Austin. «What are Brassicas Vegetables?» (en anglès americà), 28-04-2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ «Laboratorio de Sistemática de Plantas Vasculares | Plantas Vasculares | Brassicales» (en castellà). Universidad de la República de Uruguay. Arxivat de l'original el 12/11/2018. [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Ronse De Craene, Louis P «Floral development and anatomy of Pentadiplandra (Pentadiplandraceae): a key genus in the identification of floral morphological trends in the core Brassicales» (en anglès). Canadian Journal of Botany, 80, 5, 01-05-2002, pàg. 443–459. DOI: 10.1139/b02-021. ISSN: 0008-4026.
- ↑ Sønderby, Ida E.; Geu-Flores, Fernando; Halkier, Barbara A. «Biosynthesis of glucosinolates – gene discovery and beyond» (en anglès). Trends in Plant Science, 15, 5, 2010-05, pàg. 283–290. DOI: 10.1016/j.tplants.2010.02.005.
- ↑ Geu-Flores, Fernando; Nielsen, Morten Thrane; Nafisi, Majse; Møldrup, Morten Emil; Olsen, Carl Erik «Glucosinolate engineering identifies a γ-glutamyl peptidase» (en anglès). Nature Chemical Biology, 5, 8, 2009-08, pàg. 575–577. DOI: 10.1038/nchembio.185. ISSN: 1552-4469.
- ↑ Parkin, Isobel. Chasing Ghosts: Comparative Mapping in the Brassicaceae (en anglès). New York, NY: Springer, 2011, p. 153–170. DOI 10.1007/978-1-4419-7118-0_5. ISBN 978-1-4419-7118-0.
- ↑ «Brassicales - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ «Brassicales - Encyclopedia of Life». [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Edger, Patrick P.; Hall, Jocelyn C.; Harkess, Alex; Tang, Michelle; Coombs, Jill «Brassicales phylogeny inferred from 72 plastid genes: A reanalysis of the phylogenetic localization of two paleopolyploid events and origin of novel chemical defenses» (en anglès). American Journal of Botany, 105, 3, 2018-03, pàg. 463–469. DOI: 10.1002/ajb2.1040. ISSN: 0002-9122.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brassicals |