Cèsar I Gonzaga
Cèsar I Gonzaga (1530 – Guastalla, 15 de febrer del 1575) fou el segon comte de Guastalla, després de succeir el seu pare el 1557, i duc d'Amalfi.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1536 Sicília (Itàlia) |
| Mort | 17 febrer 1575 (38 anys) Guastalla (Itàlia) |
| comte de Guastalla | |
| 1557 – 1575 | |
← Ferran I | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Altres | |
| Títol | Duc Comte Príncep |
| Dinastia | Gonzaga |
| Cònjuge | Camilla Borromeo (en)  |
| Fills | Ferran II Gonzaga, Margherita Gonzaga (en) |
| Pares | Ferrante Gonzaga i Isabel de Càpua |
| Germans | Giovanni Vincenzo Gonzaga, Ottavio Gonzaga (en) , Francesco Gonzaga, Ippolita Gonzaga (en) i Andrea Gonzaga (en) |
 | |
Biografia modifica
Cèsar era fill del comte de Guastalla Ferran I i de la seva esposa Isabel de Càpua. De la seva mare va heretar el títol de duc d'Amalfi. Els altres títols que va heretar van ser: duc d'Ariano i príncep de Molfetta.
El 21 de maig del 1558 fou nomenat comandant en cap de les tropes espanyoles destinades a la Llombardia pel rei Felip II.[2]
El 12 de març del 1560 es va casar amb Camil·la Borromeo, germana de sant Carles Borromeo i neboda de Giovanni Angelo de Mèdici, que feia poc havia estat nomenat papa Pius IV.[3]
Cèsar Gonzaga fou membre d'un cercle literari pontifici anomenat Accademia delle Notti Vaticane, que es reunia a la Vil·la Pia, situada dins el Vaticà.[4]
Fou un home culte i les seves sales del palau de Màntua, decorades de marbre, bonze, medalles i pintures, actualment ocupades per l'Accademia Virgiliana, eren sovint lloc de trobada de literats i artistes.
A partir del 1567 va instal·lar la seva pròpia cort a Guastalla, on va residir fins a la seva mort. L'encàrrec de la seva casa de Guastalla va ser confiat a l'arquitecte Francesco da Volterra.[5]
Una de les seves famoses amants va ser Diana de Cardona, la qual va trencar per estar amb ell, el compromís que tenia amb Vespasiano I Gonzaga.[6]
Descendència modifica
Amb la seva esposa Camil·la Borromeo va tenir dos fills:
- Margarida (1562-1618), duquessa de Sabbioneta;
- Ferran (1563-1630), duc de Guastalla.
Va tenir una filla il·legítima anomenada Hipòlita.
Referències modifica
- ↑ Chiusole, Antonio. italià. La genealogia delle case piu illustri di tutto il mondo. J. B. Recurti, 1743, p. 582.
- ↑ Bartoli i Canova, 2000, p. 12.
- ↑ Betoni i Tagliavini, 1985, p. 57.
- ↑ Sala, 1858, p. 441.
- ↑ Bartoli, 2001, p. 15.
- ↑ Bazzotti, Ferrari i Mozzarelli, 1993, p. 84.
Bibliografia modifica
- Bartoli, Eugenio. Il Palazzo Gonzaga di Guastalla: ducale, regio, imperiale, 1521-2001 : la residenza dei signori, il palazzo dei sovrani, il mutato rapporto con la città. Associazione guastallese di storia patria, 2001.
- Bartoli, Eugenio. Archivio storico per gli antichi stati guastallesi, Volum 6, 2000.
- Bazzotti, U; Ferrari, D; Mozzarelli, C. Vespasiano Gonzaga e il ducato di Sabbioneta: atti del Convegno, Sabbioneta-Mantova, 12-13 ottobre 1991. Accademia Nazionale Virgiliana di Scienze Lettere ed Arti, 1993.
- Betoni, Cinzia. Il tempo del Gonzaga. Amministrazione provinciale di Reggio Emilia e l'Istituto per i beni artistici, culturali e naturali della Regione Emilia-Romagna, 1985.
- Sala, Antonio. Biografia di san Carlo Borromeo. Besozi, 1858.