Caça de bruixes
La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria,[1] inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486. El moviment va desencadenar-se el 1484, després de la butlla papal Summus desiderantes affectibus del papa Innocenci VIII.[2]
Milers de persones van morir durant tres segles, les persecucions tot i compartir uns factors comuns, van prendre diferents característiques segons el temps i l'espai.[3] Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d'arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes.[4]
El moviment no va limitar-se a les regions catòliques, i envaí també els estats protestants d'Alemanya,[5] com l'il·lustra el cas de la ciutat luterana de Lemgo, on sobre una població de tot just deu mil habitants, la caça va comptar amb 272 víctimes documentades.[6] «La misogínia va arribar al seu apogeu en el renaixement: la caça de bruixes era el tenebrós revers del lluminós humanisme.»[7]
Història modifica
Antic Orient Pròxim modifica
El càstig per màgia malèvola és adreçat als primers codis de llei que es conserven; tant a l'antic Egipte com a Babilònia, on va tenir un paper destacat.
Antiguitat tardana modifica
El Getica de Jordanes del segle vi registra una persecució i expulsió de bruixes entre els gots en un relat mític de l'origen dels huns. Es diu que l'antic rei de llegenda Filimer
| « | va trobar entre la seva gent certes bruixes, a les què va anomenar en la seva llengua materna Haliurunnae. Sospitant d'aquestes dones, les va expulsar i les va obligar a vagar per l'exili lluny del seu exèrcit. Allà els esperits impurs, que les veien mentre passejaven pel desert, van planar sobre elles i van engendrar aquesta raça salvatge; que al principi sojornava als pantans, una tribu raquítica, fètida, i a penes humana que parlava una llengua poc semblant a la parla humana.[8] | » |
Interpretació feminista modifica
La lectura contemporània que es fa del fenomen de la caça de bruixes emmarcada dins de la tradició marxista i des del moviment feminista estableix que, si en menys de dos segles centenars de milers de dones foren cremades, penjades i torturades arreu d'Europa, fou perquè plantejaven un desafiament a l'estructura de poder de l'Església.[9]
Les acusacions contra les bruixes foren tan grotesques i la violència desfermada d'aital magnitud que sols s'explica dins la lògica de domesticació de la força de treball i de control sobre els drets reproductius que el capitalisme començava a exercir.
Caça de bruixes als Països Catalans modifica
La cacera de bruixes als Països Catalans començà a partir del segle xiv, quan el dominic Nicolau Eimeric, conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “Directorium inquisitorum”, en què assegura l'existència de bruixes i les formes de descobrir-les.
Al segle xiv es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors relativament lleus i consistien en amonestacions, dejunis i peregrinacions a Montserrat. Al segle xv es registra a Amer el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes. Al segle xvii es van donar els anys de persecució màxima i sistemàtica, seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa, amb tortures i execucions, l'última de les quals es tenen dades fiables data de la segona meitat del segle xviii. Als Països Catalans van ser executades multitud de dones acusades de ser bruixes,[10] cada vegada hi ha més estudis en profunditat[11] que permeten donar llum a un munt de processos irregulars -sense documentació conservada o bé destruïda-. La majoria d'aquests processos no els van realitzar els tribunals de la Inquisició, sinó la justícia local.
Caces de bruixes modernes modifica
Per extensió, el mot també s'aplica a tot fenomen de caça de persones, bocs expiatoris considerades per la vox populi o pels poders públics com la causa de problemes o com dissidents incòmodes.[12] El terme s'aplica a moviments de persecució fundat en rumors, suposicions i prejuís sense fonament legal o científic contra grups de persones «perilloses» per la coherència de la societat. El maccarthisme des de finals dels anys 1950 als Estats Units d'Amèrica que veia el perill comunista tot i en pel·lícules més ini la persecució d'artistes que seguiria, en forma l'exemple emblemàtic dels temps moderns.[13] S'utilitza sovint al periodisme com per exemple per a descriure la possible destitució de Martín Rodríguez i Sol que va defensar el dret a decidir[14] o l'acció contra els mestres dels Balears que refusen la política d'adoctrinament.[15] Tot i la persecució conjecturable dels adeptes de l'unitarisme al·legada als mitjans de comunicació catalans per Alícia Sánchez-Camacho, certs interpreten com una caça de bruixes.[16]
Caça de bruixes en l'art modifica
- Caça de Bruixes, cançó d'Obrint Pas[17]
- Caça de Bruixes, cançó de Trikizio al disc Euscat, 2008
- Les Bruixes de Salem, d'Arthur Miller
Referències modifica
- ↑ «Caça de bruixes». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jordi Soler i Font i Toni Strubell, «Efemèrides», El Punt Avui, 5 de desembre de 2013
- ↑ Anna, «Caça de bruixas», El Rincón del Vago, s.d.
- ↑ «La bruixeria a Catalunya» Arxivat 2014-12-08 a Wayback Machine., Barcelona, Generalitat de Catalunya, s.d.
- ↑ Albert Toldrà i Vilardell, Asmodeu: Dona, dimoni i sexe a l'edat mitjana, València, Universitat de València, 2011, pàgina 80, ISBN 9788437084503
- ↑ Janina Schnormeier, Die Hexenverfolgung am Beispiel der Stadt Lemgo: Volkstümliche Vorstellungen und historische Rekonstruktion, Editorial GRIN, 2011, pàgines 56 ss., ISBN 9783640871834 (en català: La persecució de les bruixes des de l'exemple de la ciutat de Lemgo: representacions populars i reconstrucció històrica)
- ↑ Emma Riverola, «Caça de bruixes», El Periódico, 26 de juny del 2013
- ↑ Jordanes. The Origin and Deeds of the Goths.
- ↑ Federici, Silvia. Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria.
- ↑ JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat. Les bruixes: del feminicidi històric a l'icona social. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. ISBN 978-84-490-7242-0 [Consulta: 4 juliol 2019]. Arxivat 2019-07-04 a Wayback Machine.
- ↑ Castell Granados, Pau. Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI) (tesi). Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013.
- ↑ «Els PSC continua la seva caça de bruixes contra els independentistes» Arxivat 2013-12-16 a Wayback Machine., Infoindepe, 8 de desembre de 2013
- ↑ «Èxit de l'obra de teatre sobre la caça de bruixes a Castellar», Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. L'acutal.cat, 3 de desembre de 2013
- ↑ «“És una caça de bruixes”», Rac1, 5 de març de 2013
- ↑ Jordi Caldentey, «Caça de bruixes contra els mestres que no adoctrinin» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Diari de Balears, 7 d'agost de 2013
- ↑ ACN, «Camacho denuncia la “censura i la caça de bruixes” del govern i del CAC contra 13TV i Intereconomía», El Punt Avui, 27 de novembre de 2013
- ↑ Obrint Pas, »Caça de bruixes»
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caça de bruixes |
- versió en línia del Malleus Maleficarum Arxivat 2007-06-12 a Wayback Machine. en anglès (amb comentaris)
- «La revista 'Vallesos' relata la caça de bruixes a la comarca» Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine., Aravallès.cat, 25 de maig de 2013
- Centre d'Interpretació de la Bruixeria, Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine. Sant Feliu Sasserra
- Bibliografia extensa sobre bruixes, la caça de bruixes i la màgia