Caça major
La caça major o caça de munt o caça de forest és la caça en què es persegueix qualsevol animal salvatge més gros que una guineu ordinària.[1] De les nombroses modalitats de practicar la caça major, dues són les més comunes: l'acostament i la batuda (o caça de munteria o simplement munteria). La primera consisteix a trobar l'animal, perseguir-lo procurant no ser vist, fer l'aproximació final i disparar. La batuda és practicada per un grup de caçadors que s'ajuden en la tasca de perseguir i acorralar les peces: en general un grup d'aquests caçadors romanen en llocs fixos, a l'espera, i un altre grup, anomenat batedors, aixequen i espanten els animals cap als llocs en què es troben els primers. L'aguait (en castellà espero i el vaqueo) són modalitats de caça a l'espera consistent a esperar la peça en els llocs de pas fixos o en les menjadores per tal d'abatre-la.[2]
Munteria modifica
Les munteries consisteixen bàsicament en dos grups de caçadors, uns se situen en diferents llocs, i els altres (normalment treballadors dels vedats) ajudats de gossos de caça, aixequen i fan fugir a les preses cap als llocs. Han existit i existeixen diferents tipus de munteria segons el territori on es porta a terme, la manera d'entendre la caça i la utilització d'unes o altres races de gossos. Normalment les preses que es cacen en munteries són cérvols (o altres cèrvids) i senglars. En certes àrees d'Espanya, com els Muntanyes de Toledo o Sierra Morena, hi ha grans vedats de caça que basen el seu negoci en les munteries.[3]
Veneria (?) modifica
Així es diu la caça a cavall a peu per grups de munters perfectament organitzats. Cada grup està format pel munter major, que és el que dirigeix la cacera, els munters anomenats a França piqueurs que s'ocupen dels gossos, etc.[4] Cadascun amb una missió concreta. Abans de començar la caça, es tria la peça, prèviament s'ha escorcollat la muntanya amb l'ajuda d'un gos per a trobar les diferents peces. El munter major fa la tria -normalment la que tingui el trofeu més valuós- i una vegada trobada comença l'atac de la gossada de gossos darrere d'aquesta. Cada canilla, dirigida per un munter, es compon per un nombre molt variable de gossos: des d'un a 40 o més. Els munters es comuniquen mitjançant les fanfàrries, les quals proporcionen un autèntic llenguatge musical. L'animal llançat, (cérvol, cabirol, daina, guineu, senglar, etc.) és assetjat i perseguit pels gossos i, en el moment que es troba esgotat -la caça pot durar unes hores o tot el dia- intervé l'home, picador o botó, que li travessa el cor amb un ganivet de caça. Una part de la carn de l'animal es lliura als gossos i normalment el peu del mateix és ofert pel munter major a un dels convidats.[5]
Referències modifica
- ↑ «Portal d'internet de SafariLife: (www.fedecaza.com)». Arxivat de l'original el 2017-08-20. [Consulta: 8 gener 2017].
- ↑ «Big-game hunting has a long and storied history». [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ "La caza mayor en Jaén antes de la Guerra Civil española" de José Manuel Crespo Guerrero (2014).
- ↑ (francès) Tradition et écologie Arxivat 2012-01-07 a Wayback Machine., www.venerie.org, consultat el 15 novembre 2011
- ↑ «Le droit de la Vènerie». Arxivat de l'original el 2010-11-23. [Consulta: 8 gener 2017].
Bibliografia modifica
- Foa, E. After Big Game in Central Africa. St. Martin's Press. ISBN 0-312-03274-9.
- Herne, Brian. White Hunters: The Golden Age of African Safari, Henry Holt & Co, New York, 1999.
- "The Most Dangerous Game", a classic story famous in the mid-twentieth century that was inspired by and explores the philosophy of hunting for sheer pleasure.
- Hemingway, Ernest. Green Hills of Africa
- Hemingway, Ernest. True at First Light
- Roosevelt, Theodore. Good Hunting: In the Pursuit of Big Game in the West ISBN 978-1628737974.