Cadena

Conjunt d'anelles o altres elements articulats que formen una tira contínua que serveix per a subjectar o transmetre un moviment
Per a altres significats, vegeu «Cadena (informàtica)».

Una cadena és una sèrie d'anells o baules, habitualment de metall, units entre si. Són de gran ús per a subjectar l'àncora d'un vaixell, ja que al posar-ne uns quants metres al final entre la corda i l'àncora, milloren l'efecte arrossegant-se per la sorra i, aconseguint que l'àncora es clavi millor.[1]

Una cadena feta de baules en forma tòrica

Les cadenes es fan de dues maneres, en funció del seu ús: Les que serveixen per aixecar, estirar o assegurar, tenen els seus anells en forma tòrica, i permeten la flexibilitat del conjunt en dues dimensions. Les cadenes pensades per transmetre energia tenen anelles dentades de manera que encaixen amb la màquina, i només són flexibles en una dimensió.

Les cadenes s'utilitzen com a element decoratiu en joieria.

Història modifica

La cadena de baules de metall ha estat en ús des d'almenys el 225 aC, en que s'emprava una cadena per treure aigua d'un pou penjant-hi un cub. Aquesta cadena molt primerenca estava fete amb baules de metall connectades entre si.[2]

 
Presoner encadenat

Els romans no anaven mai a la guerra sense portar cadenes en prevenció dels possibles presoners que poguessin fer, en tenien de ferro, d'argent i àdhuc de or, per posar-les segons la classe o rang dels presoners o vençuts. Els soldats romans que s'havien distingit en la guerra rebien en recompensa dels seus capitans algunes cadenes amb les que es guarnien com un testimoni dels seus bons serveis o gestes.

Tracte als presoners modifica

Alguns pobles antics, entre ells els d'Israel, tenien una mena de cadenes de les que en parla Jeremies, en un extrem hi havia una mena d'argolla de forma triangular, en la què hi feien posar el cap als presoners o esclaus, lligant després les seves mans amb la mateixa cadena, en els dos angles de la base del triangle o argolla.

Entre els romans quan es feia presoner a un home se li lligava una cadena en el seu braç dret i l'altra extremitat al braç esquerre del soldat encarregat de custodiar. En certes ocasions, se li posava al pres una cadena al braç dret i una altra a l'esquerre, cadascuna de les quals estava assegurada per l'altre extrem en el braç esquerre dels dos soldats destinats a vigilar-lo.

Quan un jutge volia interrogar en secret a un pres custodiat d'aquesta manera, feia deslligar al soldat i el mateix jutge aguantava llavors l'extrem de la cadena. Aquesta manera de guardar un pres feia inútil moltes vegades la precaució de tancar-lo en una presó com presó preventiva i podia habitar amb el seu guardià a una casa particular. No sempre van ser simples soldats els que es lligaven amb els presos: es van veure algunes vegades diversos tribuns i centurions destinats a exercir aquest penós encàrrec.

Simbolisme modifica

Flavi Josep explica que era costum entre els romans trencar les cadenes enlloc de deslligar-les quan un acusat era absolt del seu suposat delicte. Tito va manar portar una segur per trencar la d'aquest mateix historiador per tal que ningú dubtés de la seva innocència. Els lliberts consagraven als déus lars les cadenes que havien portat durant la seva esclavitud. Horaci fa esment en les seves Sàtires d'aquest costum.

Les cadenes de metalls preciosos formaven part dels ornaments dels romans i se'n han trobar moltes en les excavacions que s'han fet en diverses èpoques. A part d'aixó, el mateix Horaci parla de les cadenes en els seues Epístoles .[3]

Galeria modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Dave Gerr. Boat Mechanical Systems Handbook: How to Design, Install, and Recognize Proper Systems in Boats. McGraw-Hill Professional, 22 desembre 2008, p. 362–. ISBN 9780071444569 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  2. As early as 225 BC, chain was used to draw a bucket of water up from a well. This very early bucket chain was composed of connected metal rings. Tsubakimoto Chain Co.. The Complete Guide to Chain. Kogyo Chosaki Publishing Co., Ltd., 1997, p. 240. p. 211. ISBN 0-9658932-0-0 [Consulta: 17 maig 2006]. 
  3. Diccionario histórico enciclopédico, Vicenç Joaquín Bastús i Carrera, 1828

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadena
Vegeu cadena en el Viccionari, el diccionari lliure.