Cal·lip de Siracusa

Cal·lip de Siracusa (Callippus, Κάλλιππος) fou un atenenc deixeble de Plató i amic de Dion o Dió de Siracusa. Un altre deixeble de Plató.[1]

Infotaula de personaCal·lip de Siracusa
Nom original(grc) Κάλλιππος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Reggio de Calàbria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFerida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

Va acompanyar Dió en el seu retorn a Siracusa, però aviat va formar una conspiració contra el seu amic que fou descoberta per la germana de Dió. Es va poder justificar però va haver d'accelerar els plans i va assassinar Dió.[2] durant un festival dedicat a Persèfone (el 354 aC o potser el 353 aC) i va usurpar el govern de Siracusa amb ajuda d'un grup de mercenaris, però només el va conservar uns tretze mesos.

Els partidaris de Dió es van revoltar però foren derrotats. Una mica després, Hipparè o Hiparí (Hipparenos o Hipparinos) germà de Dionisi el jove, va arribar amb una flota i va derrotar Cal·lip, que va haver de fugir (352 aC). Al front dels seus mercenaris va passar per diverses ciutats sicilianes algunes de les quals va saquejar, però no es va poder mantenir en cap.

Llavors, unit a Leptines, va creuar a Itàlia amb els mercenaris i va assetjar Rhegium que estava ocupada per una guarnició de Dionisi el jove; la guarnició fou derrotada i es va retornar la llibertat a la ciutat i Cal·lip va assolir el govern de Rhegium. Va tractar malament els mercenaris i no va poder satisfer les seves peticions. Finalment fou assassinat pels seus propis amics Leptines i Polipercó, suposadament amb la mateixa espasa amb què havia assassinat Dió (vers 350 aC).[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Smith, «Callipus» Arxivat 2007-02-02 a Wayback Machine. en: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. volum 1, pàgina 574
  2. Raül Garrigasalt en la introducció de la traducció de: Plató, Cartes, Volum 374 de la Col·lecció : text i traducció d'Escriptors grecs, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2009, pàgina 45, ISBN 9788498591330