Calderó de Gundestrup
El Calderó de Gundestrup és un artefacte arqueològic en forma de calderó o marmita de plata gairebé pura (97%), datada en el segle primer a.C., trobada a una torbera de Himmerland, Jutlàndia, Dinamarca, en 1891, i exposada com a peça principal al Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhaguen. A més, n'existeixen tres còpies exposades en els museus francesos de Dijon, Autun (antiga Bibractis) i Lion.
  | |
| Tipus | obra d'art, troballa arqueològica i calderó |
|---|---|
| Creador | (anònim) |
| Creació | 150 aC ↔ 1 aC |
| Data de descobriment o invenció | 1891 |
| Lloc de descobriment | Rævemose (en)  |
| Mètode de fabricació | Repussat |
| Període | edat del ferro |
| Gènere | celtes i Thracian (en) |
| Moviment | celtes |
| Material | argent |
| Mida | 69 ( ) × 42 ( ) cm |
| Pes | 9 kg |
| Col·lecció | Museu Nacional de Dinamarca (Copenhaguen) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | C6562-76 |
El calderó, de 69 cm de diàmetre i 42 cm d'alt, està format per 12 peces que confegeixen la part lateral, i una altra de circular per al fons, totes elles de plata repujada a martell, que representen un ric conjunt d'imatges.
La importància d'aquest objecte arqueològic radica principalment en la seva iconografia.
Iconografia modifica
La decoració de la marmita ens mostra dos vessants diferents, dues fonts d'inspiració gairebé incompatibles: d'una banda, animals com el lleó o el dofí, de clara ambientació mediterrània, així com un espectacle de tauromàquia o taurocatàpsia (captura del brau) o taurobòlia representat per triplicat, sense comptar el toro ajagut del fons del calderó. D'altra banda, predominant amb diferència, figures típiques de la cultura i mitologia celtes. El déu Karnonos, posteriorment anomenat Cernunnos, representat amb banyes de cérvol, hi apareix una vegada amb tota seguretat, aguantant una serp amb la mà esquerra, i altres dues més dubtoses. També hi figura Taranis, déu del cel i de la tempestat, aguantant amb la mà dreta una roda de carro, la que fa el soroll dels trons. Probablement també hi figura Teutatès o Tutatis, una mena de Mart gal, déu de la guerra, potser identificat amb algun guerrer famós o amb algun règul. Una deïtat femenina envoltada d'animals fantàstics; una escena de sis guerrers armats, animats per quatre músics tocant càrnix i atacant un llebrer i un gegant que ja ha neutralitzat un onzè soldat. Totes aquestes, com les restants escenes representades, tenen un caràcter clarament diferent de les primeres que hem esmentat.
Mitologia modifica
En la mitologia cèltica les calderes "màgiques" complien tres funcions principals, tenir, saber o viure, és a dir, calderó de l'abundor, del coneixement o de la ressurrecció. Tant podien donar a menjar a un exèrcit de mil combatents, com inspirar una saviesa universal com ressuscitar uns guerrers morts, aquesta darrera funció representada en una de les escenes del calderó de Gundestrup.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calderó de Gundestrup |
- Green, Miranda Jane. Mitos celtas. Akal, Madrid, 2001, pág. 15.