Calorada de juliol de 1994
La calorada de juliol de 1994 va ser l'onada de calor més important de la dècada del 1990 i la més important des de la calorada de juliol de 1982. La Catalunya Central, principalment el Bages i el Berguedà, fou la zona que més va patir els catastròfics incendis forestals, cremant gairebé 45.000 ha, i on van assolir-se els valors màxims de temperatura a Catalunya.[1]
| Tipus | onada de calor  | ||
|---|---|---|---|
| Data | juliol 1994 | ||
| Localització | Espanya (Espanya) | ||
| Estat | Espanya | ||
L'onada de calor va començar els últims dies del mes de juny, arribant al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol. Va afectar a tot Catalunya, però va ser especialment intensa a les Terres de Ponent, la Catalunya Central, la zona prelitoral i les valls prepirinenques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell. En aquestes zones els termòmetres es van disparar per damunt dels 40 °C, valor poc freqüent a Catalunya i al qual no s'hi arriba cada estiu. El 4 de juliol de 1994 van registrar-se 43,0 °C a Montblanc i Esparreguera, i 42,5 °C a Manresa i Piera. Fins i tot a zones elevades del Pirineu les temperatures van assolir valors molt alts, com els 25 °C de l'1 de juliol a la cota 2.041 m de l'estació d'esquí de Boí-Taüll.[1]
Una nova calorada menys intensa que la primera va tornar a afectar a tot Catalunya a mitjans de mes amb màximes un altre cop de 40 °C als punts més càlids del país, però afectant especialment aquesta vegada a les comarques del nord-est i de la Costa Central, on les brises marines havien frenat la temperatura durant la primera calorada del mes. En aquests indrets es va assolir, aleshores, la temperatura màxima absoluta d'aquell mes.[1]
Durant aquells dies de juliol de 1994 una bombolla d'aire molt càlid d'origen saharià va afectar gran part de la península Ibèrica i la zona sud-occidental d'Europa amb temperatures a 850 hPa que van arribar als 30 °C sobre la vertical d'Andalusia, 25 °C a la Vall de l'Ebre, 22 °C als Pirineus i 20 °C als Alps entre el 3 i 4 de juliol de 1994. L'entrada d'aquesta massa tan càlida es va veure afavorida per un flux de vent meridional a tots els nivells provocat per una important dorsal a 500 hPa centrada sobre el mar d'Alboran i que s'allargassava fins a Escandinàvia. En els següents mapes es mostren les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) per al 03/07/1994 a les 18 UTC dels camps d'alçada geopotencial i temperatura a 500 hPa (imatge superior) i a 850 hPa (imatge central), així com els camps de pressió al nivell del mar en superfície i de temperatura a 2 m (imatge inferior).[1]
Les dues calorades del mes de juliol de 1994 van comportar una important anomalia tèrmica a 850 hPa a la península Ibèrica i gran part d'Europa, així com una important anomalia positiva de l'alçada geopotencial a 850 hPa sobre Escandinàvia. Es van assolir valors mensuals de temperatura a 850 hPa superiors a 3,5 °C respecte a la mitjana climàtica del període 1948-2013, sobre la vertical del País Valencià i les Terres de l'Ebre; i superiors als 4 °C al nord d'Alemanya. El camp mitjà de l'alçada geopotencial a 500 hPa també mostra un clar domini en la circulació de vents de component sud a l'Europa Occidental, afavorint-se així l'entrada d'aire càlid procedent del Sàhara cap a la península Ibèrica i l'Europa Occidental durant gran part del mes. Aquesta configuració és molt diferent a la predominant durant el mes de juliol a tota l'Europa Occidental, amb una circulació de vents de component majoritàriament de l'oest.[1]
L'hivern i la primavera de 1994 havien estat molt secs a gran part del país. Les precipitacions acumulades es trobaven clarament per sota de la mitjana climàtica, sobretot les corresponents a la primavera (al Berguedà i Bages havia plogut la meitat del que és habitual). Per tant, a principis de l'estiu de 1994 els boscos de Catalunya estaven en una situació d'important estrès hídric. La temperatura tant elevada que es va registrar a l'interior del país a conseqüència de la gran onada de calor, juntament amb la baixa humitat a causa del vent ressec del sud d'intensitat moderada que va bufar aquells dies, van facilitar que es produïssin els devastadors incendis forestals de Catalunya de 1994.[1]