Camós
Camós és un municipi situat al sud de la comarca del Pla de l'Estany.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Pla de l'Estany  | ||||
| Capital | Camós | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 719 (2023) (45,8 hab./km²) | ||||
| Llars | 48 (1553) | ||||
| Gentilici | Camosí, camosina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 15,7 km² | ||||
| Banyat per | Revardit | ||||
| Altitud | 168 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Jordi i Torrentà (2015–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17834 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17035 | ||||
| Codi IDESCAT | 170353 | ||||
| Lloc web | camos.cat | ||||
 | |||||
Geografia modifica
- Llista de topònims de Camós (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Sant Vicenç de Camós | 618 |
| Santa Maria de Camós | 66 |
Història modifica
La història de Camós gira entorn de l'edificació i conservació de les dues esglésies – Sant Vicenç i Santa Maria – i de l'inici del culte i devoció de Santa Magdalena de Noves.
El lloc de Sant Vicenç de Camós ja és documentat l'any 1019 en la donació que Ramon Bonhom va fer a la canònica gironina, de terres que estaven situades en aquests indrets.
El 1334, l'abat de Banyoles s'havia apoderat, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicenç i Santa Maria de Camós.
El 1372 ja són documentats els dos nuclis de poblament actuals en ocasió d redimir l'impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós.
El 1586 la pesta i altres malalties infeccioses assolen fort a Sant Vicenç de Camós i Palol de Revardit.
Finals del segle xvii, els camosins viuen de prop els sobresalts de la guerra amb els francesos. Els francs cometien tota mena d'excessos, a Camós, agafaven blat de la gent per donar-lo als cavalls, van robar les campanes de l'església i les van trencar. A principis del març de 1695, van intentar cremar les dues parròquies de Camós i tota la vall i van incendiar algunes cases.
El terme de Camós era, el 1698, una batllia reial i el cap de municipi era l'antiga parròquia: Sant Vicenç de Camós.
L'augment de població més important va donar-se a les acaballes del segle xix per baixar de sobte i tornar-se a refer cap al tercer decenni del segle xx.
Durant la Guerra Civil (1936-39), va produir-se un flux migratori de jovent cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment de la feina agrícola del seu lloc d'origen.[1]
Demografia modifica
| 1497 | 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2023 |
| 59 | 14 | 48 | 295 | 672 | 464 | 631 | 572 | 569 | 681 | 719 |
Llocs d'interès modifica
- Vil·la romana de Vilauba.[2]
- Font del Salt Dalmau [3]
- Església de Sant Vicenç de Camós
- Església de Santa Maria de Camós
- Ermita de Santa Magdalena
Referències modifica
- ↑ «Pàgina web de l'Ajuntament de Camós». [Consulta: Ovtubre 2015].
- ↑ Masanés, Cristina «Deesses i comerciants d'oli». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 62. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Font del Salt Dalmau».
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camós |