Camil Oliveras i Gensana
arquitecte català
Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 6 de setembre de 1898[1]). Era fill de Francesc Oliveras i Maria Gensana. Casat l'any 1871 amb Amàlia Dodero. Mor a Barcelona de tuberculosi a l'edat de 48 anys.Títol mestre d'obres 1869. Arquitecte modernista titulat el 1877. Arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona des de 1877. Va formar part, amb Domènech i Montaner i Josep Vilaseca, de la primera generació d'arquitectes modernistes catalans. Les seves obres més importants a Barcelona són:
- la Casa de Maternitat a Travessera de les Corts, 131-159, (1889-1898), on emprà com a materials bàsics el maó vist i la ceràmica policroma.
- La col·laboració amb Joan Martorell i Montells a l'església del convent dels jesuïtes al c/ Casp, 27, (1883-1885).[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1840 Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 1898 (57/58 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Referències modifica
- ↑ «Registre de defuncions.Any 1898.Núm.9537 jutjat Universitat». Arxiu Municipal de Barcelona, 06-09-1898.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 155. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
Bibliografia modifica
- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.