Campionat d'Europa de bàsquet femení

màxima competició de bàsquet a Europa a nivell de seleccions
Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Campionat d'Europa de bàsquet masculí

El Campionat d'Europa de bàsquet femení o Eurobasket femení és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa en categoria femenina. Està organitzada per la Federació Europea de Bàsquet (FIBA Europa).

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de bàsquet femení
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Europa Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1938 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocBèlgica (1r)
(2023)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsUnió Soviètica (21) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OfficialEurobasket Twitter (X): eurobasketnews Modifica el valor a Wikidata

La primera edició es realitzà l'any 1938 a Itàlia, tres anys després que el Campionat d'Europa de bàsquet masculí. Fins a l'any 1980 es realitzà tots els anys parells, i a partir d'aquell moment els anys imparells.

La segona edició se celebrà el 1950, proclamant-se campiona d'Europa la selecció soviètica. Durant les següents quatre dècades, la URSS dominà dominà la competició guanyant vint-i-un títols, disset de forma consecutiva entre 1960 i 1991. La selecció búlgara fou l'única selecció que trenca aquest domini, proclamant-se campiona d'Europa el 1958. Per altra banda, destaquen les quinze medalles aconseguides (set d'argent i vuit de bronze) per la selecció txecoslovaca entre 1950 i 1989. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, la selecció espanyola guanyà el seu primer campionat el 1993[1] i ha repetit títol el 2013, 2017 i 2019. Altres seleccions que han guanyat la competició són Rússia (2003. 2007. 2011). França (2001, 2009) i Sèrbia (2015, 2021), entre d'altres.

La jugadora més llorejada del torneig és Uliana Semiónova amb deu medalles d'or entre 1968 i 1985, seguida d'Olga Sukharnova amb nou, també d'or. Laia Palau, amb vuit medalles (tres d'or, una d'argent i quatre de bronce), és la tercera jugadora amb més medalles al Campionat d'Europa i la més llorejada del bàsquet espanyol.[2] Per altra banda, Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019) són les jugadores del combinat estatal que han rebut el premi MVP i han format part del quintet ideal del Campionat d'Europa.

Historial modifica

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1938  
Itàlia
lligueta  
Lituània
 
Polònia
lligueta  
França
Itàlia
II 1950  
Unió Soviètica
lligueta  
Hongria
 
Txecoslovàquia
lligueta  
França
Hongria
III 1952  
Unió Soviètica
lligueta  
Txecoslovàquia
 
Hongria
lligueta  
Bulgària
URSS
IV 1954  
Unió Soviètica
lligueta  
Txecoslovàquia
 
Bulgària
lligueta  
Hongria
Iugoslàvia
V 1956  
Unió Soviètica
49–41  
Hongria
 
Txecoslovàquia
91–60  
Bulgària
Txecoslovàquia
VI 1958  
Bulgària
lligueta  
Unió Soviètica
 
Txecoslovàquia
lligueta  
Iugoslàvia
Polònia
VII 1960  
Unió Soviètica
lligueta  
Bulgària
 
Txecoslovàquia
lligueta  
Polònia
Bulgària
VIII 1962  
Unió Soviètica
63–36  
Txecoslovàquia
 
Bulgària
48–36  
Romania
França
IX 1964  
Unió Soviètica
55–53  
Bulgària
 
Txecoslovàquia
68–47  
Romania
Hongria
X 1966  
Unió Soviètica
74–66  
Txecoslovàquia
 
Alemanya Oriental
65–60  
Romania
Romania
XI 1968  
Unió Soviètica
lligueta  
Iugoslàvia
 
Polònia
lligueta  
Alemanya Oriental
Itàlia
XII 1970  
Unió Soviètica
94–33  
França
 
Ìugoslàvia
77–66  
Bulgària
Països Baixos
XIII 1972  
Unió Soviètica
lligueta  
Bulgària
 
Txecoslovàquia
lligueta  
França
Bulgària
XIV 1974  
Unió Soviètica
lligueta  
Txecoslovàquia
 
Itàlia
lligueta  
Hongria
Itàlia
XV 1976  
Unió Soviètica
lligueta  
Txecoslovàquia
 
Bulgària
lligueta  
França
França
XVI 1978  
Unió Soviètica
lligueta  
Iugoslàvia
 
Txecoslovàquia
lligueta  
França
Polònia
XVII 1980  
Unió Soviètica
95–49  
Polònia
 
Iugoslàvia
61–57  
Txecoslovàquia
Iugoslàvia
XVIII 1981  
Unió Soviètica
85–42  
Polònia
 
Txecoslovàquia
76–74  
Iugoslàvia
Itàlia
XIX 1983  
Unió Soviètica
91–70  
Bulgària
 
Hongria
82–79  
Iugoslàvia
Hongria
XX 1985  
Unió Soviètica
103–69  
Bulgària
 
Hongria
103–76  
Txecoslovàquia
Itàlia
XXI 1987  
Unió Soviètica
83–73  
Iugoslàvia
 
Hongria
75–67  
Txecoslovàquia
Espanya [3]
XXII 1989  
Unió Soviètica
64–61  
Txecoslovàquia
 
Bulgària
79–69  
Iugoslàvia
Bulgària
XXIII 1991  
Unió Soviètica
97–84  
Iugoslàvia
 
Hongria
65–61  
Bulgària
Israel
XXIV 1993  
Espanya
63–53  
França
 
Eslovàquia
68–67  
Itàlia
Itàlia [1]
XXV 1995  
Ucraïna
77–66  
Itàlia
 
Rússia
69–50  
Eslovàquia
República txeca
XXVI 1997  
Lituània
72–62  
Eslovàquia
 
Alemanya
86–61  
Hongria
Hongria
XXVII 1999  
Polònia
59–56  
França
 
Rússia
78–49  
Eslovàquia
Polònia
XXVIII 2001  
França
73–68  
Rússia
 
Espanya
89–74  
Lituània
França [4]
XXIX 2003  
Rússia
59–56  
República Txeca
 
Espanya
87–81  
Polònia
Grècia [5]
XXX 2005  
República Txeca
72–70  
Rússia
 
Espanya
83–65  
Lituània
Turquia [6]
XXXI 2007  
Rússia
74–68  
Espanya
 
Belarús
72–63  
Letònia
Itàlia [7]
XXXII 2009  
França
57–53  
Rússia
 
Espanya
63–56  
Belarús
Letònia [8]
XXXIII 2011  
Rússia
59–42  
Turquia
 
França
63–56  
República Txeca
Polònia
XXXIV 2013  
Espanya
70–69  
França
 
Turquia
92–71  
Sèrbia
França [9]
XXXV 2015  
Sèrbia
76–68  
França
 
Espanya
74–58  
Belarús
Hongria, Romania [10]
XXXVI 2017  
Espanya
71–55  
França
 
Bèlgica
78–45  
Grècia
República txeca [11]
XXXVII 2019  
Espanya
86–66  
França
 
Sèrbia
81–55  
Regne Unit
Lituània, Sèrbia [12]
XXXVIII 2021  
Sèrbia
63–54  
França
 
Bèlgica
77–69  
Belarús
França, Espanya
XXXIX 2023  
Bèlgica
64–58  
Espanya
 
França
82–68  
Hongria
Eslovènia, Israel [13]

Medaller modifica

Per selecció nacional modifica

En cursiva = Selecció desapareguda
Dades actualitzades el febrer de 2024

 
Partit entre la selecció lituana i italiana al Campionat d'Europa de 1938. Itàlia seria la primera campiona de la competició
# Selecció nacional   Or   Argent   Bronze Total
1   Unió Soviètica 21 1 0 22
2   Espanya 4 2 5 11
3   Rússia 3 0 2 5
4   França 2 8 2 12
5   Sèrbia 2 0 1 3
6   Bulgària 1 3 4 8
7   Polònia 1 2 2 5
8   Itàlia 1 1 1 3
9   Lituània 1 1 0 2
  Txèquia 1 1 0 2
11   Bèlgica 1 0 2 3
12   Ucraïna 1 0 0 1
13   Txecoslovàquia 0 7 8 15
14   Iugoslàvia 0 4 2 6
15   Hongria 0 2 5 7
16   Eslovàquia 0 1 1 2
  Turquia 0 1 1 2
18   Alemanya Oriental 0 0 1 1
  Alemanya 0 0 1 1
  Belarús 0 0 1 1

Per jugadora modifica

 
La jugadora soviètica Uliana Semiónova, defensada per la jugadora italiana Stefania Passaro (núm. 15), aconseguí deu medalles d'or al Campionat d'Europa entre 1968 i 1985

Nota. S'inclouen les jugadores amb set o més medalles
Dades actualitzades el febrer de 2024

# Selecció nacional   Or   Argent   Bronze Total
1   Uliana Semiónova 10 0 0 10
2   Olga Sukharnova 9 0 0 9
3   Laia Palau 3 1 4 8
4   Maria Stepanova 3 3 1 7
5   Endéné Miyem 1 5 1 7
6   Sandrine Gruda 1 4 2 7
7   Milena Vecková 0 3 4 7

Premis individuals modifica

Premi MVP del Campionat modifica

Des de la 28a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició. Quatre jugadores de l'Estat espanyol han guanyat aquest premi: Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019).

Amaya Valdemoro, Sancho Lyttle i Ana Dabović, MVP de l'Eurobasket de 2007, 2013 i 2015 respectivament.
Alba Torrens, Astou Ndour i Emma Meesseman, MVP de l'Eurobasket de 2017, 2019 i 2023 respectivament.
Edició Any Jugadora Posició refs.
XXVIII 2001   Catherine Melain Base
XXIX 2003   Lucie Blahůšková Pivot
XXX 2005   Maria Stepanova Pivot
XXXI 2007   Amaya Valdemoro Aler [7]
XXXII 2009   Evanthia Maltsi Base [8]
XXXIII 2011   Elena Danilochkina Base [14]
XXXIV 2013   Sancho Lyttle Aler [15]
XXXV 2015   Ana Dabović Base [10]
XXXVI 2017   Alba Torrens Base [11]
XXXVII 2019   Astou Ndour Pivot [12]
XXXVIII 2021   Sonja Vasić Aler
XXXIX 2023   Emma Meesseman Aler [13]

Quintet ideal modifica

En negreta = MVP del Campionat
Dades actualitzades el febrer de 2024


Edició Any Equip ideal refs.
XXX 2005   Hana Machová   Eva Vítečková   Amaya Valdemoro   Tatiana Shchegoleva   Maria Stepanova
XXXI 2007   Natallia Marchanka   Anete Jēkabsone-Žogota   Amaya Valdemoro   Olga Arteshina   Maria Stepanova
XXXII 2009   Evanthia Maltsi   Anete Jēkabsone-Žogota   Céline Dumerc   Svetlana Abrosimova   Sandrine Gruda
XXXIII 2011   Elena Danilochkina   Sandra Mandir   Eva Viteckova   Maria Stepanova   Nevriye Yılmaz [14]
XXXIV 2013   Frida Eldebrink   Céline Dumerc   Alba Torrens   Isabelle Yacoubou   Sancho Lyttle [15]
XXXV 2015   Ana Dabović   Céline Dumerc   Alba Torrens   Sonja Petrović   Sandrine Gruda
XXXVI 2017   Evanthia Maltsi   Cecilia Zandalasini   Alba Torrens   Endéné Miyem   Emma Meesseman [16]
XXXVII 2019   Marta Xargay   Temi Fagbenle   Sonja Petrović   Astou Ndour   Sandrine Gruda [17]
XXXVIII 2021   Julie Allemand   Endéné Miyem   Sonja Vasić   Emma Meesseman   Jonquel Jones [18]
XXXIX 2023   Julie Allemand   Julie Vanloo   Alba Torrens   Emma Meesseman   Sandrine Gruda [19]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Martínez, Carlos. «Las chicas ganan el primer oro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 49, 14-06-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
  2. Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Marca, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
  3. «URSS, 83 - Yugoslavia, 73» (en castellà). Mundo Deportivo p. 31, 12-09-1987. [Consulta: 18 gener 2024].
  4. «Chicas de bronce». Mundo Deportivo p. 59, 24-09-2001. [Consulta: 18 gener 2024].
  5. Huguet, José Ignacio. «Del suelo al cielo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58-59, 29-09-2003. [Consulta: 18 gener 2024].
  6. Hughet, José Ignacio. «Chicas de bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 59, 12-09-2005. [Consulta: 18 gener 2024].
  7. 7,0 7,1 Huguet, José Ignacio. «Otra plata» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58, 08-10-2007. [Consulta: 19 gener 2024].
  8. 8,0 8,1 Gallego, Rafa. «La década mágica acaba en bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 44, 21-06-2009. [Consulta: 19 gener 2024].
  9. «España se proclama campeona de Europa tras vencer a Francia» (en castellà). Eurosport, 30-06-2013. [Consulta: 19 gener 2024].
  10. 10,0 10,1 Caleya, M. J. «España arrolla a Bielorrusia y se lleva un merecido bronce» (en castellà). RTVE, 28-06-2015. [Consulta: 19 gener 2024].
  11. 11,0 11,1 Monje, Gustavo. «¡España, campeona del Eurobasket Femenino 2017!» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-06-2017. [Consulta: 19 gener 2024].
  12. 12,0 12,1 López Canencia, Óscar. «España se proclama campeona de Europa tras reafirmar su autoridad sobre Francia» (en castellà). RTVE, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
  13. 13,0 13,1 Sánchez, Borja. «Amb un pam de nas». L'Esportiu, 28-06-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
  14. 14,0 14,1 «Danilochkina heads All-Tournament Team» (en anglès). FIBA Europa, 03-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2024].
  15. 15,0 15,1 «Lyttle takes MVP crown to go with the gold» (en anglès). FIBA Europa, 30-06-2013. [Consulta: 13 febrer 2024].
  16. «MVP Torrens leads All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
  17. «Ndour named TISSOT MVP, headlines All-Star Five lineup in Belgrade» (en anglès). FIBA Europa, 07-07-2019. [Consulta: 12 febrer 2024].
  18. «Sonja Vasic crowned TISSOT MVP, headlines All-Star Five in Valencia» (en anglès). FIBA Europa, 27-06-2021. [Consulta: 12 febrer 2024].
  19. «Meesseman takes TISSOT MVP award to lead TISSOT All-Star Five in Ljubljana» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2023. [Consulta: 12 febrer 2024].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa de bàsquet femení