Campionat d'Europa de waterpolo masculí

competició internacional de waterpolo
(S'ha redirigit des de: Campionat d'Europa de waterpolo)
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat d'Europa de waterpolo femení

El Campionat d'Europa de waterpolo (oficialment en anglès: European Water Polo Championship) és una competició internacional de waterpolo de seleccions nacionals. De caràcter bianual, és organitzada per Lliga Europea de Natació i es celebrà per primer cop l'any 1926.[1] Hi participen setze seleccions nacionals agrupats en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta i els dos millors classificats de cadascun del grups accedeixen a la segona fase. Els vuits equips classificats disputen els quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa i, en any olímpic, té dret a participar als Jocs Olímpics.

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de waterpolo masculí
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportwaterpolo Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorLliga Europea de Natació Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1926 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició36 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocEspanya (1r)
(2024)
Modifica el valor a Wikidata

La primera edició se celebrà a Budapest i competiren quatre seleccions, Bèlgica, Alemanya, Hongria i Suècia, essent la selecció amfitriona la primera campiona d'Europa.[2] La selecció hongaresa també és la dominadora històrica de la competició amb tretze títols, seguida de la URSS amb cinc (1966, 1970, 1983, 1985, 1987) i de Sèrbia amb quatre (2012, 2014, 2016, 2018). La selecció espanyola, històricament formada per una gran majoria de waterpolistes catalans, ha aconseguit tres medalles d'argent (1991, 2018, 2020) i quatre de bronze (1983, 1993, 2006, 2022). Es proclamà campiona d'Europa per primer cop el 2024.[3]

Historial modifica

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
(pen.) = Penals

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1926  
Hongria
lligueta  
Suècia
 
Alemanya
lligueta  
Bèlgica
Budapest
II 1927  
Hongria
3–1  
França
 
Bèlgica
4–1  
Suècia
Bolonya
III 1931  
Hongria
lligueta  
Alemanya
 
Àustria
lligueta  
Bèlgica
París
IV 1934  
Hongria
lligueta  
Alemanya
 
Bèlgica
lligueta  
Suècia
Magdeburg
V 1938  
Hongria
lligueta  
Alemanya
 
Països Baixos
lligueta  
Bèlgica
Londres
VI 1947  
Itàlia
lligueta  
Suècia
 
Bèlgica
lligueta  
Hongria
Montecarlo
VII 1950  
Països Baixos
lligueta  
Suècia
 
Iugoslàvia
lligueta  
Itàlia
Viena
VIII 1954  
Hongria
lligueta  
Iugoslàvia
 
Itàlia
lligueta  
Països Baixos
Torí
IX 1958  
Hongria
lligueta  
Iugoslàvia
 
Unió Soviètica
lligueta  
Itàlia
Budapest
X 1962  
Hongria
lligueta  
Iugoslàvia
 
Unió Soviètica
[Nota 1] lligueta  
Alemanya Oriental
Leipzig
XI 1966  
Unió Soviètica
lligueta  
Alemanya Oriental
 
Iugoslàvia
lligueta  
Itàlia
Utrecht
XII 1970  
Unió Soviètica
lligueta  
Hongria
 
Iugoslàvia
lligueta  
Itàlia
Barcelona [4]
XIII 1974  
Hongria
lligueta  
Unió Soviètica
 
Iugoslàvia
lligueta  
Països Baixos
Viena
XIV 1977  
Hongria
lligueta  
Iugoslàvia
 
Itàlia
lligueta  
Unió Soviètica
Jönköping
XV 1981  
Alemanya Occidental
lligueta  
Unió Soviètica
 
Hongria
lligueta  
Iugoslàvia
Split
XVI 1983  
Unió Soviètica
lligueta  
Hongria
 
Espanya
lligueta  
Iugoslàvia
Roma [5]
XVII 1985  
Unió Soviètica
lligueta  
Iugoslàvia
 
Alemanya Occidental
lligueta  
Itàlia
Sofia
XVIII 1987  
Unió Soviètica
lligueta  
Iugoslàvia
 
Itàlia
lligueta  
Alemanya Occidental
Estrasburg
XIX 1989  
Alemanya Occidental
10–9
(prò.)
 
Iugoslàvia
 
Itàlia
12–11
(prò.)
 
Unió Soviètica
Bonn
XX 1991  
Iugoslàvia
10–11  
Espanya
 
Unió Soviètica
11–10  
Itàlia
Atenes [6]
XXI 1993  
Itàlia
11–9  
Hongria
 
Espanya
13–12
(prò.)
 
Romania
Sheffield [7]
XXII 1995  
Itàlia
10–8  
Hongria
 
Alemanya
11–10  
Croàcia
Viena
XXIII 1997  
Hongria
3–2  
RF Iugoslàvia
 
Rússia
8–7  
Croàcia
Sevilla
XXIV 1999  
Hongria
15–12  
Croàcia
 
Itàlia
7–6  
Grècia
Florència
XXV 2001  
RF Iugoslàvia
8–5  
Itàlia
 
Hongria
12–9  
Croàcia
Budapest
XXVI 2003  
Sèrbia i Montenegro
9–8
(prò.)
 
Croàcia
 
Hongria
12–6  
Rússia
Kranj
XXVII 2006  
Sèrbia i Montenegro
9–8  
Hongria
 
Espanya
10–4  
Romania
Belgrad [8]
XXVIII 2008  
Montenegro
6–5  
Sèrbia
 
Hongria
15–14  
Croàcia
Màlaga
XXIX 2010  
Croàcia
7–3  
Itàlia
 
Sèrbia
10–8  
Hongria
Zagreb
XXX 2012  
Sèrbia
9–8  
Montenegro
 
Hongria
12–9  
Itàlia
Eindhoven
XXXI 2014  
Sèrbia
12–7  
Hongria
 
Itàlia
11–9  
Montenegro
Budapest
XXXII 2016  
Sèrbia
10–8  
Montenegro
 
Hongria
13–10  
Grècia
Belgrad
XXXIII 2018  
Sèrbia
12–10
(pen.)
 
Espanya
 
Croàcia
10–8  
Itàlia
Barcelona [9]
XXXIV 2020  
Hongria
14–13
(pen.)
 
Espanya
 
Montenegro
10–9  
Croàcia
Budapest [10]
XXXV 2022  
Croàcia
10–9  
Hongria
 
Espanya
7–6  
Itàlia
Split [11]
XXXVI
[Nota 2]
2024  
Espanya
11–10  
Croàcia
 
Itàlia
12–7  
Hongria
Dubrovnik. Zagreb [3]
  1. Al final de la lligueta pel títol de la competició, les seleccions iugoslava i soviètica quedaren empatats en punts, nombre de victòries i goal average. Per aquest motiu, es decidí adjudicar dues medalles argent i cap de bronze.
  2. La 36a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. L'organització del campionat es bescanvià a Dubrovnik i Zagreb.[12]

Estadístiques modifica

Edició Any Màxim golejador Millor jugador Millor porter refs.
Nom Gols Nom Nom
XIV 1970   Konrád Ferenc 20 N/A N/A
XV 1974   Joan Jané 15 N/A N/A
XVI 1977   Gianni De Magistris 20 N/A N/A
XVII 1981   Manel Estiarte 27 N/A N/A
XVII 1983   Manel Estiarte 27 N/A N/A
XVIII 1985   Milivoj Bebić 21 N/A N/A
XIX 1987   Hagen Stamm 21 N/A N/A
XX 1989   Manel Estiarte 26 N/A N/A
XXI 1991   Manel Estiarte 36 N/A N/A
XXI 1993   Manel Estiarte 29 N/A N/A
XXII 1995   Dmitrij Apanaszenko 24 N/A N/A
XXIII 1997   Manel Estiarte 18 N/A N/A
XXIV 1999   Salvador Gómez 16 N/A N/A
XXV 2001   Alexander Yeryshov 21   Vladimir Vujasinović   Francesco Attolico
XXVI 2003   Aleksandar Šapić 24   Alexander Yeryshov   Denis Šefik
XXVII 2006   Aleksandar Šapić 33   Tamás Kásás   Denis Šefik
XXVIII 2008   Aleksandar Šapić 23   Péter Biros   Denis Šefik
XXIX 2010   Vanja Udovičić 21   Vanja Udovičić N/A
XXX 2012   Sandro Sukno 24   Mlađan Janović N/A
XXXI 2014   Albert Español 24   Dénes Varga N/A
XXXII 2016   Steven Camilleri 21   Andrija Prlainović   Viktor Nagy
XXXIII 2018   Aleksandar Ivović 17   Filip Filipović   Daniel López
  Ioannis Fountoulis
XXXIV 2020   Konstantin Kharkov 21   Dénes Varga   Daniel López
XXXV 2022   Tudor Fulea 19   Szilárd Jansik   Marko Bijač
XXXVI 2024   Álvaro Granados 21   Álvaro Granados   Marko Bijač [13]

Referències modifica

  1. «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Levinson i Christensen, 1996, p. 768.
  3. 3,0 3,1 Agustí, Xavier. «L’equip espanyol remunta contra Croàcia (10-11) i s’emporta l’or europeu a Zagreb». L'Esportiu, 16-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].
  4. Esquiroz, Vicente. «6-5: La Unión Soviética campeona de Europa de water-polo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 16, 13-09-1970. [Consulta: 17 gener 2024].
  5. M.A.S. «Bronce histórico para España» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 28-08-1983. [Consulta: 17 gener 2024].
  6. González, Elvira. «No hubo revancha en waterpolo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 9-10, 25-08-1991. [Consulta: 17 gener 2024].
  7. González, Elvira. «El bronce llega en la prórroga» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 09-08-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
  8. S.D.. «España se cuelga el bronce y Serbia, el oro ante Hungria» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 11-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].
  9. «Sèrbia deixa la selecció espanyola sense l'or». L'Esportiu, 28-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].
  10. Carreño, Fernando M. «España pierde ante Hungría la final del Europeo en el último penalti». Marca, 26-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
  11. Vallejo, Mario. «España le toma la medida a Italia y logra el bronce europeo». RTVE, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
  12. «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
  13. «Spain ruin Croatia’s party to finally win first European gold» (en anglès). LEN - European Aquatics, 17-01-2024. [Consulta: 22 gener 2024].

Bibliografia modifica

  • Levinson, David; Christensen, Karen. Encyclopedia of world sport: from ancient times to the present, Volume 2. ABC-CLIO, 1996. ISBN 0874368197.