Viquipèdia

Campionat del Món de waterpolo masculí

(S'ha redirigit des de: Campionat del Món de waterpolo)
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat del Món de waterpolo femení

El Campionat del Món de waterpolo (nom oficial en anglès: FINA World Championships) és una competició internacional de waterpolo per a seleccions estatals, que s'organitza cada dos anys, dins del Campionat del Món de natació.

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de waterpolo masculí
Tipuscampionat del món Modifica el valor a Wikidata
Esportwaterpolo Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional de Natació Modifica el valor a Wikidata
Part deCampionat del Món de natació Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1973 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal (2001–) Modifica el valor a Wikidata

Historial modifica

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
(pen.) = Penals
Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1973
Detalls 		 
Hongria 		lligueta  
Unió Soviètica 		 
Iugoslàvia 		lligueta  
Itàlia 		Belgrad
II 1975
Detalls 		 
Unió Soviètica 		lligueta  
Hongria 		 
Itàlia 		lligueta  
Cuba 		Cali
III 1978
Detalls 		 
Itàlia 		lligueta  
Hongria 		 
Iugoslàvia 		lligueta  
Unió Soviètica 		Berlín Occidental
IV 1982
Detalls 		 
Unió Soviètica 		lligueta  
Hongria 		 
Alemanya Occidental 		lligueta  
Països Baixos 		Guayaquil
V 1986
Detalls 		 
Iugoslàvia 		12–11
(prò.) 		 
Itàlia 		 
Unió Soviètica 		8–6
(prò.) 		 
Estats Units 		Madrid
VI 1991
Detalls 		 
Iugoslàvia 		8–7  
Espanya 		 
Hongria 		13–12  
Estats Units 		Perth [1]
VII 1994
Detalls 		 
Itàlia 		10–5  
Espanya 		 
Rússia 		14–13
(prò.) 		 
Croàcia 		Roma [2]
VIII 1998
Detalls 		 
Espanya 		6–4  
Hongria 		 
RF Iugoslàvia 		9–5  
Austràlia 		Perth [3]
IX 2001
Detalls 		 
Espanya 		4–2  
RF Iugoslàvia 		 
Rússia 		7–6  
Itàlia 		Fukuoka [4]
X 2003
Detalls 		 
Hongria 		11–9
(prò.) 		 
Itàlia 		 
Sèrbia i Montenegro 		5–3  
Grècia 		Barcelona
XI 2005
Detalls 		 
Sèrbia i Montenegro 		8–7  
Hongria 		 
Grècia 		11–10
(prò.) 		 
Croàcia 		Montreal
XII 2007
Detalls 		 
Croàcia 		9–8
(prò.) 		 
Hongria 		 
Espanya 		9–9
(9–8, pen.) 		 
Sèrbia 		Melbourne
XIII 2009
Detalls 		 
Sèrbia 		7–7
(7–6, pen.) 		 
Espanya 		 
Croàcia 		8–6  
Estats Units 		Roma
XIV 2011
Detalls 		 
Itàlia 		8–7
(prò.) 		 
Sèrbia 		 
Croàcia 		12–11  
Hongria 		Shanghai
XV 2013
Detalls 		 
Hongria 		8–7  
Montenegro 		 
Croàcia 		10–8  
Itàlia 		Barcelona [5]
XVI 2015
Detalls 		 
Sèrbia 		11–4  
Croàcia 		 
Grècia 		7–7
(4–2, pen.) 		 
Itàlia 		Kazan
XVII 2017
Detalls 		 
Croàcia 		8–6  
Hongria 		 
Sèrbia 		11–8  
Grècia 		Budapest
XVIII 2019
Detalls 		 
Itàlia 		10–5  
Espanya 		 
Croàcia 		10–7  
Hongria 		Gwangju
XIX 2022
Detalls 		 
Espanya 		9–9
(6–5, pen.) 		 
Itàlia 		 
Grècia 		9–7  
Croàcia 		Budapest [6]
XX 2023
Detalls 		 
Hongria 		10–10
(4–3, pen.) 		 
Grècia 		 
Espanya 		9–6  
Sèrbia 		Fukuoka [7]
XXI 2024
Detalls 		 
Croàcia 		11–11
(4–2, pen.) 		 
Itàlia 		 
Espanya 		14–10  
França 		Doha [8]

Medaller modifica

Per jugador modifica

Nota. S'Inclouen només els jugadors amb cinc o més medalles
Dades actualitzades el febrer de 2024

El waterpolista serbi Slobodan Nikić és l'únic que ha guanyat tres medalles d'or al Campionat del Món (2005, 2009, 2015), mentre que els croates Andro Bušlje i Maro Joković han aconseguit set i sis medalles respectivament. Felipe Perrone és el waterpolista de l'Estat espanyol que ha aconseguit més medalles al Campionat del Món, una d'or (2022), dos d'argent (2009, 2019) i dos de bronze (2007, 2023).

 
El serbi Slobodan Nikić, guanyador de tres medalles d'or (2005, 2009, 2015), una d'argent (2011) i una de bronze (2003) entre 2003 i 2015.
# Jugadora   Or   Argent   Bronze Total
1   Slobodan Nikić 3 1 1 5
2   Andro Bušlje 2 1 4 7
3   Maro Joković 2 1 3 6
4   Felipe Perrone 1 2 2 5
5   Maro Joković 1 1 3 5
  Sandro Sukno 1 1 3 5

Premis individuals modifica

Edició Any Màxim golejador Millor jugador Millor porter refs.
Nom Gols Nom Nom
I 1973   Siniša Belamarić 20 N/A N/A
II 1975 N/A N/A
III 1978 N/A N/A
IV 1982 N/A N/A
V 1986   Manel Estiarte 28 N/A N/A [9]
VI 1991 N/A N/A
VII 1994   Manel Estiarte 25 N/A N/A
VIII 1998   Manel Estiarte 17 N/A N/A [3]
  Tibor Benedek N/A N/A
  Leonardo Sottani N/A N/A
IX 2001   Aleksandar Šapić 18   Jesús Rollán
X 2003   Aleksandar Šapić   Roberto Calcaterra   Denis Sefik
XI 2005   Aleksandar Šapić 26   Aleksandar Šapić   Alexander Tchigir
XII 2007   Anthony Azevedo 19   Guillermo Molina   Alexander Tchigir
XIII 2009   Filip Filipović 20   Vanja Udovičić   Stefano Tempesti
XIV 2011   Cosmin Radu 20   Filip Filipović   Stefano Tempesti
XV 2013   Sandro Sukno 20   Denes Varga   Viktor Nagy [5]
  Aleksandar Ivović
XVI 2015   Alexandr Axenov 22   Duško Pijetlović
XVII 2017   Ioannis Fountoulis 23   Márton Vámos   Viktor Nagy
XVIII 2019   Aleksandar Ivović 21   Francesco Di Fulvio   Daniel López [10]
XIX 2022   Alexander Bowen 21   Felipe Perrone   Unai Aguirre [11]
XX 2023   Strahinja Rasovic 25   Gergő Zalánki   Emmanouil Zerdevas [12]
XXI 2024   Thomas Vernoux 26   Francesco di Fulvio   Marco del Lungo [13]

Equip ideal modifica

Any Equip ideal refs.
Porter Boia Jugador Jugador Jugador Jugador Jugador
2019   Daniel López   Roger Tahull   Francesco di Fulvio   Aleksandar Ivovic   Maro Jokovic   Dusan Mandic   Gergő Zalánki [10]
2022   Unai Aguirre   Konstantinos Kakaris   Francesco di Fulvio   Álvaro Granados   Alexander Bowen   Strahinja Rasovic   Konstantin Kharkov [11]
2023   Emmanouil Zerdevis   Hannes Daube   Krisztián Manhercz   Alexandros Papanastasiou   Felipe Perrone   Strahinja Rasovic   Gergő Zalánki [12]
2024   Marco del Lungo   Konstantinos Kakaris   Francesco di Fulvio   Álvaro Granados   Konstantin Kharkov   Thomas Vernoux   Gergő Zalánki [13]

Referències modifica

  1. ↑ Santos, Miguel Ángel. «7-8: España cayó con honor» (en castellà). Mundo Deportivo p. 61-62, 14-01-1991. [Consulta: 16 febrer 2024].
  2. ↑ González, Elvira. «España se ahoga en la finalísima» (en castellà). Mundo Deportivo p. 42, 11-09-1994. [Consulta: 16 febrer 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 González, Elvira. «Perthfectos» (en castellà). Mundo Deportivo p. 45-46, 19-01-1998. [Consulta: 16 febrer 2024].
  4. ↑ González, Elvira. «Oro puro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 32-33, 30-07-2001. [Consulta: 16 febrer 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Hungary makes it title #3 with a heart-stopper over Montenegro» (en anglès). World Aquatics, 03-08-2013. [Consulta: 16 febrer 2024].
  6. ↑ Pérez, Marta. «15-14: ¡España, campeona del mundo por tercera vez en su historia!» (en castellà). Mundo Deportivo, 03-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2024].
  7. ↑ «España consigue el bronce en waterpolo en el Mundial de Fukuoka» (en castellà). EFE, 29-07-2023. [Consulta: 16 febrer 2024].
  8. ↑ Agustí, Xavier. «Espanya imposa els galons a França (14-10) i s'emporta el bronze del mundial». L'Esportiu, 17-02-2024. [Consulta: 17 febrer 2024].
  9. ↑ «Los 7 mejores de Madrid se encontrarán en Salonica» (en castellà). Mundo Deportivo p. 36, 24-08-1986. [Consulta: 16 febrer 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Day 7 Men's Water Polo: Fourth title as Italy upsets Spain» (en anglès). World Aquatics, 27-07-2019. [Consulta: 16 febrer 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Spain a three-time champion in gripping sudden-death penalty shootout» (en anglès). World Aquatics, 03-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Hungary overcomes Greece in sudden-death shootout» (en anglès). World Aquatics, 29-07-2023. [Consulta: 16 febrer 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 McKinnon, Russell. «Croatia clinches third world crown in penalty-shootout thriller» (en anglès). World Aquatics, 17-02-2024. [Consulta: 17 febrer 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_waterpolo_masculí&oldid=33163176»