Campionat del Món de persecució individual femení
El Campionat del Món de persecució individual femení és una prova ciclista que forma part del Campionat del Món de clisme en pista. De caràcter anual, es disputà per primer cop el 1958 i és organitzada per la Unió Ciclista Internacional. És una prova cronometrada en forma d'eliminatòria on les ciclistes competeixen sobre una distancia de 3.000 m.[1] Històricament hi participaven ciclistes de nivell amateur. A partir del 1994 hi participen esportistes de nivell professional.
| Tipus | campionat del món  |
|---|---|
| Esport | ciclisme en pista |
| Organitzador | Unió Ciclista Internacional |
| Part de | Campionat del món de ciclisme en pista |
| Localització i Dates | |
| Vigència | 1958 – |
| Freqüència | anual |
La soviètica Tamara Garkuchina i l'americana Rebecca Twigg, amb sis campionats del Món, són les ciclistes que han guanyat més vegades la competició. La britànica Beryl Burton, amb onze medalles (cinc d'or, tres d'argent i tres de bronze), és la ciclista més reixida del campionat.
Historial modifica
|
En negreta = Ciclista campiona |
Medaller modifica
Per països modifica
Per ciclista modifica
|
Nota: Ciclistes amb dos o més campionats del Món |
.jpg)
| # | Nom |  Or
|
 Argent
|
 Bronze
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Tamara Garkuchina
|
6 | 1 | 0 | 7 |
 Rebecca Twigg
|
6 | 1 | 0 | 7 | |
| 2 |  Beryl Burton
|
5 | 3 | 3 | 11 |
| 3 | Sarah Hammer
|
5 | 2 | 0 | 7 |
| 4 |  Keetie van Oosten-Hage
|
4 | 3 | 3 | 10 |
| 5 | Leontien Zijlaard-van Moorsel
|
4 | 1 | 0 | 5 |
| 6 | Chloe Dygert
|
4 | 0 | 0 | 4 |
| 7 |  Jeannie Longo
|
3 | 3 | 3 | 9 |
| 8 |  Yvonne Reynders
|
3 | 3 | 0 | 6 |
| 9 | Marion Clignet
|
3 | 1 | 1 | 5 |
| 10 | Raisa Obodovskaya
|
2 | 2 | 0 | 4 |
| 11 |  Alison Shanks
|
2 | 1 | 0 | 3 |
| 12 |  Rebecca Wiasak
|
2 | 0 | 0 | 2 |
Referències modifica
- ↑ «ciclisme de pista». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.