Can Rigalt

edifici de l'Hospitalet de Llobregat
Per a altres significats, vegeu «Can Rigalt (Sant Adrià de Besòs)».

Can Rigalt és una antiga finca senyorial situada a l'actual barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet de Llobregat, catalogada com a Bé cultural d'interès local.[1][2] L'escut al llindar de la porta està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.[3] Des del 1997 pertany al FC Barcelona i actualment roman tancada i en estat d'abandonament.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Rigalt
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióA mitjan segle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administratival'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. Collblanc, 170 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 07′ E / 41.38°N,2.11°E / 41.38; 2.11
Format perEscut de Can Rigalt Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Data19 setembre 2001
Id. IPAC20626 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Escut de Can Rigalt
Tipusmonument històric
Data30 març 1963
Codi BCIN4035-MH Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC37621 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deFC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Arquitectura modifica

És una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria. Envoltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners, etc.), s'aixeca la casa, de forma quadrangular gairebé cúbica.[1]

Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat. A la façana, se segueixen tres eixos verticals molt marcats que, a més a més, estan separats per unes motllures verticals. Al centre de la planta baixa hi ha la porta d'arc rebaixat, resseguida per una motllura i amb un escut; a banda i banda hi ha una finestra amb la llinda i els brancals de carreus de pedra vista. Al primer pis hi ha tres obertures molt allargades, d'arc rebaixat i resseguides per una motllura llisa; la primera dona pas a un balcó. Una cornisa amb poc voladís separa el primer pis de les golfes, on s'obren tres ulls de bou.[1]

Remata la façana una gran cornisa per sobre de la qual hi ha el mur de tancament del terrat, decorat amb quatre boles de pedra. A banda i banda de l'edifici hi ha un cos annex d'un pis que fa de terrassa de la primera planta. La resta de façanes tenen característiques similars a la principal.[1]

El conjunt està envoltat per una tanca. La porta té dos robustos muntants fets de carreus de pedra i coronats per florons. La reixa és de ferro forjat, de dos batents que s'obren sota una llinda ornada amb entrellaçats de ferro.[1]

Escut heràldic modifica

Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa.[1] Pertany a Joan de Girona, que es va casar amb la pubilla de Miquel Rigalt, que va reconstruir la casa l'any 1741.[3]

Història modifica

És una de les grans heretats que posseïen la major part del terreny de l'actual barri de Pubilla Cases. L'altra és la que dona nom al barri. Tret del desaparegut Cal Capella i de Cal Calbó, entre l'Hospitalet i Esplugues no hi havia pràcticament cap casa més.[1]

La casa podria haver estat construïda aprofitant parets medievals. El 1728 la va comprar Miquel Rigalt i la va reconstruir l'any 1741; en aquesta època Carles III va obrir la carretera de Madrid (actual N-340).[1] El 1771 fou heretada per Miguel de Girona i de Rigalt (vegeu Casa Bassols-Pignatelli).[4]

La finca agrícola de Can Rigalt era unes de les més importants d'aquesta zona i s'estenia pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. Al llarg dels segles xix i xx la propietat es va anar reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les del cementiri de Sants o l'estació transformadora de la Canadenca (actual Endesa), o la urbanització del carrer de Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt.[3]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Rigalt
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Can Rigalt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Can Rigalt». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Escut de Can Rigalt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. «Can Rigalt / Can Rigal». L'Hospitalet de Llobregat: Imatges retrospectives d'una ciutat (blog).