Caprimulgiformes
Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent. En canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la nit. Tenen el plomatge altament críptic i es camuflen a terra, entre les branques dels arbres o entre la fullaraca. El seu nom científic remet a la llegenda popular i creença errònia que xuclen la llet de les cabres.
enganyapastors de Horsfield | |
Període | |
---|---|
Eocè mitjà - actualitat
| |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Eumetazoa |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Superordre | Neoaves |
Ordre | Caprimulgiformes Ridgway, 1881 |
Famílies | |
Distribució | |
Morfologia modifica
Tenen els ulls grans, la cua i les ales llargues, els peus petits i una obertura de boca enorme acabada en un bec diminut.[1] Utilitzen la gran boca a manera de xarxa per a caçar insectes al vol.[2] Al voltant de la boca tenen una sèrie de pèls rígids. Tenen les potes petites i, en conjunt, són d'una coloració semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.[3]
Costums modifica
Algunes espècies passen l'hivern en estat letàrgic, fenomen excepcional entre els ocells.
Observacions modifica
La majoria de famílies d'aquest ordre són tropicals. Només hi ha una família als Països Catalans, el dels caprimúlgids, que són representats a casa nostra per l'enganyapastors i el siboc, que només ens arriben a l'estiu, mentre que hivernen a l'Àfrica. Rarament, ens arriba com a divagant l'enganyapastors egipci (Caprimulgus aegyptius).
Referències modifica
- ↑ Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191.
- ↑ Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70.
Bibliografia modifica
- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70, ISBN 84-315-0434-X.
- Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191-193. ISBN 84-282-1034-9; ISBN 9788428210348.
- Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328. ISBN 84-282-1008-X; ISBN 9788428210089.
Enllaços externs modifica