Cara o creu
El cara o creu és un joc d'atzar entre dues parts que pronostiquen la posició en què restarà una moneda després de ser llançada a l'aire. Els dos jugadors decideixen opcions contràries entre cara o creu i, en llençar la moneda, guanya qui ha encertat quina de les dues parts ha quedat boca amunt.[1] Al Rosselló es coneix el mateix joc amb la locució Sant Joan o barres.[2]
.jpg) | |
| Tipus | flip (en)   |
|---|---|
En una tirada de cara o creu hi participen dos bàndols, només un dels quals en sortirà vencedor, amb una probabilitat teòrica del 50% per cada un. Aquest equilibri entre la probabilitat de les dues parts, juntament amb la simplicitat i quotidianitat del joc, va fer que s'espengués des de l'antiga Roma i encara sigui utilitzat freqüentment. És un mecanisme per prendre decisions o sortejar, tant a nivell informal com formal. De fet, és d'ús comú en esports de pilota per decidir quin dels dos equips tria el camp en què jugarà o en quina part sacarà.
Existeixen diferents variants d'aquest joc que permeten canviar el nombre de jugadors, adaptar-lo a les noves tecnologies o d'altres que modifiquen la manera de dur-lo a terme. En general, el joc es durà a terme assegurant-se de mantenir la incertesa del resultat fins a l'últim moment.
Història modifica
El joc d'atzar de tirar monedes era conegut pels romans com a navia aut caput (vaixell o cap).
En la cultura popular modifica
- En català, es fa servir l'expressió a cara o creu per indicar un esdeveniment amb dos resultats possibles que tenen probabilitats pròximes a 1/2 d'ocórrrer, o bé per indicar una situació arriscada que depèn de l'atzar. En altres llengües del món també s'utilitzen expressions similars.[3]
- Lleó Borrell i Gambús i Josep Maria Andreu i Forns compongueren la cançó A cara o creu, que popularitzà Lluís Llach amb la seva interpretació.[4]
Notes i referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cara o creu |
- ↑ «cara o creu». l'Enciclopèdia. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ La locució Sant Joan o barres per denominar el joc de cara o creu prové del tipus de moneda produïda al segle xvi a Perpinyà, gravada amb la imatge de Sant Joan Baptista en una cara i l'escut de Catalunya a l'altra.[Vegeu referència 1.]
- ↑ «cara». Optimot, consultes lingüístiques. [Consulta: 31 agost 2009].
- ↑ Riera i Gassiot, Ignasi. «Prohibicions, apranentatge, exili». A: Limpergraf. Lluís Llach. 2a ed. Barcelona: Rosa dels vents, gener 2003, pàg. 35. ISBN 84-01-38622-5 [Consulta: 31 agost 2009].