Caragolí comú

espècie de mol·lusc

El caragolí comú[1] (Littorina littorea) és una espècie de gastròpode marí comestible de la família Littorinidae.

Infotaula d'ésser viuCaragolí comú
Littorina littorea Modifica el valor a Wikidata

Caragolí comú emergint de la closca (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreLittorinimorpha
FamíliaLittorinidae
GènereLittorina
EspècieLittorina littorea Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimTurbo littoreus Modifica el valor a Wikidata

Closca modifica

 
Closca de caragolí comú

La closca arriba a fer de 10 a 12 mm essent el límit superior de 30 mm.[2] La closca pot pesar 55 mm.

Distribució modifica

Són originaris del nord-est de l'oceà Atlàntic, des de les costes del nord de la península Ibèrica, Irlanda, Escandinàvia i Rússia.

Expansió modifica

Aquesta espècie ha estat introduïda a la costa de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord de manera accidental durant el segle xix i ara és el mol·lusc predominant des de Nova Jersey cap al nord. També s'ha trobat a la costa del Pacífic de Califòrnia a Washington. La seva presència causa danys a Nord-amèrica per la competència amb les espècies de mol·luscs natives.

Hàbitat modifica

Es troba en roques en la zona alta i mitjana entre marees. També es troba en bassiols marins i en estuaris i pot arribar a fondàries de 60 m.

Cicle vital modifica

Les femelles del cargolí comú ponen entre 10.000 a 100.000 ous continguts en una càpsula còrnia de la que escapa la larva i es posa al fons marí. Si el clima ho permet pot alimentar-se durant tot l'any. Arriba a la maduresa amb 10 mm i pot viure entre 5 i 10 anys.

Alimentació modifica

S'alimenta principalment d'algues però pot menjar invertebrats petits com les larves del percebe.

Ús modifica

 
Restes de dinar al Magdaleniense Inferior Cantàbric (15.000 abans del present) de Altamira.

Ha servit d'aliment durant centenars d'anys. A Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica són molt consumits. Als Països Catalans són molt apreciats. També són considerats molt bons a les cuines africanes i asiàtiques. Tenen molta proteïna (15%) poc greix (!,4%) i poques calories.

Els caragolins poden servir d'esquer per a la pesca.

Referències modifica

  1. «cargolí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 desembre 2020].
  2. Common periwinkle Arxivat 2009-06-04 a Wayback Machine. at marlin.ac.uk consultat 16.10.2008
  • Abbott, R. Tucker, 1974. American Seashells. Second edition. Van Nostrand Rheinhold, New York
  • Abbott, R. Tucker, 1986. Seashells of North America, St. Martin's Press, New York

Enllaços externs modifica