Un caramell (en valencià, canelló[1]) és un regalim glaçat o penjoll de glaç llarg i punxegut que es forma quan l'aigua que goteja o regalima d'un objecte es congela per efecte de la gelada (glaçada). Es formen sovint quan el gel (glaç) o la neu es fon (desglaç, desgel) per la calor del sol (o qualsevol altra font de calor) i després, aquesta aigua entra en contacte amb unes temperatures inferiors a 0 °C i es torna a congelar, però aquesta vegada en forma de regalim (procés de congelació que s'esdevé típicament de nit, quan hi ha més gelada).

L'estructura d'uns caramells en procés de desglaç.

Normalment els caramells són cons relativament rectes i punxegut visibles en les barbacanes de les cases, però l'efecte del vent o un degoteig molt lent poden crear formes inesperades.

Si el procés de congelació i desglaç continua, el caramell augmenta en llargària i grossària. El pes que poden arribar a tenir els caramells pot ser perillós per l'estructura d'un teulat o les branques a les quals pengen.

Nota modifica

En català, la paraula "caramell" també té altres significats. Es pot usar, entre altres coses, per a referir-se als estalactites que es formen de regalims de minerals als sostres de les coves. Vegeu la definició al Diccionari català de l'Enciclopèdia[Enllaç no actiu], al DIEC i també a l'Alcover-Moll. També té l'accepció de cab, corda. Joaquim Ruyra en "L'èxtasi de l'oncle Ventura"

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica