Carl Troll

Carl Troll (Gabersee, 24 de desembre de 1899 - Bonn, 21 de juliol de 1975) fou un geògraf, botànic, químic, fitogeògraf, climatòleg i ecòleg alemany,, especialista en ecologia del paisatge. Va estudiar biologia, química, geologia, geografia i física a la Universitat de Múnic. Germà del també botànic Wilhelm Troll (1897-1978).

Carl Troll

Biografia
Naixement	24 desembre 1899 Gabersee (Alemanya)
Mort	21 juliol 1975 (75 anys) Bonn (Alemanya)
Sepultura	Cementiri de Poppelsdorf (Bonn)
Regidor Bonn
1957 – 1959
Dades personals
Formació	Universitat de Múnic (1919–1922) Wilhelmsgymnasium
Activitat
Lloc de treball	Bonn Berlín
Ocupació	geògraf, botànic, professor d'universitat, meteoròleg, explorador
Ocupador	Universitat de Bonn Universitat Humboldt de Berlín
Partit	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Ciències (1942–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1937–) Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Austríaca de Ciències Notgemeinschaft der Deutschen Wissenschaft Unió Geogràfica Internacional
Professors	Wilhelm Lauer, Wolfgang Weischet i Felix Monheim (en)
Participà en
1937	German Nanga Parbat expedition 1937 (en)
Obra
Estudiant doctoral	Stefan Hastenrath (en) , Hartmut Ern (en) i Hartmut Leser
Abrev. botànica	C.Troll
Localització dels arxius	Universitat de Bonn
Família
Fills	Georg Troll (en)
Pare	Theodor J. Troll (en)
Germans	Wilhelm Troll
Premis (1964)  Albrecht Penck medal (en) (1962)  Medalla Victòria (1959)  Medalla Carl-Ritter (1951)  Medalla Vega (1938)  Medalla Carus  doctor honoris causa per la Universitat de Viena

Trajectòria professional

L'any 1921 va obtenir el doctorat en botànica. Entre 1922 i 1927 va treballar com a assistent en l'Institut Geogràfic de Múnic.

Entre els anys 1925 i 1929 va realitzar diversos viatges al continent americà, visitant el nord de Xile, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia i Panamà. Després visità l'Àfrica oriental i meridional els anys 1933 i 1934. L'any 1930 es va convertir en professor de geografia a Berlín i l'any 1938 es convertí en professor de geografia a Bonn.

Va ser ell qui va introduir l'any 1939 l'expressió landscape ecology (ecologia del paisatge), que va definir com l'estudi de tota la complexitat de relacions causa-efecte que existeixen entre les comunitats d'éssers vius i les seves condicions ambientals en una secció específica de paisatge.

Va ser president de la Unió Geogràfica Internacional (1960-1964), l'any 1975 va fundar la Comissió sobre Geoecologia de Muntanyes de la Unió Geografia Internacional.

Considerat un dels mestres de la geografia botànica, de l'ecologia i de la geografia física, és autor de diverses obres sobre biogeografia, morfologia glacial, geografia cultural dels Andes i d'Àfrica i sobre els problemes de subdesenvolupament.