Carles Navales i Turmos
Carles Navales i Turmos (Cornellà de Llobregat, 1952 - Girona, 16 de juny de 2011) fou un líder sindical i polític a Catalunya, especialment actiu en l'oposició al franquisme de la dècada de 1970 i en els primers anys de la transició democràtica.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1952  Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Mort | 16 juny 2011 (58/59 anys) Girona |
 Regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, sindicalista, sociòleg |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya |
| Membre de | |
Treballador industrial del vidre, va desenvolupar una intensa activitat sindical en el si de Comissions Obreres. Membre de Bandera Roja en la seva joventut, es va unir després al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Va destacar la seva activitat sindical a la comarca catalana del Baix Llobregat, on va impulsar una vaga en l'empresa on treballava, ELSA, fabricant de productes de vidre, a juliol de 1974 durant la negociació del conveni col·lectiu, durant la Festa Major a Cornellà, que va arrossegar a una mobilització obrera sense precedents en la dictadura franquista a l'àrea industrial catalana, estenent-se la vaga a més de 400 empreses durant gairebé una setmana. Finalment els treballadors van aconseguir la signatura del conveni però Navales va ser acomiadat, detingut, torturat i condemnat pel Tribunal d'Ordre Públic. Els seus companys li van sobrenomenar "El noi del vidre", en record i com a homenatge a Salvador Seguí i Rubinat, assassinat en 1923 i conegut com "El noi del sucre"). Navales va esdevenir secretari general de Comissions Obreres al Baix Llobregat.[4]
Amnistiat en 1977, ja en la transició democràtica, fou un ferm defensor de l'eurocomunisme en el si del PSUC i de la unitat d'acció sindical. D'aquella època datava la seva amistat personal amb el dirigent comunista, Santiago Carrillo, al que li va unir una sòlida amistat fins a la seva mort. En l'àmbit polític va ser regidor de Cultura de Cornellà i va acabar afiliant-se al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Es va llicenciar en sociologia i va mantenir una intensa tasca de formació sindical, va fundar i va dirigir fins a la seva defunció la revista de pensament social, La Factoria. El 2011 fou condecorat amb la Medalla al Treball President Macià per la Generalitat de Catalunya.
Referències modifica
- ↑ Carles Navales, un sindicalista precoz, El País, 17 de juny de 2011, consultat el 19 de juny.
- ↑ Carles Navales, el noi del vidre, Santiago Carrillo a El País, 19 de juny de 2011, consultat el mateix dia.
- ↑ Muere a los 58 años el sindicalista Carles Navales, El Periódico de Catalunya, 16 de juny de 2011, consultat el 19 de juny.
- ↑ Huertas Claveria, Josep Maria. Obrers a Catalunya. Manual d'història del moviment obrer (1840-1975). 2a. Barcelona: L'Avenç, 1994, p. 353. ISBN 84-88839-00-6.