Carme Matas i Aurigemma
Carme Matas i Aurigemma (Barcelona, 19 d'octubre de 1869 - Barcelona, 24 de maig de 1943) fou una pianista i pedagoga catalana.[1][2][3]
_Carme_Matas.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1869 Barcelona |
| Mort | 24 maig 1943 (73 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista i pedagoga |
| Professors | Joan Baptista Pujol i Riu i Gabriel Balart i Crehuet |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | Josep Ricart i Matas |
Biografia modifica
Fou filla de l'argenter barceloní Rafael Matas i Vilajuana i de la seva esposa, natural de Maó, Carme Aurigemma i Triay, filla d'un artista napoletà, Antonio Aurigemma.[4] La família Aurigemma s'havia establert a Barcelona, on Francesc Aurigemma, germà de la mare de la pianista, tenia una important camiseria al carrer Ferran.
Carme Matas va començar la seva formació musical a l'Escola Municipal de Música de Barcelona estudiant piano amb Joan Baptista Pujol, harmonia amb Bonaventura Frigola i composició amb Gabriel Balart. Va rebre el primer premi de piano ex aequo amb Ricard Viñes, sent la primera dona que el rebia. El seu vessant pedagògic el va desenvolupar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Com a concertista va participar en diferents recitals, destacant a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va coincidir amb Isaac Albéniz, entre altres, i arran de l'èxit obtingut va aconseguir una gran notorietat. Amb el seu fill, el violoncel·lista Josep Ricart i Matas, va fer concerts per l'estat espanyol i diverses ciutats europees, sent molt elogiats per la crítica del moment.
Referències modifica
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Carme Matas Aurigemma». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2015-10-06. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ Tiñana Mbuña, Àfrica «El fons documental Josep Ricart i Matas (1893-1978)». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) Butlletí XXXIII, 2019, pàg. 284.
- ↑ «Carme». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. Departament de Culktura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1869, llibre 4t, foli 56, número de registre 5262.
Bibliografia modifica
- Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. VII. Sociedad General de Autores y Editores. Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2000. ISBN 84-8048-310-5.
- Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. X. edicions 62, 2003. ISBN 84-297-4700-1.
- Gran Enciclopèdia de la Música. V. Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0232-X.