Carry van Bruggen
Carry van Bruggen (Smilde, 1 de gener de 1881-Laren, 16 de novembre de 1932) fou una escriptora neerlandesa.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Caroline Lea de Haan 1r gener 1881 Smilde (Països Baixos) |
| Mort | 16 novembre 1932 (51 anys) Laren (Països Baixos) |
| Sepultura | Laren, Cementiri Algemene Begraafplaats, Sepulcre 9E 52° 14′ 46.4″ N, 5° 12′ 31.32″ E / 52.246222°N,5.2087000°E |
| Dades personals | |
| Altres noms | Justine Abbing May |
| Nacionalitat | Neerlandesa |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Família | |
| Cònjuge | Kees van Bruggen Adriaan Pit |
| Pares | Izak de Haan & Betje Rubens |
| Germans | Jacob Israël de Haan |
| Parents | L'escriptor Jacob Israël de Haan (germà) |
Biografia modifica
Va néixer a Smilde, amb el nom de Caroline de Haan, com a sisena filla d'una família jueva de disset nens. Son pare era hazàn (cantor) a la comunitat jueva local, i escorxador.[2] Un dels seus germans era l'escriptor Jacob Israël de Haan, amb qui gairebé es consideraven bessons, perquè havien nascut el mateix any. El subtítol del seu recull de contes Het huisje aan de sloot: 25 episodis de la vida d'una nena i el seu bessó, va contribuir a la confusió. Va estudiar a l'escola de mestres i exercí com a mestra uns anys abans d'anar-se'n amb el seu espòs, el periodista Kees van Bruggen, cap a les colònies de l'Índia neerlandesa, actualment Indonèsia. El 1910 tornà cap als Països Baixos. Va casar-se una segona vegada, també sense gaire felicitat.
Segons G. W. Huygens, la seva obra té una posició important en la literatura neerlandesa de l'inici del segle XX per la seva intel·ligència, la seva capacitat d'autoanàlisi, la seva joventut jueva i la seva natura inquieta i complexa, tot i el menyspreu d'una part dels intel·lectuals de què havia estat objecte per la seva condició de dona autodidacta.[3] La seva obra explora i reivindica la necessitat de llibertat i les moltes maneres en què les restriccions de la societat fan impossible la llibertat real.[1]
Avui modifica
El 1997, la ciutat de Zaandam va erigir una escultura pública d'una biblioteca amb la seva obra per commemorar l'autora.
Obra modifica
La Biblioteca digital de la literatura neerlandesa[4] publicà l'inventari complet de l'obra.[5] No hi ha cap traducció catalana. A més d'obres literàries, també publicà textos assagístics que mantenen la seva modernitat, entre els quals destaca el seu estudi Prometeu, una contribució a la comprensió del desenvolupament de l’individualisme a la literatura. Vegeu més avall una selecció de les seves obres més importants.
Obra literària modifica
- De verlatene (1910) (L'abandonat): la història d'un jueu gran i creient, els fills del qual abandonen les tradicions ancestrals
- Heleen (1913): una novel·la autobiogràfica sobre l'efimeritat de la joventut
- Het joodje (1914) (El petit jueu)
- Uit het leven van een denkende vrouw (1920), sota el pseudònim de Justine Abbing (Extractes de vida d'una dona que pensa)
- Het verspeelde leven (1922), (La vida perduda) sota el pseudònim de Justine Abbing
- De klas van twaalf (1928) (Una classe de dotze)
- Het huisje aan de sloot, 25 episoden uit het leven van een meisje en haar tweelingsbroer 1921 (traducció: La petita casa al marge del canal: 25 episodis de la vida d'una nena i el seu bessó), 25 contes autobiogràfics
- Eva (1924), novel·la autobiogràfica
Obra assagística modifica
- Prometheus (1919), estudi sobre l'individualisme en la literatura
- Hedendaags fetichisme (1925), sobre l'abús de la llengua
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carry van Bruggen |
- G. W. Huygens, "Carry van Bruggen" a l'obra: G.J. van Bork & P.J. Verkruijsse (red.), De Nederlandse en Vlaamse auteurs van middeleeuwen tot heden met inbegrip van de Friese auteurs. Weesp, Editorial De Haan 1985. Versió descarregable: Bruggen, Carry van.
- Madelon de Keizer, De dochter van een gazan. Carry van Bruggen en de Nederlandse samenleving 1900-1930 Amsterdam, Bert Bakker, 2006 (traducció: Carry van Bruggen i la societat neerlandesa de 1900 a 1930).
- Dr. Jaap Meijer, De zoon van een gazzen, het leven van Jacob Israël de Haan, Amsterdam, Polak & van Gennep, 1967, 412 pàgines, (traducció: El fill d'un Hazzen: vida i mort de Jacob Israël de Haan) (neerlandès).
Referències i enllaços modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Carry van Bruggen» (en anglès). Jewish Women Archive. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ Dr. Jaap Meijer, De zoon van een gazzen, pàgina 42 i ss., (traducció: El fill d’un Hazzen: vida i mort de Jacob Israël d'Haan) (neerlandès)
- ↑ G.W. Huygens, op.cit.
- ↑ Digitale bibliotheek voor de Nederlandse letteren
- ↑ Digitale bibliotheek voor de Nederlandse letteren, pàgina web: Carry van Bruggen