El cas Pretòria és el nom en clau donat pel jutge Baltasar Garzón a les actuacions judicials del 27 d'octubre de 2009 per uns suposats delictes de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de diners que fins al moment han originat la detenció de 9 persones.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentCas Pretòria
Tipuscas legal penal Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2002 - 2009 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Acusat
Inculpaciótràfic d'influències, prevaricació, blanqueig de diners, falsificació documental i suborn Modifica el valor a Wikidata

Entre els detinguts es troben: l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz (PSC-PSOE), el regidor d'Urbanisme Manuel Dobarco (PSC-PSOE), l'ex-conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya Macià Alavedra (CiU), l'ex-secretari general de la Presidència Lluís Prenafeta (CiU) i l'exdiputat Luis Andrés García Sáez (expulsat del PSC-PSOE l'any 1992), conegut pel malnom de Luigi.[2] La investigació ha estat desenvolupada per la Unitat de la Guàrdia Civil especialitzada en delictes econòmics sota les ordres del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón i després de dos anys d'indagacions de la Fiscalia Anticorrupció i de l'Agència Tributària.

La Guàrdia Civil va fer registres a l'edifici de l'Ajuntament de Santa Coloma, i es va reclamar informació d'operacions urbanístiques als ajuntaments de Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. També hi van haver registres als habitatges i despatxos de Prenafeta i Alavedra, així com una empresa constructora de l'Hospitalet de Llobregat.

L'origen de la investigació es troba en el sumari del cas per blanqueig de diners BBVA Privanza, que operava a l'illa de Jersey (Illes Anglonormandes) l'any 2002.[3] La trama hauria defraudat 45 milions d'euros en tres operacions urbanístiques a Santa Coloma de Gramenet (Operació Pallaresa), Sant Andreu de Llavaneres (operació Niesma) i al Port esportiu de Badalona, amb uns guanys il·lícits de 5,9 milions d'euros.[4]

Condemna modifica

Luis Andrés García Sáez fou condemnat a 7 anys, 1 mes i 27 dies de presó, Bartomeu Muñoz a 5 anys, 8 mesos i 28 dies de presó, i Manuel Dobarco a 8 anys i 6 mesos d'inhabilitació, mentre Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, 1 any, 11 mesos i 27 dies de presó per tàfic d'influències i blanqueig de capitals amb atenuant de dilació indeguda i confessió, i el decomís de 1,1 milions d'euros de Bartomeu Muñoz, de 3,2 milions d'euros d'Alavedra i 5,2 milions d'euros de Prenafeta.[4]

Referències modifica

  1. Fernàndez, David «"El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez». El racó de pensar, El matí de Catalunya Ràdio, 24-01-2018.
  2. Detinguts l'alcalde socialista de Santa Coloma i dos històrics de CiU, ElPeriódico.cat, 28 d'octubre 2009 (consulta: 28-10-09).
  3. Brunet, Josep Maria. «Las defensas de la operación Pretoria creen que el caso no compete a la Audiencia» (en castellà). La Vanguardia, 01-11-2009. [Consulta: 5 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Guindal, Carlota. «Condenado a 5 años y 8 meses de cárcel el exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz» (en castellà). La Vanguardia, 02-07-2018. [Consulta: 5 setembre 2020].