Passatge del Patriarca
El Passatge del Patriarca és un conjunt arquitectònic del carrer de Montsió de Barcelona que inclou la Casa Martí, catalogada com a bé cultural d'interès nacional,[1] i la Casa Carreras, catalogada com a bé cultural d'interès local.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | llista d'edificis modernistes de Barcelona | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Construcció | 1896 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Montsió, 3 bis i Ptge. Patriarca, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 55-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0004198 | |||
| Id. IPAC | 59 | |||
| Id. Barcelona | 445 | |||
| ||
|---|---|---|
| ||
| Dades | ||
| Tipus | Edifici residencial | |
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |
| Cronologia | ||
| construcció, Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch | ||
| 1930 | ampliació, Arquitecte: Antoni Puig i Gairalt | |
| Característiques | ||
| Estil arquitectònic | neogòtic modernisme català | |
| Localització geogràfica | ||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |
| Localització | Montsió, 5 i Ptge. Patriarca, 2-10 | |
| Bé cultural d'interès local | ||
| Id. IPAC | 42553 | |
| Id. Barcelona | 480 | |
Història modifica
A mitjans del segle xix, Pere Martí i Palmerola va fundar una pròspera indústria tèxtil, continuada pels seus fills Pere i Francesc Martí i Puig, que el 1886 van adquirir el solar del desaparegut monestir de Montsió,[3][4] l'església i el claustre del qual foren desmuntats per a ser reconstruïts a la Rambla de Catalunya (vegeu Església de Sant Ramon de Penyafort), i després de la Guerra Civil, el segon fou novament desmuntat i traslladat a Esplugues de Llobregat (vegeu Monestir de Montsió).[5] El 1889, van encarregar al mestre d'obres Alexandre Perich i Soler el projecte d'un edifici d'habitatges a la Plaça de Santa Anna, 15[6][7] (actualment Avinguda del Portal de l'Àngel, 24),[8][9][10] on posteriorment es va instal·lar la botiga de paños y novedades de Prats i Subirachs[11] (després Subirachs, Bassols i Tormo,[12] i finalment, Bassols i Tormo).[13][14]
El 1891, Francesc Martí va demanar permís per a obrir-hi un passatge entre els carrers de Montsió i d'Espolsasacs,[15] i el 1894, el mestre d'obres Joan Frexe i Vilardaga va projectar-hi un magatzem de planta baixa[5] amb 43 m de façana i 33.000 pams quadrats de superfície, on el febrer del 1896 es va traslladar la seu de la Sociedad Farmacéutica Española,[16] fins aleshores al carrer dels Tallers, 22 (vegeu Casa Magarola).[17][18]
Pere Martí va morir el 1894 i els seus béns foren heretats pel seu germà Francesc,[19] que el 1896 va encarregar a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch un altre edifici a la cantonada del carrer de Montsió amb el passatge.[20][21] Tanmateix, aquest va renunciar a la direcció de l'obra, que fou assumida per Antoni Maria Gallissà.[20] Des del 1897 i fins al 1903, la planta baixa allotjà la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats,[22] promogut per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo i regit per Pere Romeu. El local aglutinà els artistes i els intel·lectuals més destacats de l'època, i s'hi feren representacions de titelles, ombres xineses, vetllades musicals i, sobretot, exposicions d'art. Picasso hi presentà la seva pintura per primer cop.[22] Posteriorment, i fins al 1936, fou la seu del Cercle Artístic de Sant Lluc.[23][22]
Francesc Martí va morir el 1905,[24] i fou succeïda per la seva única filla, Margarida,[25] casada amb Joaquim Carreras i Nolla, pertanyent a una nissaga de joiers.[5] Cap al 1930, el matrimoni va encarregar a l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt l'ampliació de l'edifici de la cantonada oposada del passatge (atribuït al mateix Puig i Cadafalch) sobre una part del magatzem (núm. 4).[26][5][27]
El 1978, un grup d'empresaris de l'hostaleria hi va ressuscitar la taverna Els Quatre Gats,[28] traslladada el 1983 a l'emplaçament original, fins aleshores ocupat per un magatzem tèxtil.[29]
Descripció modifica
Casa Martí modifica
És un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes, acabat amb ràfecs i merlets, on s'alterna l'ús de la pedra (limitat al sòcol de les dues façanes, a l'angle que les uneix, a l'emmarcament de finestres i balcons i a l'accés principal) i el del maó vist (superfície dels murs, inclosos els arcs de descàrrega, i els merlets).[22] Es tracta d'una de primeres obres de Puig i Cadafalch, amb influències germànico-flamígeres que es tradueixen en un neogoticisme idiosincràtic, ple de detalls decoratius modernistes.[22]
Tret de l'entrada principal (amb llinda profusament esculpida), a la planta baixa hi ha un seguit de sis obertures (dues al carrer de Montsió i quatre al passatge del Patriarca) idèntiques, d'arc ogival, de maó molt simple. Un estret fris de dents de serra separa aquest nivell del primer i segon pis, on alternen finestres i balcons amb arcs de tancament conopial de caràcter divers. A la façana del carrer del Patriarca destaca una tribuna sobre tres grans mènsules, marcadament flamígera, amb tres pinacles, coronada per una mena de piràmide de ceràmica vidriada. A l'angle que formen les dues façanes, a tocar de l'esmentada tribuna, hi ha una imatge de Sant Josep, de la qual només resta la peanya, amb un relleu que representa sant Jordi i el drac i la data en què fou acabada la casa. A les golfes s'obren sengles galeries d'arcs seguits de mig punt.[22]
Les baranes dels balcons i altres detalls de forja són una mostra de la revitalització dels oficis artístics a l'època del modernisme. També forma part del projecte la reixa de ferro forjat que tanca el passatge.[22] Tot i que ha estat atribuïda al taller de Manuel Ballarín,[30][2] té una placa amb el nom d'Andreu Montserrat, conegut seraller i constructor de màquines.[31][32][33]
L'exterior també llueix escultures d'Eusebi Arnau, ferros forjats de Manuel Ballarín i, en el pedestal de la cantonada, l'escultura de Sant Josep amb el Nen Jesús. La imatge original, obra de Josep Llimona, fou destruïda (només se'n van salvar els dos caps) el 1936 al començament de la Guerra Civil espanyola, i l'any 2000 fou reconstruïda per l'escultor Lluís Cera.[34][22]
Casa Carreras modifica
És un edifici de planta baixa i tres pisos amb semblances a la veïna Casa Martí, amb la qual comparteix múltiples elements decoratius, com ara l'emblema M (inicial de Martí), per la qual cosa ha estat atribuïda a Puig i Cadafalch.[30][2] Ambdues façanes tenen una forta personalitat, però la del carrer de Montsió és la més interessant. La planta baixa presenta nombroses obertures, entre les quals destaquen aquelles a redós del portal del comerç. Es tracta de tres arcs bessons amb maó vista sobre columnes llises i capitells recargolats i amb un enreixat de forja amb motius vegetals, sobretot foliacis. En el central hi ha l'accés al local, d'unes mateixes característiques i coronat per un timpà amb mosaic. Bona part del parament d'aquesta planta, a més de presentar maó vista en formes geomètriques, també està cobert per rajoles de ceràmica vidrada.[30]
Per sobre, es pot veure una estructuració molt més continguda dels trets decoratius. Veiem dues plantes amb tres obertures independents amb balcó de poc voladís on les llindes, sense relleu, presenten una rica decoració esgrafiada vegetal, en part floral. El tercer pis està format per una galeria d'arcs escarsers sobre pilars prismàtics, i tanca l'alçat una cornisa i merlets esgraonats de maó. Aquest coronament continua a l'edifici del número 4 del passatge, amb els mateixos esgrafiats i finestres, però amb portals amb llinda als baixos, tot i que hi reapareixen el revestiment ceràmic sobre basament de pedra.[30][2]
Aquest tret es manté als magatzems que s'estenen fins al final del passatge, on un pont recte, lobulat i recobert de trencadís blanc, comunica amb la terrassa posterior del pis principal de l'edifici de l'Avinguda del Portal de l'Àngel, 24.[2]
A la façana del passatge hi ha dos plafons de rajoles pintades, un amb Sant Joaquim, sobre el portal del número 4 i, més a la vora del carrer de Montsió, un altre amb Sant Eloi, l'excel·lent dibuix modernista sota fornícula de pedra molt ornamentada.[30][2]
Galeria d'imatges modifica
-
Porta d'accés a la Casa Martí -
Entrada a Els Quatre Gats -
Drac fanal de forja -
Sant Josep de Llimona i tribuna flamígera -
Reixa del passatge i finestres enreixades de la Casa Carrerras
.jpg)
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Casa Martí». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Edifici conegut com: 'Casa Carreras' (inclou la reixa de tancament del Ptge. Patriarca)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Monestir de Santa Maria de Montsió». Monestirs.cat.
- ↑ Santos, Inma «La primera Casa Martí». Metropoli, 25-06-2021.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Gómez, Víctor. Josep Puig i Cadafalch y la búsqueda de la modernidad. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019, p. 65. ISBN 978-84-9168-234-9.
- ↑ «Casa Martí Puig». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 409.
- ↑ «Casa Martí i Puig». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 750 P.
- ↑ «Indemnització als germans Pedro i Francisco Martí i Puig, d'una parcel·la de terreny cedit a la via pública al edificar-se la casa al solar procedent del Convent de Montesió (Plaça de Santa Anna)». Q123 Obres públiques 3/0 2112. AMCB, 1891.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1900, p. 936.
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 696.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 546.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1401.
- ↑ «Permís sol·licitat per Francisco Martí i Puig, per obrir un passatge entre els carrers de Montesión (Montsió) i Comtal». Q136 Obres públiques 3/0 2128. AMCB, 1891.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 106.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 90.
- ↑ Bruto Salanova, Justo. Un olvidado: José Mª Llanas Aguilaniedo. Instituto de Estudios Altoaragoneses (Diputación de Huesca), 1992, p. 47 (Colección de Estudios Altoaragoneses, 35). ISBN 84-86856-71-X.
- ↑ Savall, Cristina «Un oasis cerca de la Rambla». El Periódico de Catalunya, 18-06-2013.
- ↑ 20,0 20,1 «Francisco Martí. Montsió (3 bis i passatge Patriarca 1). Construir una casa en un solar (Casa Martí, coneguda popularment com Els 4 Gats)». Q127 Foment 769 X. AMCB, 29-06-1896.
- ↑ Jardí, Enric. Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l'art. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1875, p. 34.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 «Casa Martí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Seus del Cercle Artístic de Sant Lluc». Arxivat de l'original el 2015-12-22.
- ↑ «Francisco Martí Puig». geneanet.org. Historia familiar de Juan Manuel RODRÍGUEZ VIDAL.
- ↑ «Margarita Martí Martí». geneanet.org. Historia familiar de Juan Manuel RODRÍGUEZ VIDAL.
- ↑ «Joaquim Carreras. Casa passatge de Sant Josep 4A. 1930». COAC1000-78-N-18. Arxiu Històric del COAC, 1930.
- ↑ «Casa Carreras». Barcelona Modernista y Singular.
- ↑ «Ochenta años después, otro «Quatre gats»». La Vanguardia, 22-09-1978, pàg. 26.
- ↑ «"Els Quatre Gats" colean de nuevo». La Vanguardia, 07-10-1983.
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 «Casa Carreras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Gómez, Víctor. Josep Puig i Cadafalch y la búsqueda de la modernidad. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019, p. 73. ISBN 978-84-9168-234-9.
- ↑ «Taller de construcción de maquinaria. Andrés Montserrat». todocoleccion.net, 1899.
- ↑ «Andrés Montserrat. Constructor mecánico. Catálogo especial para Confitería y Pastelería». todocoleccion.net, 1911.
- ↑ «Casa Martí (Els Quatre Gats)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge del Patriarca |
- «Casa Martí (Els Quatre Gats)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Francesc Martí Puig Els Quatre Gats». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- «Casa Carreras». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Martí i Puig reforma». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.