Castell de Himeji
El Castell de Himeji (姫路城 , Himeji-jō?) és un castell japonès localitzat a la ciutat costanera de Himeji, a la Prefectura de Hyōgo, a uns 47 km a l'oest de Kobe. És una de les estructures més antigues del Japó medieval que encara sobreviu en bones condicions. La torre principal data de 1601. Durant gairebé 700 anys, el castell d'Himeji s'ha mantingut intacte, fins i tot durant el bombardeig de Himeji a la Segona Guerra Mundial i els desastres naturals, inclòs el Gran terratrèmol de Kobe de 1995.[1][2]
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (ja) 姫路城  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Castell | ||||
| Part de | els tres grans castells japonesos, Cent castells japonesos destacables i Els 100 indrets de floració de cirerers del Japó | ||||
| Construcció | 1346 | ||||
| Ús | oficina de domini | ||||
| Cronologia | |||||
| 1580 | construcció | ||||
| 1601 | ampliació | ||||
| 2009 – 2015 | conservació i restauració | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | bon estat | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura japonesa de castells | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 107 ha zona tampó: 143 ha | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Himeji (Japó) | ||||
| Localització | plana de Harima | ||||
| Banyat per | Senba | ||||
| |||||
| Format per | jardí Kōko-en Northwest Small Keep (en)  Main Keep (en) West Small Keep (en) Ro Watariyagura (en) Ha Watariyagura (en) I Watariyagura (en) Ni Watariyagura (en) East Small Keep (en) | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | ||||
| Data | 1993 (17a Sessió), Criteris PH: (i) i (iv) | ||||
| Identificador | 661 | ||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Indret històric especial | |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Ni Watariyagura | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Ni Watariyagura | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2271 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Ha Watariyagura | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Ha Watariyagura | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2270 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| I Watariyagura | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| I Watariyagura | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2268 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Ro Watariyagura | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Ro Watariyagura | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2269 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Northwest Small Keep | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Northwest Small Keep | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2266 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Main Keep | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Main Keep | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2264 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| West Small Keep | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| West Small Keep | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2265 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| East Small Keep | |||||
| Data | 9 juny 1951 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| East Small Keep | |||||
| Data | 19 gener 1931 | ||||
| Data de finalització | 9 juny 1951 | ||||
| Identificador | 102/2267 | ||||
| Plànol | |||||
 | |||||
| Activitat | |||||
| Fundador | Sadanori Akamatsu i Ikeda Terumasa | ||||
| Propietat de | Govern del Japó | ||||
| Lloc web | himejicastle.jp | ||||
 | |||||
Va ser designat com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993 i és un Tresor Nacional del Japó. Juntament amb el castell Matsumoto i el castell Kumamoto, és un dels "Tres Famosos Castells" del Japó, i és el castell més visitat del país. Se'l coneix de vegades amb el nom de Hakuro-jō o Shirasagi-jō ("Castell del Martinet Blanc" o "Castell de la Grua Blanca") pel color blanc lluent del seu exterior i la seva forma que s’enlaira.[3][4]
El castell és usat sovint com escenari de pel·lícules i sèries de ficció, fins i tot localitzades en altres castells, com pot ser l'antic i desaparegut Castell Edo a Tòquio, cosa que reforça el paper de Himeji com a prototip del castell japonès. És també un punt de referència important a la ciutat perquè pot ser vist des de molts indrets a l’estar situat dalt un pujol.
Disseny modifica
Himeji és un model clàssic de castell japonès, ja que té moltes de les característiques defensives i arquitectòniques que se'ls associa: bases de fonaments de pedra, parets recobertes de calç i l'organització dels edificis dins del complex. A Himeji també hi ha altres característiques típiques, inclosos els emplaçaments d'armes o els espiells per llençar rocs, entre d'altres.
Un dels elements defensius més importants del Castell Himeji és l'accés laberíntic a la torre principal, o donjon. A diferència dels castells europeus, el Castell Himeji té un sistema de portes, murs i muralles organitzat al seu interior que tenia per objectiu confondre les forces invasores i poder-les atacar d'una manera més ràpida i eficient. El castell però mai va ser atacat i per tant el sistema mai va ser posat a prova.
Història modifica
El castell va ser concebut i construït durant l'era Nanboku-chō en el període Muromachi. En aqueix temps va ser conegut com Castell Himeyama. El 1346 Akamatsu Sadanori va planejar la construcció d'un castell a la base del turó Himeji, on justament Akamatsu Norimura va construir el temple de Shomyoji. Després que el clan Akamatsu fos derrotat durant la Guerra Kakitsu, el clan Yamana es va apoderar del castell per un temps breu, fins que el clan Akamatsu novament el va recuperar poc després de la Guerra Ōnin.
El 1580 Toyotomi Hideyoshi va prendre control del castell i Kuroda Yoshitaka va construir-hi una torre de tres plantes. Després de la Batalla de Sekigahara el 1601, Tokugawa Ieyasu va cedir el castell a Ikeda Terumasa. Ikeda va fer-hi un projecte d'expansió que va durar vuit anys i que va transformar al castell fins a arribar a la seva forma actual. L'última addició important, el Cercle Occidental, va ser completada el 1618.
Himeji va ser una de les últimes resistències dels tozama daimyō al final del període Edo. Va ser mantingut pels descendents de Sadai Tadasuni fins a la Restauració Meiji. El 1868 el nou govern japonès va enviar l'exèrcit d'Okayama, sota el comandament d'un descendent d'Ikeda Terumasa, a bombardejar el castell i sotmetre els seus ocupants.
Quan es va abolir el sistema han el 1871, el castell va ser venut en una subhasta pública per un valor de 23 ien i 50 sen (uns 150 euros actuals). No obstant això, el cost de desmantellar el castell era irrisòria, i com a resultat el castell va ser abandonat.
El Desè Regiment d'Infanteria va ocupar el castell en 1874 i el Ministeri de Guerra va prendre control d'aquest en 1879. La torre principal va ser renovada el 1910 usant 90.000 ien amb fons públics.
La ciutat de Himeji fou bombardejada el 1945, al final de la Segona Guerra Mundial. Tot i que la major part de l'àrea circumdant va ser incinerada completament, el castell va sobreviure quasi enterament, excepte per uns pocs impactes de les explosions properes.
Els esforços per restaurar el castell van començar el 1956, i durant el procés solament es va usar equip i mètodes de construcció tradicional, i la restauració va ser finalitzades el 1964.
Seccions i portes modifica
Nishinomaru modifica
És una de les seccions més famoses a part de la torre principal i es troba en l'ala oest del castell. En aquest sector va viure Senhime, la filla del shōgun Tokugawa Hidetada en 1615 i que durant 11 anys va ser esposa d'Honda Tadatoki, encara que la mort d'aquest en 1626 va obligar a Senhime tornar a Edo, cabdal del shogunat. Encara que actualment la majoria de l'ala està en ruïnes existeixen alguns pavellons en millor estat com el Hyakkenroka (llarg corredor) i el Keshō yagura (pavelló de les dones), aquest últim es creu que va ser el saló on Senhime es vestia.
Aburakabe modifica
En aquesta secció, que està després de la porta Ho, les seues parets no són de guix blanc, sinó que estan fetes d'argila, calç i graveta, es creu que aquesta secció va ser feta en el temps de Toyotomi Hideyoshi.
Pou d'Okiku modifica
Aquest pou es troba al peu de la torre Bizenmaru, i conta la llegenda que en aquest pou existeix un fantasma d'una serventa del castell que va ser executada en ser acusada de furtar un plat valuós.
Jardí Koko-en modifica
Aquest parc ha estat reconstruït a partir de les excavacions de les ruïnes de la gran mansió de la zona oest. En aquest parc s'ha pogut reconstruir els carrers, els habitatges, les tapies, la porta Nagayamon, el portal principal de l'entrada al parc i addicionalment 9 jardins dins del parc.
Festivitats modifica
Anualment són dedicats dos dies especialment per al Castell Himeji:
Referències modifica
- ↑ «Himeji Castle starts its renovation in April». Official Tourism Guide for Japan Travel. Arxivat de l'original el 24 març, 2011. [Consulta: 1r juliol 2010].
- ↑ «Himeji Castle». Japan Atlas. [Consulta: 5 juliol 2010].
- ↑ Bornoff, Nicholas. The National Geographic Traveler: Japan. Washington: National Geographic Society, 2000, p. 256–257. ISBN 0-7894-5545-5.
- ↑ Eyewitness Travel Guides: Japan. Nova York: Dorling Kindersley Publishing, 2000, p. 200–203. ISBN 0-7894-5545-5.
Enllaços externs modifica
- Imatges del castell Arxivat 2006-02-15 a Wayback Machine.
- Guia turística de Himeji Arxivat 2005-12-28 a Wayback Machine.