Viquipèdia

Castellar de la Ribera

municipi de Catalunya
Aquest article tracta sobre el municipi del Solsonès. Vegeu-ne altres significats a «Castellar».

Castellar de la Ribera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les quatre entitats de població que hi ha al municipi.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCastellar de la Ribera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 01′ 21″ N, 1° 24′ 57″ E / 42.02247°N,1.415774°E / 42.02247; 1.415774
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaSolsonès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població142 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,36 hab./km²)
Llars44 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície60,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRibera Salada Modifica el valor a Wikidata
Altitud657 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataClaustre Sunyer Cantons Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25289 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25064 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250642 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcastellarribera.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

El 2019, l'alcaldessa és M. Claustre Sunyer Cantons.[1]

Geografia modifica

Límits modifica

Es troba a la banda occidental de la comarca. Pel nord imita amb Odèn, pel nord-est amb Lladurs, per l'est amb Olius, pel sud, amb Pinell de Solsonès i per l'oest amb Bassella (Alt Urgell). El seu terme municipal comprèn bona part de la conca mitjana de la Ribera Salada al nord i bona part de la conca de la dreta de la capçalera de riera de Madrona al sud.

 
El terme municipal de Castellar

Orografia modifica

 
Mapa orogràfic del municipi

La major part del terme municipal de Castellar de la Ribera està ocupat per la vall de la Ribera Salada. Únicament la banda de migdia és part del vessant solei de la capsalera de la riera de Madrona. Donat que aquests dos rius baixen de l'est cap a l'oest, les altituds del terme municipal també davallen de l'est (on s'arriba a assolir els 938,2 m.[2] d'altitud al cim de la Torregassa cap a l'oest (la cota mínima del terme municipal és de 474,4 m. d'altitud que hi ha al punt on la Ribera Salada surt del municipi per entrar al de Bassella. Tot i això, val a dir que la màxima altitud del municipi s'assoleix a l'extrem nord del mateix on el cim de Serrallonga (punt culminant de la serra d'Oliana) arriba als 1.027,1 m.[2] d'altitud.

Dins d'aquesta estructura orogràfica hi ha un reguitzell de serrats i turons escampats per tot el terme. D'entre aquestes petites serres, al vessant nord de la Ribera Salada al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya fa esment del Serrat de Pampa, la Serra de Comardons, la Serra de Freixa i el Serrat de Costamala. Quant als turons, en fa esment del ja citat Serrallonga, el Serrat de Santa Magdalena, el Tossal Alt i el Turó de l'Ocata

Entre la Ribera Salada i la Riera de Madrona el Nomenclátor fa esment del Serrat de Cal Bernat, el Serrat de la Botjosa, el Serrat de l'Àliga, el Serrat de Vilaginés, el Serrat de Villaró, el Serrat del Coll, el Serrat del Ginebre, el Serrat dels Apòstols, el Serrat dels Morts, el Serrat dels Pastors, el Serrat de l'Hostal de les Forques pel que fa a les petites serralades i el Serrat Alt, els Copets, el Matavaques, el Serrat de Bavià, el Serrat de la Bandera de Vilatobà i el Serrat de la Bandera de la Serra de Caballol, el Serrat del Cucut, el Serrat dels Rovellons, serrat Escapçat, el Serratalt, la Torregassa i el Tossal Roig i pel que fa als turons.

A banda d'aquest accidents orogràfics, al Nomenclàtor també hi consten els següents orònims: el Clot de la Vinya, el Clot dels Trumfos, el Coll de la Guineu, la Collada de Cal Badoc, la Collada de Clarà, el Collet de Sant Pere, la Costa dels Romanins i el Pla Gran

Hidrografia modifica

 
Mapa hidrogràfic del municipi

Corrents fluvials modifica

La Ribera Salada rep per la dreta el barranc de Querol, el torrent de Freixa, el torrent de la Vila i el torrent dels Llops i per l'esquerra la rasa de Villaró, la rasa de Vilatobà i la rasa de la Font de la Masia. Pel que fa a la Riera de Madrona, cal fer esment del barranc dels Apòstols, el barranc de Sant Tirs i la rasa de Pujol com els principals afluents per la dreta mentre que la rasa de Cària li aporta les aigües per l'esquerra.

Fonts modifica

Article principal: Fonts del municipi de Castellar de la Ribera

Hi ha comptabilitzades 56 deus naturals. Això dona una densitat de pràcticament una font per km²

Clima modifica

Clima mediterrani continental. A la capital del municipi (Castellar de la Ribera, 649 m d'altitud) les precipitacions són d'uns 687 mm anuals amb el maig com el mes més plujós (82,6 mm de mitjana) i el febrer com el més sec (31 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual és de d'11,1 °C amb el gener com a mes més fred (-1,4 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (29,4 °C de mitjana de les màximes).

La mitjana de la radiació solar és d'uns 13.070 w/m²/dia. A l'hivern no són estranys els dies de boira cobrint bona part del municipi.[3]

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
37 41 44 279 348 695 478 384 394 393

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
362 398 376 401 297 188 191 170 155 155

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
147 149 153 144 155 162 159
 156
 159
 149

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
142
 137
 131
 135 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)   


DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[4]
Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
12 homes i 9 dones 43 homes i 46 dones 20 homes i 23 dones
Entitat de població Habitants (2005)
Castellar de la Ribera 60
Ceuró 30
Clarà 62
Pampa 10
Font: Idescat

Economia modifica

 
La gravera de Ceuró.

L'activitat econòmica del municipi se centra quasi exclusivament en el sector primari. Del sector secundari cal esmentar una indústria d'extracció d'àrids i en sector serveis compta únicament amb un establiment de turisme rural amb 7 places.[4]

Agricultura modifica

La major part del terme és ocupada pels boscos. L'agricultura és bàsicament de secà, amb predomini del cultiu de cereals.[4]


% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[4]
Tipologia hectàrees % superfície
del municipi		 % comarcal d'aquesta
tipologia
Terres llaurades 1.192 19,8 5,8
Pastures permanents 371 6,2 4,7
Boscos 2.864 47,6 5,6

Ramaderia modifica


CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[4]
Tipologia 1982 1999 % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 81 673 4,9 4,4
Oví 1.040 998 3,4 6,5
Cabrum 16 83 1,4 0,3
Porcí 277 7.366 5,6 48,1
Aviram 515 4 0,0 0,0
Conilles mare 572 302 2,9 2,0
Equí 5 0 0,0 0,0

Població activa modifica

De les 61 persones que configuraven la població activa de Castellar de la Ribera l'any 2001 (49 el 1996), 22 treballaven al municipi i 39 es desplaçaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havia 24 llocs de treball. 22 eren ocupats per residents i els 2 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi.[4]


% DE POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS[4]
Primari Indústria Construcció Serveis
42,6% 16,4% 1,6% 39,3%

Índex de motorització modifica


PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[4]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 425,00 25,00 118,75
2006 623,46 37,04 228,40
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28

Educació modifica

Al municipi no hi ha en funcionament cap escola d'ensenyament primari. Tot i això, a Cal Mestre (actualment seu de l'ajuntament al nucli de Castellar) s'hi pot visitar l'antiga escola que s'ha conservat tal com als anys 40.

Monuments d'interès històric modifica

Prehistòrics modifica

 
Una de les 3 tombes de la necròpolis de Ceuró.

Religiosos modifica

  • Sant Pere de Castellar:L'església actual és del S. XVIII, però amb fonts documentals que daten la construcció de la primera església l'any 1037
  • Sant Joan de Ginestar: Capella actual del S. XVII
  • Santa Magdalena de Vilaprinyó:
    • Capella del S.XIII enganxada a la casa.
    • Capella del S.XI situada al serrat de Sta. Magdalena.
  • Santa Magdalena de les Tàpies: Capell del S. XI.
  • Sant Mateu de Camardons: Capella del S. XVIII enganxada a la casa.
  • Santa Margarida de Pampe: Capella original del S. IX.
  • Santa Maria de Ça Vila: Capella del S. XIII.
  • Sant Julià de Ceuró: Església del S. XI.
  • Els Apòstols: Capella actual del S. XIX.
  • Sant Andreu de Clarà: Església del S. X.
  • Sant Sebastià: Capella del S. XVII.

Civils modifica

 
El poble, encastellat, de Castellar de la Ribera
 
El molí de Querol
  • Castellar de la Ribera: Castell del S.XI (només en queda part del mur)
  • Torremorell: Torre del S.XIV
  • El Llor: Castell del S.XII
  • Vilaprinyó: Construcció encastellada amb restes de muralla del S.XI
  • Molí de Querol: Molí original del S.XI
  • Ceuró: Castell del S.XI
  • Clarà: Castell del S.XI

Poble modifica

Està format íntegrament per poblament disseminat. Com sol ser habitual en aquest tipus de poblament tan freqüent a la comarca, el nucli del poble sol ser ubicat al lloc on hi havia el castell i l'església parroquial que, en aquest cas, és l'església de Sant Pere de Castellar.

Actualment del castell tan sols en queda un tros de mur o la base de la torre que, juntament amb l'església, l'actual edifici de l'Ajuntament i una altra casa formen una mena de turó encastellat que, per bé que actualment és obert, no seria estrany que en el seu temps hagués estat clos.

En alguns document de 1.043 aquest lloc és anomenat la Vila de Seniofred i també la Guàrdia de Castellar.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
200000029386767
200100029376666
200200028376565
200300030346464
200400029336262
200500027336060
200600027336060
200700026305656
200800025305555
Font: INE


Masies modifica


Relació alfabètica de masies actuals
Betzuc. Cal Petit.
Cal Bromes. el molí de Querol.
la Caseta de Vilaprinyó. Rectoria de Castellar.
la Caseta Vella. Cal Rossinyol.
Ginestar. Sant Joan
Jalmar. Cal Sastre.
el Llor. Torremorell.
Cal Llorenç. Trota.
Marmí. Vilaginés.
la Masia de Vilatobà. Vilamosa.
el Masroig. Vilaprinyó.
Cal Mestre. Vilatobà.
Ca l'Obaguer.
  • Masies antigues:
    • Can Bigarrat (balma)
    • Jolmeda
    • Pla de Peraltes (segle xi)
    • Les Planes (segle xiii)
    • Can Ricard (segle xvii)
    • Riucanal (XII)
    • La Serradora (segle XVIII). Prop de la masia del Llor

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  3. ↑ «opengis.uab.cat». Atles Climàtic Digital de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 5 abril 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 IDESCAT: Bases de dades municipals «Enllaç».
  5. ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  6. ↑ Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 63
  7. ↑ «Article/Web referit a aquesta masia». Arxivat de l'original el 2012-12-17. [Consulta: 17 desembre 2012].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellar de la Ribera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castellar_de_la_Ribera&oldid=32465502»