Catapleiïta
La catapleiïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al grup de la catapleiïta. El seu nom prové de les paraules gregues κατα (cata, amb) i πλειον (pleios, més) en fa referència a la seva associació amb una gran quantitat d'altres minerals rars.[1]
 Catapleiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂Zr(Si₃O9)·2H₂O |
| Epònim | conjunció lògica i més |
| Localitat tipus | Låven (Skådön; Lamö; Lamanskjaer), Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.04 |
| Dana | 59.2.2.1 |
| Heys | 14.10.24 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,799 Å; b = 7,419 Å; c = 20,157 Å; β = 90,41° |
| Color | marró fosc, marró vermellós, vermell carn, vermell groguenc,incolor, gris clar, de beix a bru, groc clar, taronja, blau clar |
| Macles | polisintètiques a 30, 60 i 90 graus |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | de blanc a groc clar |
| Densitat | 2,65 a 2,9 g/cm³ (mesurada); 2,77 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,591 nβ = 1,592 nγ = 1,627 |
| Birefringència | δ = 0,036 la imatge mostra el rang de colors de la interferència de birefringència (a 30µm)
i no té en compte la coloració de mineral |
| Angle 2V | mesurat: 40° |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Impureses comunes | Ca, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ctp |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La catapleiïta és un silicat de fórmula química Na₂Zr(Si₃O9)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 5,5 a 6. És el dimorf de la gaidonnayita i l'anàleg mineral amb sodi de la calciocatapleiïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la catapleiïta pertany a «09.CA - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 3 [Si₃O9]6- (dreier-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazirita, benitoïta, pabstita, wadeïta, calciocatapleiïta, pseudowol·lastonita, margarosanita, walstromita i bobtrail·lita.
Jaciments modifica
La catapleiïta va ser descoberta a Låven, a Langesundsfjorden (Larvik, Vestfold, Noruega). També ha estat descrita a Austràlia, el Brasil, el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, Finlàndia, Guinea, l'Índia, el Kirguizstan, Líbia, Madagascar, el Marroc, Namíbia, Noruega, Paraguai, Portugal, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Ucraïna i la Xina.
Grup de la catapleiïta modifica
El grup de la catapleiïta és un grup de minerals de la classe dels silicats que està format per dues espècies: la calciocatapleiïta i la catapleiïta.[2] La calciocatapleiïta, a diferència de la catapleiïta cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Catapleiïta | Na₂Zr(Si₃O₉)·2H₂O |
| Calciocatapleiïta | CaZr(Si₃O₉)·2H₂O |
Els minerals d'aquest grup són components essencials de la grennaïta, una roca varietat de nefelina-sienita agpaítica que normalment conté fenocristalls de catapleïta, rica en aegirina i que mostra textura de gneis.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Catapleiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ «Catapleiite Group». Mindat. [Consulta: 4 maig 2023].
- ↑ «Grennaite». Mindat. [Consulta: 4 maig 2023].