Cecilia de Madrazo y Garreta

col·leccionista espanyola
(S'ha redirigit des de: Cecília de Madrazo)

Cecilia de Madrazo y Garreta (castellà: Cecilia de Madrazo) (Madrid, 20 de desembre de 1846 - Venècia, 12 d'agost de 1932) va ser una col·leccionista de teixits i objectes artístics i pianista espanyola.

Infotaula de personaCecilia de Madrazo y Garreta

Retrat de Cecília de Madrazo, pintat per Federico de Madrazo el 1869 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Cecilia de Madrazo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1846 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1932 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMadrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócol·leccionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMadrazo Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarià Fortuny i Marsal Modifica el valor a Wikidata
FillsMarià Fortuny i de Madrazo, María Luisa Fortuny Modifica el valor a Wikidata
ParesFederico de Madrazo y Kuntz Modifica el valor a Wikidata  i Luisa Garreta y Huerta Modifica el valor a Wikidata
GermansRaimundo Madrazo, Ricardo de Madrazo y Garreta i Luisa de Madrazo y Garreta Modifica el valor a Wikidata
ParentsTadeusz Kuntz (besavi)
Pedro de Madrazo y Kuntz (oncle)
Luis de Madrazo y Kuntz (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era filla del pintor Federico de Madrazo, neta del pintor José de Madrazo i d'Isabel Kuntz Valentini (la qual era filla del pintor polonès Tadeusz Kuntz, el besavi de Cecilia), era també neboda dels pintors Pedro de Madrazo i Luis de Madrazo, i germana del pintor Raimundo de Madrazo.

Durant la seva joventut va ser una virtuosa pianista. L'any 1867 contrau matrimoni amb Marià Fortuny i Marsal.

Aquest matrimoni tingué dos fills: María Lluisa i Marià Fortuny i Madrazo qui també tingué passió pels teixits antics.

L'any 1875, després de la mort del seu marit, Cecilia i els seus fills es traslladen a París. L'any 1889, la família se'n va cap al Palau Martinengo de Venècia.

Col·leccionista tèxtil modifica

Durant el segle xix hi havia molts col·leccionistes de teixits.[1] A més els madrazo van col·leccionar obres d'art amb un apreciat criteri.[2]

Referències modifica

  1. ALSINA COSTABELLA, Laia. «La coleccion de artes decorativas de Francisco Miquel y Badía (1840-1899)», en F. Pérez Mulet; I. Socias Batet (eds.), La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX”, Barcelona, Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona; Cádiz, Universidad de Cádiz, Servicio de Publicaciones, 2011. CARBONELL BASTÉ, Silvia. «Los inicios del coleccionismo textil en Cataluña», Datatextil (Terrassa), nº 21 (2009), p. 4-7. GARCÍA, A. «La colección de D. Emilio Cabot», La Ilustración Artística (Barcelona), nº 1232 (7 de agosto de 1905), p. 518-519. LEWIS MAY, Florence. Silk textile of Spain. Eight to fifteenth century. Nueva York, Hispanic Society of America, 1957. LÓPEZ REDONDO, Amparo. «Procedencia catalana de algunas piezas hispanomusulmanas de la Colección Lazaro-Galdiano», Datatextil (Terrasa), nº 22 (2010), p. 4-29. MARTIN I ROS, Rosa. «La dispersió dels teixits medievals: un patrimoni trossejat», Lambard: estudis d'art medieval. (Barcelona), vol. XII (1999-2000), pp. 165-182. PIJOAN, Josep. «La col·lecció Pascó», La Veu de Catalunya, (Barcelona), año XX, num. 4081, (15 septiembre 1910, ed. Mañana).
  2. ROCA CABRERA, María. "El coleccionismo textil y la pintura del siglo XIX". En: ARCINIEGA GARCÍA, Luis (dir.) Memoria y significado: uso y recepción de los vestigios del pasado. Valencia: Universitat de València, 2013, p. 187-198.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica