Cementiri de Sant Andreu
El Cementiri de Sant Andreu és un cementiri del municipi de Barcelona (Barcelonès), al districte de Nou Barris.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Construcció | 1834; ampliació 1899, 1919 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neoclassicisme, eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Nou Barris (Barcelonès) | |||
| Localització | C/ Garrofers, 35-47, 08016 Barcelona (Barcelonès) | |||
| ||||
.JPG)
Descripció modifica
El cementiri s'inaugurà en 1834[2] com a necròpolis del municipi de Sant Andreu de Palomar, arran de l'ordre reial que prohibia els enterraments en els cementiris parroquials.[3] Fou, després del cementiri del Poblenou, el primer construït al Pla de Barcelona. Es va fer a la rodalia del poble, en els terrenys de la masia de Can Calç.
S'amplià en 1899 amb 500 nínxols nous i un projecte de Pere Falqués. En 1913 s'hi va fer una nova capella i en 1919 l'última ampliació, per Agustí Domingo i Verdaguer. El 1927 es va inaugurar la nova façana que dona al carrer dels Garrofers, obra d'Agustí Domingo Verdaguer. Ramon Térmens Mauri va projectar l'actual capella en 1955, acabada en 1958 en un estil organicista.
Hi ha un recinte hebreu amb tombes a terra, segons la tradició jueva. També hi ha el cementiri militar de la ciutat, en el qual hi ha el Panteó del Soldat, destinat a soldats sense recursos, atribuït a l'escultor Frederic Marès i l'arquitecte Juan Gordillo (1941-1955).
Una de les tombes més visitades és la de Francesc Pla, conegut com "el Santet de Sant Andreu": fou un seminarista jove a qui el bisbe va prohibir dir missa perquè la seva mare practicava l'espiritisme i que, segons la tradició, va morir de pena.
Al cementiri s'hi pot trobar el Monument al Soldat, l'únic panteó militar de la ciutat, format per vuit tombes i creat a la dècada de 1940, per tal de donar sepultura als militars del bàndol franquista que no disposaven de recursos suficients per a pagar-se l'enterrament.[4] El 14 d'octubre de 2019 fou objecte d'un atac anònim amb pintura marró, que embrutà els respectius nínxols.[4] Les entitats municipals a càrrec descartaren tramitar denúncia formal mentre que la Inspecció General de l'Exèrcit de Terra sí que denuncià els fets davant dels Mossos d'Esquadra.[4] Anualment, cap al mes de novembre, l'Exèrcit de Terra espanyol hi ret un homenatge als caiguts.[4]
Personalitats enterrades modifica
Entre les persones que s'hi han enterrades hi ha (per ordre cronològic de mort):
- Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis, 1772 - Palma, 1817), militar liberal, capità general de Catalunya en 1811-1812 (Panteó del Soldat, n. 20).
- Joaquim Malats i Miarons (Barcelona, 1872 - 1912), pianista i compositor.
- Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Barcelona, 1916), arquitecte modernista (Dep. I, via 3, nínxol 243).
- Francesc Pla "el Santet" (Sant Andreu de Palomar, 1893 - 1918), seminarista.
- Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 1871 – Barcelona, 1928), dramaturg i poeta (Dep. III, núm. 1).
- Ramon Casanellas i Lluch (Barcelona, 1897 - el Bruc, Anoia, 1933) i Francisco del Barrio Navarro (Valladolid, ? - el Bruc, 1933), polítics i militants comunistes.
- Antoni Forns i Carulla (Sant Sadurní d'Anoia, 1862 - Barcelona, 1936), sacerdot màrtir (ossari general).
- Narcís Sitjà i Basté (Sant Andreu de Palomar, 1867 - Barcelona, 1936), sacerdot dels Fills de la Sagrada Família, màrtir i beat.
- Manuel Utor, anomenat el Musclaire (Barcelona, 1862 - 1946), tenor.
- Joan Comorera i Soler (Cervera, 1894 - Burgos, 1958), polític, primer secretari general del PSUC (restes portades en 1985) (dep. III, pis 2, número 8885).
- Miquel Bernet Toledano (Barcelona, 1921 - 1960), autor de còmic (Departament II, nínxol 1490).
- Mariano San León Herreras (Valladolid, 1869 - Barcelona, 1963), poeta i autor d'himnes de les esglésies evangèliques.
- José Peñarroya Peñarroya (Forcall, Els Ports, 1910 - Barcelona, 1975), guionista i dibuixant de còmics (Departament II, nínxol 1723).
- Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 1889 - Barcelona, 1979), pintor, crític d'art i historiador de l'art.
- Antoni Arissa i Asmarats (Sant Andreu de Palomar, 1900 - Barcelona, 1980), fotògraf (dep. I, via 4, nínxol 112).
- Raúl del Castillo (l'Havana, 1925 - Barcelona, 1985), cantant establert a Barcelona el 1954, conegut com a "la voz de la simpatía".
- Artur Moreno i Salvador (València, 1909 - Barcelona, 1993), historietista, il·lustrador i pioner dels dibuixos animats (dep. I, via 1, nínxol 109).
- Carles Caballé i Borràs (Barcelona, 1907 - 1995), pare de la cantant Montserrat Caballé (dep. III, via 3, nínxol 7010).
- Antoni Batllori i Jofré (Barcelona, 1915 - 1999), dibuixant il·lustrador (dep. II, sèrie 1, arc capella 6)
- Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008), polític, historiador i editor (dep. I, número 13, grup lateral dret)
- Alfred Lucchetti i Farré (Barcelona, 1934 - 2011), actor (dep. II, via 6, nínxol 1336).
- Montserrat Caballé (Barcelona, 1935 - 2018), soprano (dep. III, via 3, nínxol 7010).[5]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de Sant Andreu |
- ↑ Des de 1984, arran de la nova divisió del territori.
- ↑ La data ha estat establerta per Raquel Lacuesta, M. Galceran, M. Nadal i J. Pujol a: Classicisme i modernisme en el cementiri de Sant Andreu (Santpedor: F12 Serveis Editorials, 2009); fins llavors, s'havia cregut que datava de 1839.
- ↑ «Ressenya del cementiri». cbsa.es. [Consulta: 28 setembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 García Mateu, David. «Profanen vuit tombes del Cementiri de Sant Andreu». L'Exprés de Sant Andreu, 19-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ Localització al cementiri